Contadors d'històries /11/

Llegeix més...

El negoci de na Peix Frit

De totes maneres no és avui intenció meva fer alguna disquisició filològica ni res que se li assembli. Fer el negoci de na Peix Frit és, des de l'antigor, fer un negoci foradat, que no ens reporta cap benefici sinó que tot és una pèrdua. Més o menys és el negoci que feim els illencs tenint com a governadora civil na Maria Salom, coneguda a Inca com na Marieta des Novedades, tot ique que aquest malnom pugui induir que es tracta d'una vulgar streaper. Potser, posats a demanar, ens convendria que s'hi dedicàs encara que li haguéssim de pagar un subsidi per mor del poc calaix que faria amb aquesta decorosa dedicació. Així no faria segons quin mals papers. O si els fes, no ens regiraria tant el ventre.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Doctrines i imposicions

Hi ha articles que hom li estimaria més no haver d'escriure. M'estimaria molt més intentar enfilar l'agulla parlant de les bucòliques prades on, fa uns dies, es feia ben visible aquell vers de Bartomeu Rosselló- Pòrcel: “Oh desmai en les tiges onejants”; però si volem que algú en el futur pugui emocionar-se amb aquesta imatge no ens queda altra alternativa que agafar el mall i començar a picar pedra, que massa sovint el marge, que ens pensàvem fort, s'esboldrega.

La notícia m'ha transportat gairebé 30 enrere anys i la veritat que no m'ha arrebossat de nostàlgia, sinó més aviat d'oi i d'impotència. Fa 30 anys o més que la jurisprudència va instituir que el dret dels administrats (en aquest cas de poder-se expressar en català a les Illes) passava per damunt dels drets dels administradors. Així, tot i que les primeres varen ser impugnades, va ser ben lícit i s'ajustava a l'Estatut, ergo a la Constitució, que els coneixements de català fossin un requisit per a accedir a una plaça pública de l'administració, local o autonòmica,  de les Balears.

De la mateixa manera és ben legal i s'ajusta a dret, ho diu la Llei de Normalització Lingüística aprovada per unanimitat al Parlament, l'any 86, que es fomenti l'ús públic de la llengua catalana. Així, s'han subvencionat – no sempre, segons el caire de l'administració- accions que facin possible la visualització pública de la llengua catalana. L'ajuntament de Pollença, des de fa més de vint anys, va atorgant subvencions a tal efecte. Ara, dins aquesta croada de 155 visibles i invisibles, tàcits i devastadors, na Marieta Salom – imputada per corrupció i culpable, tot i que el delicte havia prescrit- via la fiscalia de l'estat ha començat la seva particular guerra contra els ajuntaments de les Illes. El motiu? Que aquests tenen aprovades subvencions per fomentar l'ús public de la llengua catalana. Cosa, repetesc, que és ben legal i no només ho és sinó que és un deure constitucional i tot, com pot deduir-se de l'article 3.2 i 3.3 de la Carta Magna. També ho prescriu l'Estatut, llei orgànica, ergo santificada per sa Majestat, i, com hem dit abans, la Llei de Normalització Lingüística.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: