Un convent-escola de l'any 1921:
 
El cas de Ca ses Monges de Cala Rajada








Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

L’actualitat és trepidant al nostre país. I això fa que les notícies tornin velles en un tres i norrès. Però fa unes setmanes, el Parlament admeté una iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per aprovar l’eutanàsia. I fa uns dies, Portugal rebutjà l’eutanàsia per referèndum. Col.laboraren en el no la dreta i el partit comunista.

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran




Continuació de la història de la Tercera Edat de Cala Rajada 






Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”




      Mélanie Perpiñá del Campo
      Psicòloga i terapeuta











La Biblioteca del Golea (26)

 
És bo parlar avui d’aquest llibre presentat tot just fa uns mesus; és bo fer-ho per diversus motius, però sens dubte el principal, per mi, és que aquest llibre ens explica el rerefons de moltes de les coses que han passat a Capdepera amb les dones. Ja fa temps que des d’aquí s’han impulsat tota una sèrie d’estudis sobre la realitat social, política i, en definitiva, històrica del nostru petit poble.

La contemplació del misteri

 

Ells li ho han deixat de sobte, com si ningú no en tengués, de passat. L'artilleria pesada que varen treure contra en Torra i els seus articles ha desaparegut i tota aquella pólvora dialèctica s'ha convertit en aromes de flors i càntics de viola. Ni tan sols els seus enemics polítics, la tropa d'Arrimadas, per exemple, han gosat a arrufar el nas en públic davant certs tuïts, els del nou ministre de cultura, per exemple. I és que en parlar  de mi no ric. I ho tenen tot tan assumit que qualsevol cosa que els cau dins el cove nacional ho donen per bo.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



 

 

Tal volta t'ajudi a entendre més l’evangeli de Joan.


Un salutació ben cordial. Llorenç.


De na Pintora… preneu llum







 

Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

PINTOR 








Del llibre "Casialgo" de Marce López



Començarem pel títol. A Mallorca una tereseta és un titella, un putxinel·li, ras i curt. Un d'aquests personatges buits, sense cos ni ànima i que són manipulats per una mà aliena. Per ca nostra, he sentit a dir: no facis més la tereseta. Això volia dir, que no fes més el pallasso, més o menys el que avui en dia és postureig, vulgar traducció de postureo. Aclarit i feta una aportació lexicogràfica, si interessa.

Prèvia. Fa quinze dies vaig assistir a la presentació, a Gandia, del llibre Joan Baldoví, en clau valenciana, escrit per Salvador Vendrell i publicat a Perifèrics Edicions. En un moment del col·loqui monologuitzat de Baldoví, aquest va dir que sovint li demanen què passarà? Què es cou devers Madrid? Ell contesta a aquesta pregunta que no ho sap, que els vaivens de la Villa i Corte son imprevisibles. I tant que ho són! Si en el mateix acte li haguessin demanat si era possible, a curt termini, una moció de censura, hauria arrufat el front – prodigi de la naturalesa, ho reconec- i hauria dit que no, però acte seguit s'hauria desmentit a ell mateix i amb un agnosticisme fusterià hauria emès un gest evident de tot és possible.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Documentació Gabellina i Oriental (41)
 
Un article de Llucià Alzina
 

El Iris del Pueblo, 3 de maig 1872.
 
Avui presentam un text que podria ser un dels primers publicats a la premsa mallorquina per un gabellí [amb el permís del Diari de Buja], per un gabellí republicà concretament i, com gairebé sempre, trobar-lo ha estat fruit de la casualitat. Cercant coses relacionades amb Capdepera va sortir un fragment d’aquest article, que podreu llegir a continuació, citat en una memòria d’investigació d’Ana I. Gargallo sobre el diari republicà federal El Iris del Pueblo.



Psicòloga i terapeuta
Mélanie Perpiñá del Campo






De metàfores i qüestions incòmodes







PEP MOLL i MARIA JUAN escriuen, amb altres amics, des d'es turó de na Bagassa

Pregó de presentació del Mercat Medieval 
Capdepera, 18 de maig de 2018

En Rajoy està nerviós. Pipelleja amb una freqüència inusitada. La flegma gallega se li esvaeix com una calça que es desfà. Tot fa pensar que té les hores comptades. Tanmateix, tot era una qüestió de temps, però la sentència del cas Gurtel sembla que en precipitarà els esdeveniments. Fa uns dies, vaig llegir no sé on que l'Ibex 35 ja l'havia amortitzat. Ja saben que vol dir això en termes econòmics. Fa mesos que foguegen qui ells han postulat per ser-ne el successor. Un tal Rivera, que té molt de Primo.

Les primeres coces que ha tirat, les primeres esperonejades han anat en la mateixa direcció de sempre. Associar la moció de censura a un pacte secret amb els dimonis Puigdemont i Torra. Com si ell no hagués pactat els pressupostos amb el PNB! Un amic meu que viu la política en primer rengle va em va suggerir que si el PNB els hi ha aprovat ha estat perquè n'ha tret una bona tallada, o els aprovava amb en Rajoy o es quedava pelat perquè amb el seu hipotètic successor, en Rivera, faria de molt més mal pactar. 

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:


Un ciclista gabellí:  Jaume Pascual  “es Forneret”









Antoni Flaquer-Coix-/ Bartomeu Melis-Meyme

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



El tresorer passa comptes per a l'auditoria






Transcripció:  Bartomeu Melis “Meyme”



Dimonis, exorcistes, inquisició i femenisme 







PEP MOLL i MARIA JUAN escriuen, amb altres amics, des d'es turó de na Bagassa


"- Manu se acaba de ir."


    Va comentar amb orgull de pare Ramon Chao quan Cap Vermell l’entrevistà ara fa més d’un any, perquè passava una temporada, amb la seva muller, Felisa Ortega a la Residència de la Tercera Edat SARQUAVITAE de Sa Font de sa Cala.





Subcategories