Roberto Conejero un dels deu premiats la F.F.I.B. per la targeta blanca
- Detalls
Els fematers (quasi una elegia)
- Detalls
Supòs que uns dels paràmetres a l’hora de fer una anàlisi de la societat és veure qui se n’encarrega d’efectuar les tasques més poc decoroses o més poc prestigioses, tot i que necessàries. Què seria del món sense els carronyaires? Sense els cucs que ens devoren les existències? Les preguntes no tenen res de metafòriques, són literals. Tots som necessaris, tot i que algunes necessitats per la seva dificultat o per les característiques específiques – a ningú no li agrada olorar la merda- no gaudeixen ni del prestigi social que haurien de tenir, ni, ai las!, qui les du a terme té el reconeixement que es mereix. Ans al contrari, es pot establir una correlació entre el nul prestigi de l’ofici i les més baixes esferes d’una societat, per dir-ho una mica bé.
Un d’aquests oficis ha estat el de femater. Quan jo era petit, al meu poble, Pòrtol, parl dels anys seixanta, no hi havia, com és obvi, recollida domiciliària. Més diré, poques cases produïen fems. Ho solien autoreciclar. Les peladures i restes orgànics o bé pels animals o bé al femer – diguem que una fórmula primitiva de compostatge- . No hi havia plàstics i les bosses es reutilitzaven o acabaven com a paper per començar foc. Hi havia algunes cases, però, que no podien completar el cicle i necessitaven l’ajut d’un femater que els buidava el femer. Era una tasca escadussera i la solia realitzar algú del poble de la més baixà catalogació social, a més d’anar empeltat, sovint, d’altes estigmes: mig alcohòlic, viciós, asocial, etc. Ningú més ho volia fer.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
Sentència judicial contra l'ajuntament per substituir la Policia
- Detalls
Presentació de l'autobiografia de JACK BILBO
- Detalls
Publicat el trailer de TIMADORAS COMPULSIVAS
- Detalls
La Reserva Marina de Llevant duplica la població de peixos vulnerables
- Detalls
El Faralló de Cala Gat (reserva parcial estatal) és el punt amb major diversitat, densitat i biomassa (23,5 kg/250 m2) a tota la Reserva Marina de Llevant
Pàgina 1 de 484
Publicitat
Roberto Conejero un dels deu premiats la F.F.I.B. per la targeta blanca
Sentència judicial contra l'ajuntament per substituir la Policia
Lucy Barton: Un club de lectura amb diversitat d'opinions
"Em dic Lucy Barton" d'Elizabeth Strout tengué els seus incondicionals i els seus detractors a la Biblioteca de Capdepera 
Publicat el trailer de TIMADORAS COMPULSIVAS
Margalida Bover relatora del programa ILLES EN TRANSICIÓ d'IB3
Ses madones de la llata protagonistes a diverses publicacions d'abast estatal
Publicitat
La pizzeria CAN TOMÀS romandrà oberta aquest hivern, fins al 31 de desembre. Podeu venir a degustar les nostres especialitats, a la plaça dels Mariners, o us les podem servir a domicili.D'altra banda, comunicam als nostres clients que la TABERNA IBÉRICA roman tancada per vacances.
L'argument una tradició que perdura
Repassa l'any passat escrit en glosatBenvolguda autoritat
i tots els que sou presents:
les paraules més plaents
us portam amb dignitat.
Canta per la humanitat
un poble amb referents.
L'amenaça de pluja desllueix les beneïdes de Cala Rajada
Els fematers (quasi una elegia)
Supòs que uns dels paràmetres a l’hora de fer una anàlisi de la societat és veure qui se n’encarrega d’efectuar les tasques més poc decoroses o més poc prestigioses, tot i que necessàries. Què seria del món sense els carronyaires? Sense els cucs que ens devoren les existències? Les preguntes no tenen res de metafòriques, són literals. Tots som necessaris, tot i que algunes necessitats per la seva dificultat o per les característiques específiques – a ningú no li agrada olorar la merda- no gaudeixen ni del prestigi social que haurien de tenir, ni, ai las!, qui les du a terme té el reconeixement que es mereix. Ans al contrari, es pot establir una correlació entre el nul prestigi de l’ofici i les més baixes esferes d’una societat, per dir-ho una mica bé.
Un d’aquests oficis ha estat el de femater. Quan jo era petit, al meu poble, Pòrtol, parl dels anys seixanta, no hi havia, com és obvi, recollida domiciliària. Més diré, poques cases produïen fems. Ho solien autoreciclar. Les peladures i restes orgànics o bé pels animals o bé al femer – diguem que una fórmula primitiva de compostatge- . No hi havia plàstics i les bosses es reutilitzaven o acabaven com a paper per començar foc. Hi havia algunes cases, però, que no podien completar el cicle i necessitaven l’ajut d’un femater que els buidava el femer. Era una tasca escadussera i la solia realitzar algú del poble de la més baixà catalogació social, a més d’anar empeltat, sovint, d’altes estigmes: mig alcohòlic, viciós, asocial, etc. Ningú més ho volia fer.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
Col·laboració entre arxivers per a la recuperació de l'arxiu del Jutjat de Pau de Sant Llorenç.
El Temps a Capdepera
El més llegit de la setmana
- Publicat el trailer de TIMADORAS COMPULSIVAS
- Història de l'Escolar /61/
- Ses madones de la llata protagonistes a diverses publicacions d'abast estatal
- Margalida Bover relatora del programa ILLES EN TRANSICIÓ d'IB3
- La Reserva Marina de Llevant duplica la població de peixos vulnerables
- Presentació de l'autobiografia de JACK BILBO
- CE Escolar / Jornada 23 / Arenga i remuntada
Darreres Notícies
- Caminada de prevenció en salut respiratòria i malalties pulmonars 2019
- Els fematers (quasi una elegia)
- Sentència judicial contra l'ajuntament per substituir la Policia
- Actes vandàlics a la zona esportiva d'Es Figueral
- Bilbo, Wikiki i un passeig per la Cala Rajada dels anys 30
- Piscina de Capdepera: avís tancament dies 18 i 19 de febrer
- Nota informativa: renovació pistes d'atletisme
Totes les revistes de Cap Vermell de 1980 a 1996
Per la Llengua
Biblioteca digital
clicau damunt per obrir el pdf
Som socis de
Activitats a Capdepera
castell de CapdeperaHoraris C E Escolar
Publicitats
DISTRIBUCIONS LLEVANT
CASH
telèfons 971565006/971818945
horari de 9-13 j de 15-18
Dissabtes de 9-13
CAPDEPERA
Productes típics
971564434