inici

Cap Vermell

Ca Nostra / 21





Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”



Llegeix més...

Els drets dels aborígens

  

Llegeix més...

Les oronetes, Joan Fuster i els Països Catalans

No fa gaire el professor Grimalt, amb la seva gràcia i ocurrència habitual, va escriure un article on, entre altres coses, ponderava l'efecte benefactor de les oronetes – oronelles, també dites-. En destacava, entre altres aspectes, l'estètica: tant la del cromatisme de les plomes com la gràcia del vol. A més, ho contraposava a l'efecte perniciós i impúdic dels coloms de ciutat. També, ho hagués pogut fer de les invasores i depredadores gavines.

Les paraules del professor Grimalt se'm feren ben presents quan contemplava la tertúlia dels tres consellers de Cultura dels Països Catalans, esdeveniment ocorregut a  Sueca, dilluns passat, a l'Espai Joan Fuster. Aquest espai està format per dues cases, la de l'escriptor, on hi ha el gruix diguem de la memòria fusteriana i la del costat, la casa Messeguer. Ambdues estan comunicades. I del pati, se n'ha fet un espai comú on, en fer bon temps, s'hi poden fer activitats de diversa índole. Des d'aquí s'hi va emetre en directe el programa El matí de Catalunya Ràdio.

Llegeix més...

Les Trinxeres Incertes

La Biblioteca del Golea (22)
 
 

Fent memòria / 9 / Aquella “mili” que alguns repetiríem



Aquella “mili” que alguns repetiríem





Llegeix més...

Postures (sexuals) impossibles

L'altre diassa – que és una forma nostrada de dir l'altre dia de pagès-, però no fa gaire, els noticiaris de tot pelatge ens miraven de sorprendre amb una notícia curiosa i quasi inversemblant. Una parella de Britànics no va poder pus i va fer l'acte sexual en ple vol. La notícia a més de morbosa tenia l'afegitó golós que la parella no es va tallar ni un pèl – no sabem si se n'engrunà cap amb la cremallera dels pantalons, operació obligada per a consumar el xisclet- i el va executar en ple vol i davant les mirades curioses, atònites, carregades d'enveja, de moral pseudo, de la resta del passatge. Res de cercar un lloc discret: el bany, el passadís, la part del darrere de l'avió ocupat per les hostesses, no, ho varen fer en el seient, en el migrat espai que s'enclou entre un seient, el seu ocupant i el seient de davant. I no eren aquells una mica més amples que hi ha davant les finestres de sortida d'emergència.

Llegeix més...

Crònica de la presentació de ”El temps s’esmicola“ al Palau de las Nacions Unides de Ginebra


De esquerra a dreta: Agustí Torres, la Regidora Lorena Molinillo, el Batle Rafel Fernández, Maria Massanet, Gabi Einsele i Gori Rexach.

Llegeix més...

Estipendis taurins



TOROS POPULARS

Llegeix més...

Cada dia que el sol surt / 14 / Els pentinats dels futbolistes

Text del discurs de Maria Massanet a la presentació d'"El temps s'esmicola"


Llegeix més...

Ca Nostra / 20 B

Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”


   

Llegeix més...

Realment vivim del turisme?

La sensació és que a Mallorca els turistes poden fer el que realment els vengui de gust, amb el vistiplau indirecte de totes les autoritats competents







Llegeix més...

Escrits del corbatí

ESPIRITISTES

Llegeix més...

Els meteoròlegs russos i 'Al vent'

Aquest Putin en té cada una. El pobre Rajoy, -gris i mediocre, què us he d'explicar!- ni amb pífies, ni amb idees d'en Jaimito - “idea de bomber” deu ser gairebé igual de castellanista- iguala aquests dos gegants que té el costat: el rus i l'americà. No els cansaré amb una documentació exhaustiva de les banalitats d'un i de l'altre. Ara, l'intocable rus resulta que no té dies dolents perquè és un home. Hem d'entendre que no té canvis hormonals. Vaja, tot un fora de sèrie. Jo, que crec que també ho som, un home, en tenc, de dies dolents. Diria, si les feministes i tota la lliga... no s'haguessin d'enfadar, que tenc molts de dies a l'any que vaig menstrual. Però deixem-ho córrer que si no hi haurà pols i era. I som aquí per parlar d'en Putin i les putinades.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Chispa

Chispa



Del llibre “Casialgo” de Marce López Sirer






Llegeix més...

Fent memòria / 8 / La televisió en blanc i negre de les nits d'hivern..



La televisió en blanc i negre de les nits d'hivern...





Llegeix més...

Ca Nostra / Construir, no destruir...

  

Llegeix més...

Té Capdepera el seu propi codi Da Vinci?



Llegeix més...

Llotja i antillotja del Bernabeu

Unes hores abans que la llotja del Bernabeu s'omplís de bafarades d'havans – o no es fumen cigars ara ja a les llotges dels camps de futbol?- i d'aromes de perfums cars, un diumenge 14 de maig, era assassinat a Madrid, a l'altra banda del riu, un delinqüent, aquest amb tots els ets i els uts, que tenia com a nom de guerra “el niño Sáez. Amb tots els ets i els uts no és un judici de valor, tradueix el qualificatiu que unànimament li ha donat la premsa. Els canapès del Bernabeu exhalaven opulència mentre els sucs gàstrics d'estomacs de luxe en començaven la lenta dissolució vers el recte – i mai més ben dit- accés al regne de la merda. Senyorial, però merda. En negre, o en marró gisenc. Bruta. Com el cadàver del Niño Saez, ja fred, més que no els canapès, iniciant el trànsit vers la descomposició absoluta.

S'hi hauria pogut asseure, el delinqüent, a la llotja del Bernabeu. No hi desdiururia gaire, entre els altres, en alguns aspectes.  Tenien coses en comú. Algunes confessables, els altres no. La meva deformació professional em mena a dir que els conceptes assolits finalment són quasi idèntics, immenses fortunes, ara bé, en els procediments potser hi ha algunes diferències de matís.  Amassaven grans fortunes. Les tenien fora de les urpes de la hisenda espanyola. Uns a paradisos anomenats fiscals, el pobre abatut per sicaris, a llocs més modestos i de menys anomenada: el Magrib.  Posseïen, segons conten les cròniques negres de societat -i també les roses-, cotxes de gamma alta, altíssima. I, com alguns, que de tant en tant han trepitjat la zona noble de l'estadi, també feia ús de testaferros. 

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:








El poema



Narració breu de Joan Cabalgante seleccionat per Òrbita Editorial. Llegit a IB3 ràdio i publicat a l'ARA BALEARS


 Òrbita Editorial ha posat en marxa un projecte diferent, l’objectiu del qual és aconseguir publicar un llibre escrit pels mateixos lectors sota el títol: Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu: un llibre que escriurà el lector



Llegeix més...

Tombes excavades en roca a Mallorca, i prop d’Arles-en-Provence

Documentació Gabellina i Oriental (39)
Tombes excavades en roca a Mallorca, i prop d’Arles-en-Provence[1]
Per W.J. Hemp[2], F.S.A.
 
 
 
The Antiquaries Journal
Being the Journal of the Society of Antiquaries of London
January, 1933 (Vol. XIII, No. 1)
 
Gràcies a Antoni Flaquer Coix podem presentar aquest article de Wilfrid James Hemp, sembla que publicat el 1928 per primera vegada i reeditat el 1933. Parla d’algunes coves mallorquines, entre les quals s’inclou la de Son Jaumell. Afegim un retall de premsa (El Correo de Mallorca, 12 abril 1928), que fa referència a la primera edició d’aquest petit estudi, i també les il·lustracions que l’acompanyaven. La versió catalana és de Biel Mir. [M.L.]
 

L'associació "Ca Nostra" a l'ofrena floral a Lluc


Llegeix més...

Fent memòria / 7 / El primer peu sobre la Lluna





El primer peu sobre la lluna




Llegeix més...

Ca Nostra / 20



Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”



Llegeix més...

Espiritistes d'ahir i esperits d'avui

Escrit de Pere Fullana a UH 13-5-2017

Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar