Anem per feina. Segon lliurament d'aquesta sèrie amb la qual pretenc apropar-me a l'engrescadora tasca de posar olla a foc.

No sé si a vosaltres vos passa el mateix, però a mi, moltes vegades, em resulta més difícil aclarir què he de fer per dinar que la mateixa feina de cuinar. Cada vespre, quan ja som dins el llit, li deman a la meva dona, i demà de què li pegam?, i, indefectiblement, ella em respon, ara no puc pensar. I reim. Però no, no és cap rialla. Quan sou sis a taula, i hi ha jovenets de deu i catorze anys, gent de mitja edat i  vellardos com jo, a qui resulta que no sempre ens agrada el mateix, la cosa es pot complicar.

Heu notat que m'he referit al que he de fer dinar? Per dinar! Res de sopar. Per sopar, si ha quedat res de migdia, ja va bé, i si no, pa amb oli, torrat o sense torrar, pernil, formatge, una truita francesa com a molt, i fruita i iogurts. Els meus nets, per cert, es mengen el pa amb oli sense tomàtiga, ni de ramellet ni de cap casta. Està clar que, com a gurmets, els hauré de “civilitzar”, per bé que el petit ja fa uns bons remenats d'ous amb cosetes, i el major s'atreveix amb  unes tortades ben bones. Encara són joves. A la nit, per la nostra cuina-menjador, la gent hi va desfilant, un ara, un suara, i qui més qui manco se cerca la vida. Faig aquest aclariment perquè sapigueu que, en aquestes col·laboracions, em referiré bàsicament al menjar del migdia, a allò que faig per dinar.

Algú va dir que, per cuinar bé, t'ha d'agradar menjar. Segurament algú altre podria refutar aquesta afirmació i parlar-me de bons cuiners i cuineres que mengen poc i malament. Pot ser. A mi m'agrada menjar i, no sé si és per aquest motiu que m'agrada cuinar. Ara bé, passar gust no vol dir endrapar, o devorar. És més, compartireu amb mi que s'ha de menjar amb moderació i que és més saludable aixecar-se de la taula amb una mica de gana que no sadoll. Passar gust de menjar és assaborir, sense presses, el que hi ha dins el plat i gustar-ne també colors i olors.

Ai, les olors! Altre temps, quan aquest poble era un poble, les cases, especialment a l'estiu, romanien obertes de daltx a baix, portals i finestres, que passàs l'aire. No hi havia campanes extractores ni res que si assemblàs i, clar, si era cap al migdia, podies saber què s'hi estava cuinant a cada casa, perquè la flaire vos sortia a camí. Per ventura és l'olor allò que més recordam d'un plat determinat, d'aquelles albergínies farcides, d'aquell peix fregit o d'un cuinat de mongetes vermelles que ompliren les vostres pituitàries d'essències difícils d'oblidar.

Escric això mentre tenc la paella al foc perquè s'hi estovin tot d'hortalisses: ceba, tomàtiga, alls, xampinyons, col-i-flor, mongetes tendres, pastanagó, carxofes..., elements que mentre es van fent escampen pertot arreu el seu perfum deliciós. Avui, res de carn ni peix. He fet brou també de verdures i d'aquí a una estona saltaré uns cullerots d'arròs amb les hortalisses i amb  el brou ho couré tot plegat, els darrers minuts dins el forn, perquè posi una mica de crosta. No hi mancarà una bona picada d'all i julivert. Una cuinera a qui respecte molt em diu que ella, a aquesta picada, hi afegeix un fetget de pollastre fregit. És el que jo normalment pos a l'arròs brut, però a aquest arròs d'avui no n'hi posaré; vull que sigui absolutament vegetarià. Finalment, ho adornaré amb pebres vermells, que és el primer que havia cuit i que guardava a part, fets a tires, com podeu veure a la imatge final. Arròs sec (res de paella) de verdures, una alternativa que segurament tots feis a ca vostra millor que jo. Hi posau altres hortalisses? N'hi ha cap que hi sobri?

En la primera entrega vos vaig oferir unes vies de contacte, per si em voleu fer alguna observació:  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.;  o a través de Facebook o WhatsApp. Se'm va oblidart el meu correu personal: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. I si no, quan ens vegem en podem parlar.