Llorenç Tous Massanet
.

Celebrar d'alguna manera els aniversaris d'esdeveniments personals és un dels plaers que ens ofereixen els últims anys de la vida. Cap sensació d'avarícia per retenir, sense enyorança ni cap tristesa, més aviat diria que la distància ens descobreix riqueses que transformen els canvis del present en gratitud a la vida i augment d'autoestima".


El dia o lloc que qualifiquem d'aniversari per la distància exacta entre l'ara i el llavors, millor encara si la celebració té lloc en el mateix lloc físic d'on surten i tornen els dies, a mi avui em produeixen hilaritat, gratitud i confiança en el camí o en el qual l'ha traçat.

Un d'aquests punts per a mi està en una cerveseria de Roma, titulada “Dodeci Apostoli”, no per un altre motiu que pel nom de la plaça, contigua a aquesta basílica just darrere de l'Institut Bíblic i de la Universitat Gregoriana.

Sortíem de l'últim examen amb els títols suats amb quatre anys d'estudi i abans de tornar al Col·legi Espanyol a preparar la maleta per a tornar a Espanya l'endemà; ens prenem una cervesa a mitjan tarda d'un 17 de Juny. No dic l'any perquè a penes em reconec en aquell alumne recentment diplomat, per més que recordo la seva satisfacció i orgull amb els papers que va recollir en Secretaria. Pobre al·lot!

Molts anys després en un Congrés Internacional de Catedrals a Burgos, vaig escoltar del president aquestes paraules textuals: ”Els mitjans de comunicació social fan gegants els nans de l'art”. Celebrar els propis aniversaris en l'edat madura és una escola de veritat, d'aprendre a ser agraïts, a confiar en un mateix i en uns altres, en definitiva, és un dia d'alegria renovada.

Els anys que ens separen d'aquella data són font de veritat, de realisme, de saviesa suada amb fallades i errors. En una mesura infinitament més petita comparo el somriure de Déu en contemplar les maquinacions dels humans, com diu el salm, amb el mig somriure del meu mateix, conscient de l'engany dels vanitosos que, desconeixent-se a si mateixos, grimpen per les dreceres cap a llocs de poder.

En els meus anys d'estudi he tingut professors realment savis, humils, que em van acollir benèvolament i van escoltar les meves preguntes sense orgull. Segueixen en la meva memòria com els mantenidors de la veritat, de la ciència i de la modèstia. Són la meva vacuna contra la vanitat i la mentida. Déu els premiï el seu exemple i la seva fecunda vida.




Llorenç Tous Massanet
Ceinos de Campos
11/06/2021