Acabo de llegir la narració que fa Joana Gomila de la seva “trescada” per Sos Sastres i Canyamel, la qual cosa m’ha donat peu per a escriure sobre una anècdota que, en certa ocasió, em va contar el meu oncle gabellí, Pere Joan, protagonitzada per un capdeperí, arran del comentari de Joana, a la qual no tinc el gust de conèixer , sobre els cíclops del Claper del Gegant.

 ___” En Ramon d’Espenyafort, gendre de l’amo en Biel Pentinat, --- em contava l’oncle Pere  --- en certa ocasió , per devers la platja de Canyamel i per dins les Coves de s’Ermità,  va  veure, amb els propis ulls com es passejava (encalçant uns “homeniqueus”) un enorme gegant, amb un sol ull al front. Jurava i perjurava en Ramon, de tan segur que estava,  que això havia succeït i de que no molt lluny hi havia uns fotògrafs que ho retrataven tot. Molta gent feia befa del que contava en Ramón i ell s’emprenyava.”

 __” Un vespre se'n va anar al Teatre de Capdepera a veure una pel·lícula sobre les aventures d’en  “Simbad el marino”, i quina no va ser la seva sorpresa quan va veure sorgir de la pantalla el gegant d'un ull que ell havia vist per Canyamel i les Coves! El va reconèixer tot d’una i més quan va veure al cìclop encalçant els mateixos homenets que havia vist en persona a la platja. Manco mal que al cinema s’hi trobava en Toni Tous, conegut com a “Toni Gordo”, a qui vàren aplaudir tots els assistents a la funció, ja que era aquest – un home alt i gruïxat del poble  – qui anava amagat, com a “extra” del film, dins l’immens “home de bulto” que feia de gegant.

  En Ramón d’Espenyafort va restar ben fotut, el pobre. I encara roman amagat…”

 ELS  CLAPERS.-  Existeix un altre claper, més amunt de s’Alzinar de ses Escoles, a Capdepera, el talaiot del Molí, veïnat de la carretera d’accés al ràdio-far d’aviació de sa Cova Negra. L’anomenaven “claper dels morus” i fins que, des del carrer del Port no es va habilitar una travessia amb el nom de carrer d’es Claper, que porta just al talaiot – com ens contava en Biel Talaia, que tenìa un xalet allà d’alt – no desaparegué del nom l’afegitó “dels  morus” . Uns alemanys varen construir sobre el claper la seva residència, conservant  l‘antediluvià “molí de sang”, i mai se'n tornà a parlar, malgrat que molts d’estudiants gabellins, amb el mestre Antoni Flaquer Reynés “Solleric" amb el qual vaig anar a classe dos anys, abans de partir cap a Palma, passàssim molts de capvespres en aquell putxet.

  Si un vol atracar-se a l’altre Claper, el del Gegant, ho ha de fer des de Capdepera, ja que si prové de Son Servera, Sant Llorenç o Manacor, per exemple, el rètol informatiu que assenyala per on accedir-hi no es veu, ja que no n’hi ha. I, a més, es pot passar de llarg quan un es trobi a l'indret, ja que, desprès de la suor i els doblers que va costar l’endreçament del poblat, el càrritx, la brossa i, especialment - a l’actualitat -, les retallades dels pressuposts, han engolit les meravelles que encobeeix el claper.

  La visita al Claper d’es Gegant – procurau que aquest, el gegant,  dormi o se n’hagi anat a pescar per sa Cova dels Albardans - comença al sector sudoest del poblat, fora de la murada i l’itinerari segueix el camí que la voreja.

  ”S'ha de pujar als murs i s’ha de saber on es trepitja, ja que hi ha molts de llocs tapats per la vegetació  i la garriga d’ullastre”, em recomana l’amu en Miquel, cosí de l'oncle Pere Joan,  garriguer de s’Heretat. ”Jo ja estic retirat, però no m’agraden els accidents per aquesta muntanya, és com si fos ca nostra…”, sentencia.

Paula Valls Fuster