Cap Vermell - Capdepera i Cala Rajada en un clic

Nou arbre al passeig de Cala Gat

Detalls: 22.05.2016

Llegeix més...

Fa 100 anys...

Detalls: 22.05.2016

Publicat 22 de maig de 1916 al diari La Almudaina

Tots els diumenges una foto / 22

Detalls: 22.05.2016

Aleix Alcover

"Cap Vermell" a les jornades d’homenatge a Climent Garau i Arbona

Detalls: 22.05.2016

Aquestes jornades van tenir lloc els dies 20 i 21 de maig, al teatre de la Casa de Cultura de Bunyola.

Llegeix més...

Ho hem aconseguit !

Detalls: 22.05.2016

HO HEM ACONSEGUIT !

ESTAM D’ENHORABONA

Llegeix més...

Climent Garau, l'home, entre la fe i el dubte

Detalls: 21.05.2016

"La ignorància és agosarada, mentre que el dubte és el primer indici del coneixement"

Llegeix més...

Orfes i mur de les lamentacions

Detalls: 21.05.2016

Són dies de primavera, d'anar una mica mal a pler. Ara et sobra la jaqueta prima, ara passes per una zona d'ombra i el vent et gela el cos, tot és un tremolor. Sumau-hi les al·lèrgies, cada any més incisives, la sequedat de la terra, el canvi climàtic, l'abstèmia primaveral, la visita d'en Rajoy amb tota la cort i un enfilall més de malsofridures individuals per acabar de confitar un panorama que convida poc a l'optimisme. Si no n'hi hagués prou amb tots aquests mals individuals, col·lectius i àdhuc còsmics, al nacionalisme illenc – a un ca magre tot són puces- li ha sortit una mica de gorradura. Cosa que no ens ha d'estranyar perquè sembla un mal congènit des del seu engendrament. Encara que sigui consuetudinari i cíclic – fruit òbviament, entre molts altres factors, de la descohesió del país- no deixa de ser molest.

Ara per no desentonar amb aquesta primavera malsana, s'hi ha afegit un altre mal als molts que – amb raó o sense- s'han atribuït a aquesta magrel·la criatura. El pacte per a les eleccions estatals. El fet que MÉS hagi decidit una coalició electoral amb Podemos ha causat entre alguns nacionalistes un cert desassossec que l'han traduït en un sentiment d'orfandat. És cert, al meu parer, que alguns d'aquests orfes sempre han trobat algun osset al lleu a qualsevol projecte polític on hagi participat el PSM. El PSM, amb tot el respecte per la dissidència, no els ho ha acabat de fer mai bé. Per altra banda, he de reconèixer que serem molts els que anirem a votar amb una dosi menor d'entusiasme amb què ho hem fet altres vegades, especialment, el desembre passat. Però, vists els resultats, apel·larem a un cert optimisme i a confiar que l'estratègia – en el fons és una estratègia- surti bé i puguem tenir un diputat nacionalista a Madrid. Encara que sigui com un gol en fora de joc, si se'm permet el símil futbolístic. I que aquest diputat faci la feina que tots esperam.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: