Primer reconèixer que el títol no és original. Basta clicar a sant gúguel (així, a la portolana, o a la manacorina) per adonar-se’n que el mot Mio Cid per referir-se a l’ex senador i ex tantes coses ja circulava cap a l’any 2010. Disculpes per no ser original. Acceptades, doncs, començarem a debanar l’escrit d’avui.

A uns, la notícia de la dimissió – o potadeta- del subjecte ens va aplegar just en el punt d’iniciar la migdiada, com seria el meu cas, d’altres se’n degueren témer mentre dinaven – esperem que no fessin mala via ni tampoc els fes mal- i uns altres potser encara amb les mans entre els fogons. Aquest sí corrien el perill d’iniciar una petita catàstrofe quotidiana: cremar el dinar.

Els seguidors de la nostra confraria que bé podria dur per títol honorari Solidaris amb Babieca, de tot d’una mostraren una certa alegria. Les xarxes socials s’ompliren de comentaris enginyosos uns, d’altres de gust més que dubtós i d’altres que semblaven tret del cul d’un cove d’alatxa estantissa, de pudents que eren.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:









      Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta












Satyagraha:

una vacuna contra la violència

La Biblioteca del Golea (29)

Presentació del llibre "Versos per Cantar" de mossèn Pere Orpí


"...dins l'obra d'en Pere trobam la brevetat o la densitat compositiva, la relació del poeta amb el seu món exterior dirigit a crear emoció a compartir sentiments vers Déu, o altres moments poètics que li han servit d'inspiració, amb Esperança, mitjançant un llenguatge ple d'harmonia i musicalitat".  

"Estar en la pomada"
  foto d'arxiu

 

Se n'ha anat en Jeroni i se n'ha duit, com cada vegada que ens deixa un dels vells mariners del nostre moll, un bon bon bocí de la nostra ànima col·lectiva.











"...L'opressor no tindria tanta força si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits..." Simone de Beauvoir


Escrit homenatge a Pere Orpí, d'En Toni Flaquer "Coix"







MOMENTOS




Del Libro Casialgo de Marce López Sirer






Ni tan sols en el baròmetre del CIS, la violència contra les dones
es troba dins les deu primeres preocupacions dels espanyols.



Comentari de titulars de premsa de 2018



Aquesta vegada la Biblioteca Digital afegirà un text que no té res a veure amb Capdepera o Cala Rajada, encara que segurament en té més del que sembla.

 "S'ha de resorgir de la mediocritat cultural a la que s'immergeix per raons econòmiques o de pressió social o política i voler arribar a ser un país, on la llibertat d'expressió tenyeixi els cors amb els colors del vent mediterrani com pugui ser el nostru verd a tota la contrada gabellina, aquest petit patit país". Joan Cabalgante.

"Pel camí que anam els problemes s'agreugen i s'allunyen les solucions. Coincidesc amb la reflexió que fa el prestigiós politòleg Antón Losada: Afrontam els problemes de la pitjor manera possible; assenyalant culpables enlloc d'oferir camins per on transitar, emprant la política i el debat públic per inventar conflictes enlloc d'atendre els problemes socials". Josep Terrassa.

.
Llegiu el textos complets a continuació:

Entrevista amb la autora de la seva biografia: Karolyn Shindler


L'altra fundació: els ligorins



Sou tan pardales, ovelletes meves, que quan trobau una clau necessitau la porta i quan trobau una porta vos fa falta la clau.

I és que el món és tan complaent que fa que cada porta tengui la seva clau i cada clau, la seva porta.

El món, ovelletes meves, no és més que un laberint de portes obertes que pareix que estan tancades. Si vos voleu perdre dins aquest laberint, no aneu en compte. Aquesta és la fórmula: no amollar la clau i obrir i obrir.

La porta de la qual vos estic xerrant no és visible més que quan està oberta i, per a obrir-la, es necessiten no ja tres, sinó tres vegades tres claus. Ni sis ni vuit, sinó nou.

Mentre no tengueu la novena, les vuit restants no obriran res i la gent vos prendrà per beneïts. Dirán de vosaltres: “Mirau aquest pardal amb les seves claus”.

Després trobareu la novena. I, quan ja hagueu passat la porta, no vos molesteu a tornar cap enrere per cridar: L'he trobada! L'he trobada!”.

Perquè, en la porta invisible, ningú vos veurà ja i el vostre crit serà inaudible.

No vos molesteu a tornar.

Subcategories