Escolar 2 - Collerense B 3
Benvinguts siau, estimats tots quan sou!
Jornada trenta-tres, com l’edat de crist! Ens trobem a sols una jornada d’acabar aquest maleït calvari.
Típica jornada de final de temporada. I qualcú, els més pipiolis de la guarda, es demanaran el perquè de l’ús d’aquest mot? Doncs, a final de temporada, a totes les competicions que hi ha qualque cosa en joc hi sol haver un ball de maletins de molt pare i senyor meu. El Collerense, equip de Palma i filial d’un equip de tercera. Tercer classificat i amb serioses opcions de pujar de categoria; que més voleu que us digui: blanc i en ampolla... No?
També podria afegir: típica jornada de mercat medieval. Assistència de públic paupèrrima, però què hi farem...
Amb l’exasperant actuació de la tripleta arbitral em va semblar que el resultat final del partit estava sentenciat des d’un principi. Sols ens faltava això ja: a ca magre tot són puces! De veritat crec que els jugadors i cos tècnic, amb el que ja tenen a sobre, no es mereixen ser tractats amb aquesta frivolitat i abús de poder insultant.
Parlant del mercat medieval em congratula contar-vos que el bar de l’Escolar, esplèndid recurs solidari per a recaptar fons, ha sigut portat amb exclusiva i amb veritable mestria cellerera, per l’Associació de veterans de l’Escolar. Com ja he comentat, aquests joves veterans, presenten les seves credencials per assumir i reconduir el pilotatge del nostre estimat club. Vist el que he vist i sentit el que he sentit, fins i tot dubt de que hi hagi eleccions, en el sentit literal que té la paraula. Donat el bon enteniment i fraternitat entre els actuals i els futurs, la qual cosa elogio, tot sembla estar dat i beneit.
Alineació: Luis Roberto Piche, retornant a la porteria. Juampi, al lateral dret. Lucas, al lateral esquer. Isma Santos i Jaume Torres, de centrals. Hugo Sayago i Xavi Morales, de pivots. Miky Ruedas, banda dreta. Alejandro Niño, banda esquerra. Xisco Sansó, al centre del camp. Martin Fernández, a la punta de l’atac.
Canvis: minut cinquanta: entren Miquel Pons i Sergi Peraita, surten Alejandro Niño i Juampi. Minut setanta: entren Dídac Infantes i Miquel Genovart, surten Ruedas i Xavi Morales. Minut vuitanta-tres: entra Joan Roc Llabata i surt Robert.
Fora sabre l’evolvent de les circumstàncies fa malparlar, però, així i tot, amb la por d’equivocar-me dins el cos, voldria fer un comentari totalment afectuós i fora menysprear la tasca de ningú. Tal volta qualcú m’envia a porgar fum amb tota la raó, però com ja n’estic acostumat, ho diré igualment.
A l’anterior jornada, viatge a Calvià, jugà de porter en Joan Roc Llabata. Pel meu entendre ho va fer molt bé! El meu instint d’entrenador —que encara hi és—, em diu que aquest jove es mereixia, per mèrits propis i com a premi a l’excursió realitzada, jugar de titular. Era l’únic jugador que quedava a la banqueta, un partit on l’equip no es jugava res —no sé si haguera sortit o no—, però una “lesió, simulada o de veritat” li han permès jugar set minutets més el temps afegit. Després, si pel viatge a Gènova no hi ha porter, igual el tornen a convidar a realitzar el desplaçament.
Resum del partit: D’altra vegada un Escolar lluitador i que ho ha donat tot a dins el camp. Malgrat l’entrega, bon joc i l’esforç físic per part dels jugadors, l’equip, tàcticament, s’ha vist abocat a un suïcidi apocalíptic.
L’Escolar ha començat amb un cert domini el partit. Hem gaudit de bones ocasions per avançar-nos al marcador. Però, al minut quinze, una passada massa fàcil, motivada per una falta clara de marcatge, ha cercat l’esquena de la nostra defensa. El zero a un ha pujat al lluminós del Figueral.
L’Escolar ha continuat força actiu, gaudint de qualque oportunitat de gol més, però l’àrbitre, desvergonyit, al minut trenta s’ha inventat una falta dins l’àrea per una inexistent cessió al nostre porter. Aquesta falta l’han executada des d’un lloc llunyà d’on en un principi havia estat comesa. El zero a dos s’ha consumat. Criminal!
He cregut veure un penal bastant clar sobre Alejandro Niño. Ni l’àrbitre ni l’assistent han coincidit amb la meva opinió. Tot i això, acaba la primera part. Una primera part que, en cas d’existir la justícia, hauria d’haver acabat amb un tres a un a favor de l’Escolar.
Just començar la segona, al minut quaranta-vuit i en un clar fora de joc, el Collerense ha marcat el zero a tres. El partit semblava sentenciat, però han sortit els joves que seien a la banqueta. Amb la seva participació han donat un altre aire a l’equip. Un altre penal furtat ens ha impedit atracar-nos al marcador.
Jugaven fora ordre, però amb ganes i, sobretot, creant perill sobre la porteria contrària. Al minut setanta-vuit i al minut noranta-tres, Xisco Sansó ha marcat els dos gols de l’Escolar. El poc públic, des de la grada convidava, fent befa de l’àrbitre, a xiular el final del partit abans d’hora, doncs, cabia la possibilitat que l’Escolar acabes empatant el partit. Això haguera enviat en orris l’evident confabulació entre àrbitre i Collerense.
Massa càstig per als nostres jugadors. De veritat no es mereixien perdre aquest partit.
La setmana vinent s’acaba la lliga —gràcies a Déu bondadós!—. Serà dins Gènova. Ahir varen caure dos jugadors lesionats, veurem com ho fan per fer quinze o setze jugadors. Espero que la cosa, pel bon nom del club, acabi amb certa dignitat.
Salutacions, estimats tots quan sou!
Visca l’Escolar victoriós!
Biel Torres
