EL CORSARI GROC (3)

2010-2012    /  19 articles de re-lectura obligada



Aquest temps de confinament, és a dir, d’estar tancats a casa com a rates, tenim temps per «pensar», d’aquella manera, i, sobretot, de recopilar.




Ara que callen les campanes, CANTEN els aucells. 


Llorenç Tous

 

 

   

EL CORSARI GROC (2)







Una torrentada que no cap dins les voreres inunda tot el voltant on conflueixen els rierols de les muntanyes. Tot és aigua roja que davalla, s'eixampla i vessa dins la mar gran. Com la vida: un caramull incontrolable d'errors, pobres voluntats, llibertats condicionades, nobles intuïcions amb més o manco encerts i ajudes, vers un bon final. Sempre entre ombres i esperances. Sempre amb amor més o manco concretat, amb limitacions i sorpreses.

"L'escenari que li espera a l’ Estat és dramàtic i no pareix que la solució vengui només per la unitat dels partits polítics..."




EL CORSARI GROC (1)


 





Poema del Taller Gabellí d’Escriptura
(JF, ML, PJT)

Capdepera, abril 2020








cau a plom el silenci
sobre els meus dits,
pell de somnis i absències.

                      Francesc Garriga, Llàtzer

Magai Matiop Ngong, condemnat a morir a la forca

Part 12: Una mar convertida en un abocador

Llevo la cestilla de mis pupilas llena de flores








Del libro Casialgo de Marce López Sirer




Colau Dama
 

 
Yo vivía feliz en medio de una gente rústica. Sus orígenes se perdían en una antigüedad informe.
J. A. Ramos Sucre, «La juventud del rapsoda»

" En definitiva, la malaltia, no ens ha de fer sucumbir i la literatura ens ha de salvar. "










"L'home controlador de l'univers", de Diego Rivera. Avui és un bon dia per a demanar-nos, des del nivell més íntim, si estem controlant l'Univers o ell ens controla a nosaltres...

Sembla que va ser ahir que la meva padrina Maria va fer cent anys. Avui escric aquestes línies en motiu del seu 104è aniversari, dia 6 d'abril.
N'ha vistes de coses des de l'any 1916, inimaginable! 



   Primer dia de la resta de la seva vida:

                           CLAUDIA PUIG i MARKUS















 (*) Article escrit per Joana Esther Gomila, inclòs en l’Arxiu “Meyme”




Molt lligat a Capdepera, va ser cap de protocol de la Generalitat de Catalunya



 "...un reconfortante sentido del humor que pude comprobar cuando en Capdepera desayunábamos pa amb oli verd en el bar Can Patilla, propiedad de Xiscu Lisa. O cuando íbamos a comprar el diario al estanco de Pepe Serra y nos encontrábamos con el colega Bartomeu Melis. O cuando transitábamos por el Ayuntamiento de Palma y por su catedral..."









Part 10. Una calamitosa postguerra


Pròleg
Tot se’n va i tot torna

Subcategories