"Soc autodidacte...me va millor fer l’esborrany a ma, després faig la foto o l’escaneig i llavors faig les línies i els colors amb la tablet".

.

 

"Si vols viure de l’art has de fer molta feina. Més feina que els altres. És molt sacrificat. Són molts d’anys de “menjar merda” i de fer coses que no són les que vols; però has d’anar fent contactes, col·laboracions amb altres artistes, propostes, conèixer gent...T’has de moure molt".

"La gent no té formació ni criteri. Està demostrat. No m’ho invent. De fet, allò que més triomfa són els quadres d’IKEA o estil IKEA...és així! A l’escola, a l’institut, t’ensenyen lletres, números, però a plàstica dibuixes quatre animalets a quart d’ESO i tira!...no hi ha una cultura artística".

Segona edició d'aquesta proposta creativa al Melis Cursach






L’obra (Els que recorden) són dues peces que es poden veure de forma independent, però que dialoguen, que tenen coses en comú i que al final se complementen una amb l’altra.


  • "L’Escolar són uns colors i una filosofia de vida".
  • "Aquests trenta-tres anys que hi ha pel mig m’han servit, a més de ser padrí, per descobrir i conèixer la bellesa i giragonses d’un idioma que jo, malauradament, desconeixia"
  • "La trajectòria del primer equip de l’Escolar durant els darrers quasi setanta-cinc anys és impecable, alhora que inqüestionable. El primer equip sempre ha complit amb la seva comesa"
  • La meva equivocació més gran, fora cap mena de dubtes, fou entrar dins el món de la política...Sempre vaig tenir una estranya sensació interior que, malgrat el pacte signat amb els nostres socis de govern, no seria mai el batle de Capdepera"

"Ara per ara la neteja (i desinfecció) del centre, tant en horari lectiu com no lectiu, tant d’interiors com d’exteriors, és immillorable. "


" Estem convençuts que formem un gran equip de professionals i si seguim tots els protocols establerts al nostre centre podem evitar complicacions".


Joan Moyà Nadal al baix, Julià Ossés Alzina a la bateria, Pau Vallbona Roig als teclats i en Yannick Wilken, veu i guitarra.


"Capdepera va ser l’epicentre de la troballa. Dorothea Bate va trescar per totes les illes però va ser a Capdepera on va començar tota la història..."

Aina Tramullas, veu; Sílvia Rechac, piano; Maria Infante, guitarra; Lina Sampol, trompeta; Maria de Lluc Coll, baix; Bel Miquel, percussió.


Onada és una metàfora de tot el que volem defensar, una ona que implica revolució, canvis.

"El primer grup (del projecte Millora)  ha estat tot un èxit i segur que heu pogut observar molts de canvis al municipi. El projecte compta amb la col·laboració de totes les regidories de l’Ajuntament"



" En finalitzar l’any haurem destinat un total de 866.000 euros al projecte Millora".







Farà la carrera universitària a la Brenau University, Geòrgia, USA; gràcies a una beca esportiva de golf

...amb motiu de la posada en marxa del nou sistema de recollida i transport de residus en el municipi.








 






"La meva tècnica es diu Pouring i és una barreja de pintura acríl·lica i productes especials per crear diferents efectes"
















A propòsit de la seva exposició al Centre Cap Vermell, MARE NOSTRUM


Per correu extraordinari ens assabentàrem que na Maria per sa Cuina tornava al Cap Vermell, que tornava a encetar de nou la seva secció d’agulles sense fil per tal d’obrir en canal el nostru trist, avorrit i estimat poble. No cal dir que tot d’una pensàrem que era una de fetes més importants d’aquests darrers anys, si més no pel que fa a aquesta revista, i decidírem fer-li una petita entrevista per tal que es re-presentàs davant tots voltrus. Idò aquí la teniu, més viva i més dona que mai, malgrat que el caciquisme imperant a través del seu portaveu, Felpudito, ja en el llunyà setembre de 2009 no se’n podia avenir que fos precisament una dona la que el deixava en pilotes i donava per suposat que en realitat eren un o més homus. Això els passa perquè en realitat no coneixen Capdepera i la seva gran història femenina. En fi, si no ho sabien, ara ho sabran. Ho tornam a dir, aquí la teniu un altre cop per obrir les finestres i alliberar-nos, ara més que mai, d'aquest aire contaminat.

                             Conversa amb...

 

                 PERE OLIVA CARDONA