Les fotografies de Hendrik Jansen il·lustraran l'Anuari 2018 de Cap Vermell
- Detalls
Jack Bilbo: biografia o fabulació, història o historieta?
- Detalls
Podríem subtitular la biografia de Jack Bilbo com Aventures i desventures d’un farsant o d’un fantasma, atenent a l’accepció moderna i col·loquial del terme. Però no queda clar què s’inventa d’allò que sembla inversemblant.
L'Estat destinarà 21,7 milions per les inundacions d’octubre de 2019
- Detalls
Reducció del límit de velocitat entre Artà i Capdepera
- Detalls
Important, i ajustada, victòria de S'Alzinar FS a casa
- Detalls
Les obres de restauració de la Capella del Castell marxen a bon ritme
- Detalls
Presentació de la segona edició del Survival Zombie, a Capdepera
- Detalls
Pàgina 6 de 484
Publicitat
Roberto Conejero un dels deu premiats la F.F.I.B. per la targeta blanca
Sentència judicial contra l'ajuntament per substituir la Policia
Lucy Barton: Un club de lectura amb diversitat d'opinions
"Em dic Lucy Barton" d'Elizabeth Strout tengué els seus incondicionals i els seus detractors a la Biblioteca de Capdepera 
Publicat el trailer de TIMADORAS COMPULSIVAS
Margalida Bover relatora del programa ILLES EN TRANSICIÓ d'IB3
Ses madones de la llata protagonistes a diverses publicacions d'abast estatal
Publicitat
La pizzeria CAN TOMÀS romandrà oberta aquest hivern, fins al 31 de desembre. Podeu venir a degustar les nostres especialitats, a la plaça dels Mariners, o us les podem servir a domicili.D'altra banda, comunicam als nostres clients que la TABERNA IBÉRICA roman tancada per vacances.
L'argument una tradició que perdura
Repassa l'any passat escrit en glosatBenvolguda autoritat
i tots els que sou presents:
les paraules més plaents
us portam amb dignitat.
Canta per la humanitat
un poble amb referents.
L'amenaça de pluja desllueix les beneïdes de Cala Rajada
El fantasma de Jack Bilbo
"La Biblioteca del Golea" (30)
Per qüestions psicofòniques com a mínim, no he pogut presentar el llibre de Jack Bilbo; si ho hagués pogut fer més o manco hauria dit això:
Els fematers (quasi una elegia)
Supòs que uns dels paràmetres a l’hora de fer una anàlisi de la societat és veure qui se n’encarrega d’efectuar les tasques més poc decoroses o més poc prestigioses, tot i que necessàries. Què seria del món sense els carronyaires? Sense els cucs que ens devoren les existències? Les preguntes no tenen res de metafòriques, són literals. Tots som necessaris, tot i que algunes necessitats per la seva dificultat o per les característiques específiques – a ningú no li agrada olorar la merda- no gaudeixen ni del prestigi social que haurien de tenir, ni, ai las!, qui les du a terme té el reconeixement que es mereix. Ans al contrari, es pot establir una correlació entre el nul prestigi de l’ofici i les més baixes esferes d’una societat, per dir-ho una mica bé.
Un d’aquests oficis ha estat el de femater. Quan jo era petit, al meu poble, Pòrtol, parl dels anys seixanta, no hi havia, com és obvi, recollida domiciliària. Més diré, poques cases produïen fems. Ho solien autoreciclar. Les peladures i restes orgànics o bé pels animals o bé al femer – diguem que una fórmula primitiva de compostatge- . No hi havia plàstics i les bosses es reutilitzaven o acabaven com a paper per començar foc. Hi havia algunes cases, però, que no podien completar el cicle i necessitaven l’ajut d’un femater que els buidava el femer. Era una tasca escadussera i la solia realitzar algú del poble de la més baixà catalogació social, a més d’anar empeltat, sovint, d’altes estigmes: mig alcohòlic, viciós, asocial, etc. Ningú més ho volia fer.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
Col·laboració entre arxivers per a la recuperació de l'arxiu del Jutjat de Pau de Sant Llorenç.
clicau damunt per obrir el pdf
castell de Capdepera
