Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”

Alguns lectors que segueixen aquests capítols han sol·licitat – arran del contingut de la precedent entrega – la publicació dels Estatuts. Així ho hem fet saber a la Junta Directiva de l’Associació i ens han contestat que en aquests moments s’està elaborant la redacció del que serà l’ampliació i, a la vegada, correcció d’aquestes normes de funcionament de l'entitat, conservant-se els pilars bàsics de la seva estructura literària. Han transcorregut quasi 31 anys des que es configuraren els inicials Estatuts i, com la majoria de les coses, són susceptibles de ser millorats, i així s’ha fet. Ara, en breu temps, en una Assemblea General seran presentats a aprovació. Així i tot, i seguint el fil del contingut dels capítols que els estam oferint, deixarem constància d’alguns punts del seu enunciat, malgrat córrer el risc d’avorrir ( i no ho pretenem) el lector.

Ignoram, en aquest moment, si sofrirà cap modificació l’article tercer, atenent que assenyala com a àmbit de l’associació el municipi de Capdepera (i els seus quatre punts cardinals), la qual cosa deixaria “Son Naixent” de Cala Rajada com una mena de subassociació municipal, I com es menja, això? “Ca Nostra”, – resa l’article quart – fa seus els principis democràtics establerts a la Constitució Espanyola, que hauran de ser respectats i d’obligat compliment, a tots els nivells, pels associats. Imaginin-se els lectors, per uns moments, com se li degué posar la cara a més d’un associat quan fou informat de tal antecedent. Guillem Fullana, el secretari, va posar l’èmfasi adient en la lectura de l'articulat estatutari. El seu caràcter afable, de bona persona, amb gestos d’orador, incidia en el fet que tots s'havien de trobar a gust en el si de “Ca Nostra”, fossin les que fossin les idees en matèria política, social o religiosa, mantenint una ferma unitat entre els seus membres. “L’Associació – explicava l’amo en Cremat – gaudeix d’autonomia patrimonial, sense distinció de classe social, creença religiosa, afiliació sindical o ideologia política, mantenint relacions amistoses i independents amb tots els partits i sindicats democràtics”.

L’article 8 diu que hi haurà dues classes de socis: de nombre i protectors. Aquests darrers no tendràn dret de vot ni d'elecció activa o passiva a l’Assemblea General, que és l’organ suprem de l’Associació i les seves decisions són d’obligat compliment i els acords inapel·lables, els quals seran adoptats per una majoria de dos terços de vots favorables. Pel que fa a la Junta Directiva – formada per les persones que ja citàrem al anterior capítol, uns càrrecs que tenen caràcter honorífic, no retribuït ni gratificat – serà renovada en la meitat dels seus integrants, cada dos anys, podent ser reelegits. El primer any es renovaran el president, el tresorer i la meitat dels vocals, mitjançant sorteig.

                                                                 Margalida Flaquer


El 3 de setembre de 1985, en Assemblea General, s’aproven definitivament els Estatut – els quals, en evitació de donar a aquesta narració un aire de legalitat que comença a tenir, continuarem esbessonant en cada un dels articles de pròximes edicions –, per la qual cosa l’Assemblea passa a definitiva la constitució de la Junta nombrada provisionalment (vegeu capítol IV). Això fa que Serafí Nebot presenti la seva dimissió com a membre de la Comissió d’Economia, una volta que l’Assemblea va rebutjar la seva proposta de fer pagar a l’associat una quota i que els no pagaments es publicassin a una pissarra com a citació. Nebot ho fa constar en l’Acta de la sessió. Nicolau Mayol proposa fer un llaç-recordatori per als socis que morin, cosa que tampoc és acceptada per l’Assemblea. Margalida Flaquer i un petit seguici d’amigues fonamenten la negativa dient que el tema els sembla una mica funest. Per a compensar el “mal tràngol”, insten als reunits a celebrar una Festa del Bunyol, la qual cosa és aprovada per unanimitat.

I, si Déu vol, seguirem contant…

Col.lectiu Gent Gran- “Meyme”