Personatges d’ Antoni Flaquer “Coix” (IV)


 

JAUME BLANES






Allò que la lectura ensenya al lector,

les imatges ho ensenyen als illetrats,

als qui només poden percebre amb la vista,

ja que en els dibuixos els ignorants hi veuen la

història que haurien de llegir, i els qui no

coneixen les lletres descobreixen que,

en certa mesura, poden llegir.

 

 

El meu amic Montoro m'ha tornat a escriure. Bé, ell directament no. Els funcionaris de l'Agència Tributària. Em diuen molt amablement i amb un llenguatge difús que la meva situació amb hisenda es troba regularitzada. Llavors, la missiva es perd garangolant-se per un llenguatge administratiu sobre procediments i recursos possibles a la resolució executada. Enlloc hi veig un disculpi les molèsties ocasionades, ni molt menys on puc recuperar -en moneda de curs legal o en espícies-  la gasolina, el temps perdut i el tiquet de l'hora invertits per tal de demostrar que som un ciutadà condret -exemplar seria massa alta distinció-. La meva paraula, segons la resolució, ha estat vàlida i allò que vaig consignar a la declaració de la renda de 2013 va ser-ho d'una manera honesta i ajustada a la llei. Per tant, la mà llarga del ministre ha quedat sense l'import de la multa i sense un parell mallorquí d'euros que em vaig poder desgravar.

Estic segur que rere el zel del ministre no hi ha cap qüestió particular, sinó que forma part de controls aleatoris d'hisenda a la percaça del mínima espipellada presumptament defraudada per contribuents anònims. Dic mínima si es compara amb el que, suposadament, deu José Maria Aznar – qui és capaç d'alliçonar-nos de com s'ha de comportar un bon espanyol- o amb el que diuen que deuen en Mario Conde o Intereconomia  - veus també acreditades de docència solvent sobre com ser bon patriotes (espanyols) i com comportar-s'hi-.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Pajarillos

 
Del libro “Casialgo” de Marce Lopez Sirer

 
Na Caty i en Joan volen compartir en tots voltros  aquests escrits.


" Es usted el señor Daniel Santa-Clara, preguntó la voz, Sí, soy yo, Llevo semanas buscándolo, pero finalmente lo he encontrado, Qué desea, Me gustaría verlo en persona, Para qué, Se habrá dado cuenta de que nuestra voces son iguales, Me ha parecido notar cierta semejanza, Semejanza, no, igualdad, Como quiera, No somos parecidos solo en las voces, No le entiendo, Cualquier persona que nos viese juntos sería capaz de jurar que somos gemelos, Gemelos, Más que gemelos, iguales, Iguales, cómo, Iguales, simplemente iguales …"









Personatges d’ Antoni Flaquer “Coix” (III)


PERE FERRER I LLITERES






La vaig rebre amb la resignació de qui engospa una pessigada de monja. Veure paperets amb les orelles grogues dins la bústia em posa de mal humor. Una enrampada de mala llet et cova fins que intentes esbrinar d'on prové l'avís de correus. Una multa d'un radar amagat, una notificació d'hisenda... Moltes vegades dus sort i és una tarja bancària o un llibre. El darrer cop que vaig rebre la visita va venir de part de don Cristóbal. No va ser ell directament, sinó l'agència tributària. Em reclamen que demostri que puc descomptar-me uns diners – ben pocs- de la base imposable. Però l'eslògan aquell ens ho va deixar clar, que hisenda som tots. I tu, abnegadament, perds un matí de la teva existència per demostrar que ets un ciutadà honrat. La presumpció d'innocència va per boldrons. I  mi, aquesta vegada, no em va tocar la seva beneficència. Ni tan sols vaig prendre conhort amb allò dels justos per pecadors. Vaig arreplegar els dos papers que em demanaven i els vaig lliurar dins la fredor d'un finestró administratiu.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:









Personatges d’ Antoni Flaquer “Coix” (III)


SALVADOR GELABERT






Li han arrabassat el cap

a una innocent escultura,

com a mostra d'incultura

d'un desentenimentat.

Això ho fa un descervellat

o un capbuit. Pot baratar

el seu capet de gorà

per aquest, fet d'alumini,

i que el nou cap l'il·lumini

i el cervell pugui trobar.


La Pasqua recent m’ha permès reviure amb els néts la tradició del conill portador de primavera que, als països centreeuropeus, escampa ous de xocolata per salons i eixides com a símbol de la nova estació. Lluny doncs del cada cop més generalitzat costum d’oferir als néts o fillols, una estructura de xocolata acompanyada de la figura o figures de moda entre els infants. Digueu-me nostàlgic.




Història de la Tercera Edat de Capdepera, 

contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”


Tercera, i darrera, part del "Manifiesto a Capdepera i Cala Rajada" de  Marce López Sirer

  


Segona part del "Manifiesto a Capdepera i Cala Rajada" de  Marce López Sirer

  
 


Personatges d’ Antoni Flaquer “Coix” (II)


PERE MOLL

 


Primera part del "Manifiesto a Capdepera i Cala Rajada" de  Marce López Sirer


 


La guerra no instrueix, ni alimenta la virtut, ni suggereix models de comportament humà correcte...





Segons els pedagogs – teòrics o més pragmàtics, si és que n'hi ha d'aquests darrers- i els sumsumcordes de l'educació jo som un esguerro de la matèria. Un mal model! La meva història educativa, com a discent, més primitiva va estar marcada per rànquings i classificacions.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Subcategories