El diumenge dia 13 d’abril el grup Camina Caminaràs tenia programada una excursió al Massanella, una de les rutes clàssiques circulars de l’excursionisme a Mallorca, segon cim més alt de l’illa (1.367 m), amb un desnivell de 794m, i per a bastants de nosaltres ruta d’entrenament per al que seria l’eixida a terres de Montseny en dies posteriors, per Setmana Santa.

Així, ben puntuals, a les 7.45h el bus va recollir els caminaires de Capdepera i a les 8h els de Son Servera per aturar-se a recollir els caminaires d’altres indrets de Mallorca que també s’uniren a l’eixida.

Cap a les 9.30h el bus ens deixà al coll de la Batalla (benzinera), punt d’inici de la nostra ruta. Aquest lloc sol estar especialment concorregut, entre ciclistes, senderistes, moters i turistes en general, i sol ser difícil trobar lloc per aparcar-hi, però aquell dia no hi estava gaire.

Des de la benzinera s’ha de recórrer un petit tram d’uns 200 m de la carretera Ma-2130 (en direcció a Inca) per un caminoi empedrat construït expressament, a fi d’evitar l’asfalt i protegir dels accidents, fins arribar a la Font des Guix. Des d’allà ja es pot observar un panell indicatiu de la ruta Pedra en Sec (GR 221), amb l’explicació de la ruta i amb la senyalística de fusta pròpia d’aquesta ruta.

Seguim per aquest camí i passats uns metres trobam una cruïlla (si seguim tot recte el camí ens du a Caimari; en canvi, nosaltres agafam el revolt de la dreta) i passats uns 10 minuts arribam a la barrera de Comafreda, on hi ha una caseta de fusta amb un guarda i on cal pagar per accedir a la finca. 

Un cop fet el pagament corresponent seguim recte deixant les cases de Comafreda a la nostra dreta i el nostre camí comença un suau ascens en ziga-zaga per dins un magnífic alzinar (amb un sotabosc ben eixut, per cert, tot i les abundants pluges de les setmanes anteriors).

 

Al cap d’uns 45 minuts-1 h aproximadament arribam al Coll de sa Línia, on aprofitam per fer la primera pausa del dia i berenar. Mentre feim l’ascensió ens n’adonam que el dia és tapadot, amb boira, i això no ens permetrà gaudir de les magnífiques vistes que generalment hi ha a mesura que es va guanyant alçada (tant en fer l’ascens-descens com un cop al cim); vistes que en  dies clars permeten divisar gairebé tota l’illa i tenir una visió de 360ºC. Així i tot, la temperatura s’agraeix perquè no fa un excés de calor i fa bon caminar.
 

Un cop berenats comença la suau i forta pujada cap al Massanella, primer per dins alzinar en forts revolts en ziga-zaga (el camí està ben fitat amb caramulls de pedra i algun punt vermell, però cal parar esment a no desviar-se, ja que és fàcil confondre’s en algun tram). En aquest tram el grup s’estira: els més àgils i de passa llarga encapçalen l’expedició; una altres s’ho agafen més amb bones, cautela, i van fent petites aturades per recuperar-se. A mitjan d’aquests revolts trobam un piló de pedra que ens assenyala dues direccions: cap amunt, Massanella; i cap a l’esquerre, Font de s’Avenc, que serà per on nosaltres tornarem. Per això prosseguim cap al Massanella.

Un cop s’acaba l’alzinar arribam a una zona més pedregosa, amb aire de paisatge d’alta muntanya, denominada replà de sa Neu, amb un únic arbre (un teix). Aquest tram és més planer i s’agraeix per poder-se refer de l’esforç de la pujada i, alhora, agafar forces per a l’ascens final al cim del Massanella, que és més costerut i en el qual s’ha de fer alguna petita grimpadeta.
 

Un cop al cim, aprofitam per descansar uns minuts i fer alguna foto/selfie. Fa un bon vent. Per això decidim que en comptes de dinar al cim ens arrecerarem més avall. Per això desfeim un tram de camí i ens dirigirem cap a la Font de s’Avenc. La baixada (d’uns 15 minuts) és una mica agresta, amb pedra relliscosa i kàrstica. Per això baixam a poc a poc fins que arribam tots a la font (per accedir-hi s’han de davallar uns escalons fins arribar a una pica que vessunya aigua de la roca). A la mica d’explanada que hi ha fora de la font dinam i reposam forces. Mentre dinam a estones el dia s’aclareix i s’albira el paisatge del davant (els puigs de n’Alí i Caragoler; i les localitats de Mancor, Inca, Selva).

Des d’on som tornam trobar un altre piló, com el d’abans, que ens indica amb fletxes per anar a Lluc o a Mancor. Així, nosaltres reprenem el camí en direcció a Lluc; un camí una mica desdibuixat, fins que arribarem al primer piló. I aquí novament entram dins l’alzinar anterior, el de les ziga-zagues, on hem d’anar amb compte amb les llenegades, fins arribar novament al Coll de sa Línia.

Allà aprofitam per fer una breu pausa, reagrupar-nos, i descendir el tram de pista inicial fins a Comafreda i d’aquí al Coll de sas Batalla. En aquest punt s’agraeix la pista ampla, el terra ferm i el desnivell més suau. Les cames van soles i es nota l’esforç efectuat.

Temps total: unes 7 hores.

Bibiografia: 25 excursions per les muntanyes de Mallorca. Lluís Valcaneras. Col·lecció Gorg Blau. Palma, 2009.