El passat dijous, dia 6, els jardins de sa Torre Cega obriren les portes a una nova edició de les Serenates d'Estiu, i el cel de Cala Rajada, una vegada més, s'omplí de música, gràcies a aquesta mena de miracle que són les Joventuts Musicals de Capdepera. Trenta-quatre edicions, ja, en què el gran esforç d'uns pocs procura el gaudi d'uns molts. O no tant molts, ja que l'assistència a aquest primer concert d'enguany va ser molt menor del que es mereix aquell esforç que hem dit. Està bé que ens omplim la boca de la nostra melomania, però en aquesta boca nostra ens hi posen autèntics caramels musicals i som incapaços d'assaborir-los.

I després d'aquesta escomesa que no hem pogut reprimir, anem al concert del Kambras Quintet. El quintet de metall (instruments de vent de metall), sense ser la formació més habitual dins la música de cambra, ja té un llarg historial que va néixer en els Estats Units cap a 1940. La seva formació habitual -que és la que poguérem escoltar- és la de dues trompetes, una trompa, un trombó i una tuba, amb una gran versatilitat quant al repertori que abasta, des del barroc fins a la música contemporània. I d'això, el Kambrass Quintet en va fer una bona demostració.

Del grup escollit per aquesta posada en escena de les Serenates d'aquest any, tot i la joventut dels seus membres, ja ha solcat un extens recorregut, amb un bon grapat de guardons que avalen una trajectòria que va néixer el 2017. Escoltar aquests músics no fa sinó refermar el que ja sabem, i és que les fornades de nous intèrprets no tan sols no aturen, sinó que de cada vegada apareixen instrumentistes més preparats i més virtuosos, capaços de deixar-nos bocabadats, atacant obres de gran complexitat sense el suport de cap partitura, amb una precisió inexplicable. El Kambrass Quintet n'és un bon exemple.



El repertori que poguérem escoltar, sota el títol de Perspectives (una mirada distinta, des de la perspectiva del quintet de metall), anà de Witold Lutoslawski (Mini Overture) fins a Jan Bach (Rounds and Dances), passant per Johan Sebastian Bach (Preludi i fuga en Mi menor), Victor Ewald (Brass Quintet N.1), Sergei Rachmaninoff (Preludi i fuga en Do# menor), Enric Granados (Danses espanyoles) i Isaac Albéniz (Suite espanyola). I quedà ben demostrat que aquesta és una formació que es pot fer seves partitures escrites originalment per a orgue (Bach), o per a piano (Rachmaninoff), o per a qualsevol altre instrument. Especialment si es té la capacitat necessària per a afrontar el repte, com en el cas del Kambrass Quintet (amb la mallorquina Maria Servera entre els seus membres). I encara hem d'agrair a la formació que ens acompanyà la seva voluntat didàctica, apropant-nos als autors escollits i a la seva obra, sovint amb detalls curiosos que ens ajudaren a apreciar millor a les obres interpretades.

Tot plegat, una magnífica obertura de les XXXIV Serenates d'Estiu, en els futurs concerts de les quals esperam una major afluència de públic. Cosa que sens dubte es mereixen.

Kambrass Quintet: Guillem Cardona (trompeta), Joan Pàmies (trompeta), Maria Servera (trompa), Xavier Gil (trombó) i Oriol Reverter (tuba).