Nostàlgia d'uns temps, d'una gent, d'uns negocis al 1958


El moll de cala Rajada, abans de muntar-hi negocis

BORDANDO






Del llibre "Casialgo" de Marce López





Si demanàssim un per un per un a tots aquets individus que penjen pancartes per la catedral de Palma o es planten a l'aeroport amb pancartes explìcites perque els visitants les llegeixin en només trepitjar l'aeroport quedariem astorats de com cada un d'ells depen del turisme per dur una vida digna, i si no són ells personalment qualque familiar o conegut seu.

El deute per habitant és de 303 euros








El divendres, 27 de juliol, data de la seva mort, al calendari litùrgic diocesà de l’Església figurarà el nom del beat mallorquí, concretament de Capdepera, Fra. Jesús Eduard Massanet Flaquer, per poder-lo venerar.

 










 Bartomeu Melis “Meyme”




Sí, una altra malifeta urbanística, legal, administrativa... I és que la zona de cala Agulla, així com la coneixem, està canviant aviat. Facem un recompte de tot el que ha passat i passa a cala Agulla.



      Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta


Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran

 

 De bell nou, Pep Navarro, i fins ara...






Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”                                                


Restes islàmiques, coves i talaiots gabellins
Biniarruba


Aljub del carrer Coves

Anar a Lluc era, no sé si ho és encara, una forma de religiositat popular molt arrelada a l'illa de Mallorca. Encara record, de menut, que quan una família comprava un cotxe, un Seat 600, acudien al santuari tot cercant la protecció de la Verge i en tornaven amb les cintes de rigor. També, era el lloc predilecte on s'expiaven les promeses: per haver-se'n sortit d'una operació complicada, per haver tret una plaça de funcionari, etc. En aquests darrers casos era preceptiu pujar-hi a peu. L'única variació que hi havia era el punt de partida: Caimari, Inca, Selva. Si el beneficiari de la gràcia era d'un poble no gaire llunyà dels peus de la Serra, es podia partir del lloc d'origen.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




foto: Cala Rajada 1930


Antoni Flaquer “Coix”

Tertulians de 4 cames









Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran


La Coral, molts d'esdeveniments
                          i el president que ho vol deixar




Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”






      Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta











M'agrada llegir les petites notes que publica l'historiador Guillem Morro Veny. Ho fa en el seu perfil de facebook. Són escrits breus, sovint a partir d'una il·lustració, de la fotografia d'un document o d'un dibuix seu, que també se'n desfà prou bé. Una de les darreres, per exemple, mostra una fotografia de part d'un document de l'Arxiu Històric del Regne de Mallorca, en aquest document s'hi veuen dos escuts, un, el del Regne, una quatribarrada sense afegitons i un altre de l'escut d'armes de Francesc Sagarriga. Amb el que he dit n'hi ha prou per extreure conclusions sobre símbols, llengua i altres herbes que n'hi ha que s'entossudeixen a embullar fil i fer-lo embullar a la gent. De totes maneres, volia parlar-vos de la darrera, com a mínim a data d'escriptura d'aquest paper. Es tracta del comentari d'una pintura conservada a l'Ajuntament de Llucmajor de l'artista Francesc Salvà de l'Allapassa i Ripoll.  En aquesta imatge es veu al batle de la dita vila, Antoni Mut de Cugulutx defensant el privilegi de la Unió. Un privilegi segons el qual cap mallorquí no podia ser posat sota jurisdicció d'un senyor, exceptuat el rei. N'Alfons el Magnànim trencà aquest privilegi i posa la vila llucmajorera sota jurisdicció de Pere Descatl·lar, caporal de la facció Call, per haver aportat a la corona 7.500 florins d'or. Segons Morro, això era un confitet, atès el potencial econòmic de la vila llucmajorera. I què hi fa el batle a la fotografia? Traça una línia a terra la qual no pot ser traspassada per les tropes del governador si no volen ser combatuts. I com ho pot fer? Perquè els vilatans ajudats també per d'altres de pobles veïns varen defensar aquest privilegi i ho feren de tal manera que dos anys més tard, 1439, el rei hagué de derogar la prebenda concedida a Descatl·lar.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Del llibre "Casialgo" de Marce López

Des d'es Claper l'aljub de l'Orient i del carrer Coves


Des d'Es Claper a la carretera de Son Servera

Subcategories