per Miquel Piris




Diàleg entre Cala Rajada i Canyamel

Canyamel: M’han dit que l’has feta grossa a Cap Vermell.

Cala Rajada: Només he dit el que pens.

Canyamel: “Som com una puta explotada”, t’has passat 3 pobles.

Cala Rajada: Idò jo només veig que passin d’un poble: de mi.

Canyamel: Que siguin dos.

Cala Rajada: Xerres de tu, ara?

Canyamel: Ai, estimada: des del temporal que no aixec el cap.

Cala Rajada: O no t’han regenerat la platja?

Canyamel: Sí. I a tu el passeig de Cala Gat? I creus que amb això basta o estam totes dues un poc deixades de la mà de Déu.

Cala Rajada: Tu tens dos edificis abandonats com s’antic hotel Tucan o el que hi ha davant la parada del bus, com si fossis una ciutat bombardejada com Alepo, a Síria?

Canyamel: Tenc una mica de tot, però edificis abandonats d’aquests, no.

Cala Rajada: Explica, explica.

Canyamel: Saps la passarel·la al costat del torrent?

Cala Rajada: On hi ha els ànecs? Sí.

Canyamel: Idò estic cansada de veure gent travelant amb les fustes que hi ha aixecades. 

Cala Rajada: Interessant. Què més?

Canyamel: M’aparquen els cotxes allà on els dóna la gana. La darrera vegada que vaig veure un municipal per aquí, en Messi encara jugava als infantils del Barça.

Cala Rajada: De moment, no tenc res a envejar-te.

Canyamel: Espera, els forats que hi ha per anar a la cala dels Auberdans?

Cala Rajada: A mi m’han asfaltat qualque carrer darrerament, però devia ser asfalt dels “xinos” perquè ja hi ha forats. Amb sa calor, es desfà com si fos tulipán.

Canyamel: Idò estam ben arreglades. 

Cala Rajada: No ens estimen gaire, no.

Canyamel: Tu creus què podria ser que… Bé, és igual, que si això surt al Cap Vermell encara em tractaran de conspiranòica, com a tu.

Cala Rajada: Va, què anaves a dir, explica! Anaves a dir que som una mica com na ventafocs del conte?

Canyamel: Idò sí: o mos tenen mania o són uns autèntics inútils. Perquè no em diguis que als hotelers no els faci falta tenir el poble ben engalanat per seduir els turistes.

Cala Rajada: Ai, els hotelers, una especie curiosa aquesta. 

Canyamel: I que no tenen prou pes com per arreglar-nos un poquet.

Cala Rajada: No ho sé, Canyameleta. De moment, pareix que no.

Canyamel: Idò, em vols explicar que diantres passa que cada any estam igual?

Cala Rajada: No ho sé. Tenen doblers per comprar el Faxdepera, però pareix que no n’hi ha per a coses elementals. 

Canyamel: Igual tenir premsa que els hi rigui les gràcies i calli tota la resta sí que és elemental.

Cala Rajada: Ho veus com tu també et passes tres pobles com jo?

Canyamel: Tres pobles som, exacte, i n’hi ha dos que no compten gaire, per dir-ho suaument.

Cala Rajada: Repeteix amb jo, Canyamel: som com una pros-ti-tu-ta.

Canyamel: Idò això. Ara només ens faltava una vaga de recollida de fems.

Cala Rajada: Mira, així els visitants no es fixaran en altres coses. Me n’he d’anar que he quedat amb Sa Font de Sa Cala per sopar.

Canyamel: A veure què t’explica. Per cert, tu tampoc tens festes enguany?

Cala Rajada: Ni jo ni Capdepera. 

Canyamel: Llàstima. Esper que ens arreglin qualque forat amb aquests doblers que no es gastaran idò.

Cala Rajada: Sí, somniar és de franc.