Paraules majors!

 ...a “Celistre”, on trobareu més sentiments i anècdotes que rigor documental, moltes persones que segurament no coneixeu, noms que possiblement no us diran res, gent que en aquella Cala Rajada en blanc i negre conformà un retaule humà en el qual jo, cadell magre i esquifit, vaig ser agombolat i lliurat al món. 


.....Gràcies a tots des del desig que, si us preniu la molèstia de llegir “Celistre”, hi trobeu, si més no, algunes engrunes de la il·lusió amb què jo he enllestit aquestes pàgines.

Celistre vos ajudarà a entendre què ha passat i a reflexionar-hi. En unes dècades se'ns canvià la percepció que teníem del món i de la vida. En els anys cinquanta la mar era l'única font de vida dels cala-rajaders; la seva immensitat no coneix fronteres i és una fàbrica de somnis.....Els avantpassats d'en Jaume han patit les terribles queixalades de la mar; ell ho sap i en parla, reconeixent que la pròpia família era la primera interessada en tapar la tragèdia. La mar és traïdora i cruel....
Amb el turisme la mar ha tornat riallera, amable i acolorida. No tenim la necessitat d'enfrontar-nos-hi; aquesta és el nostre avantatge.

Estos días azules y este sol de la infancia.
Antonio Machado

Intervenció de Miquel Llull a la presentació del llibre Celistre a ses Àncores del passeig de Cala Gat

    


Jaume Fuster de la tribu dels Massai

 

Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta


Aquesta setmana, una pacient va arribar a consulta després de realitzar que la seva parella li aportava més mal que bé i, entre llàgrima i llàgrima i intentant recuperar el seu alè, em va dir:

“No vull patir més aquest dolor, vull passar aquesta síndrome d’abstinència i oblidar-me d’ell. Vull que deixi d’utilitzar-me com li vingui de gust, però no puc aturar-ho, no aconsegueixo resistir-me a aquest desig incontrolable. És més fort que jo, per molt que no vulgui, el segueixo buscant.”

EL TODO







Del Libro Casialgo de Marce López Sirer





PATRICIA GUALINGA versus COMPAÑÍA GENERAL DE COMBUSTIBLES











A continuació, dos exemples a tenir en compte pel que fa als impostos municipals: guals privats i fems:


"Hi ha una cosa que em preocupa respecte a tot això. Quan es duen a terme aquestes celebracions a Normandia sempre hi sol haver absències notòries com la de Rússia o Espanya."

Infracròniques republicanes (8)

El silenci dels nostrus «amics»

 

Diuen que si tens un problema i no el pots resoldre, ja no és un problema. Però hi ha situacions que considerem un problema o no en funció de com veiem les coses i del grau d’implicació i confort que tenim en la societat on vivim.
















Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta


Passem vint anys en dedicar-nos als nostres fills, a passar pena, compartim les seves alegries i les seves tristeses, els seus èxits i els seus fracassos. Els recolzem infinitament... Generant-nos moltíssima satisfacció com a pares. I després d’aquests anys tan intensos i dedicats al seu benestar i felicitat, decideixen fer el seu camí, independentment de nosaltres. Se’n van a estudiar a fora, van a viure amb la seva parella o simplement reclamen el seu espai i formen el seu “ca seva”.

HUMANO ÁRBOL










Del libro Casialgo de Marce López Sirer
 

Reportatge fotogràfic de l'antic Convent de “Ca Ses Monges” de Capdepera que hem d’agraïr a Pedro Soler.  Història que fou publicada a “Cap Vermell”  temps enrere, signada per Bartomeu Melis “Meyme”.


ELECCIONS MUNICIPALS. MARÇ 1979

Símptomes de degeneració monàrquica

Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta

En els últims temps, s’està donant molta rellevància, a través dels mitjans de comunicació, a la lluita feminista que la societat està portant a terme per tal d’aconseguir la igualtat real entre homes i dones.  Moltes vegades mal interpretem aquest moviment feminista pel simple terme que s’utilitza. Però de fet, tant homes com dones hi tenen un paper clau i important, ja que els rols estan canviant i la igualtat de gèneres ha afectat no només a les dones, sinó també als homes.

Avui, m’agradaria centrar-me en el rol masculí, a vegades a l’ombra en aquest moviment social present.

 





No sé si la dita és molt canònica o no. Crec que la vaig sentir a dir a ma mare. He fet un mínim rastreig per internet i no l’he trobada així, però sí amb alguna variació: «esser més xerec que carn de xinxa». La volatilitat social, aquest intens i continu canviar de parers, no fruit d’una reflexió assenyada, sinó més aviat de l’oportunisme en el pitjor sentit de la paraula fa que passin aquestes coses, el que despús ahir era bocatto di cardinale, ara és pesta cernuda.

Una mica li ha passat a Vox. Fins fa quatre dies era la vedette de la política espanyola pel flanc de l’extrema dreta. Marcava paquet. Com un defensa ho fa amb el fora de joc, marcava la línia on s’havien d’arrenglerar els que volien ser pulcres i perfectes. L’anticatalanisme havia agermanat Vox, C’s i PP. L’anticatalanisme i el tufet del franquisme més ranci representat per l’amor i la devoció a les despulles del dictador. Fins i tot, en coses aparentment innòcues i que mai no han preocupat la dreta – per exemple el feminisme- miraven d’agradar-se els uns amb els altres. I evidentment, qui marcava la línia era Vox. Era l’entremaliat que gosava dir allò que els altres no s’atrevien a piular.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Subcategories