I Joan va contestar a “Los Palmesanos”

...del libro Casialgo de Marce López Sirer



El col·lectiu de majors de Balears
és un gegant que dorm”










Tornam a parlar d'ampliar el Parc de Llevant?





Documentació Gabellina i Oriental (37)

 

per
Jaume Morey 
És un dels grans reptes de la humanitat: poder acordar Raó i Follia. El mestre Foix ho va immortalitzar en un vers. Coses de poetes, diran els amics lectors. Però ni tan sols ells, amb versos sublims o escarransits, han estat capaços de salvar el biaix que separa aquesta dualitat. Aquest biaix que ens fa mortals i, literàriament, corruptes. O el que és el mateix: incapaços de sostreure'ns de les nostres pròpies quimeres – que és una manera políticament correcta de dir de les nostres febleses- per assolir allò que seria just. I com que aquest terme és massa mal d'afinar potser ens hauríem de conformar d'assolir allò que és millor per a la Congregació – per dir-ho un poc que s'assembli al mestre Espriu- . De totes maneres, encara que no és un consol, això ja ho plantejava Plató d'una manera visible a través del mite de la caverna i que l'Evangeli ho va cristianitzar amb aquella frase de Jesús a Getsemaní: l'esperit és fort però la carn és feble. I el fet que el mal sigui més vell que el pastar no hauria de ser un argument per creure que mai per mai podrem resoldre aquesta divergència, que l'astigmatisme serà eternament perpetu. O com a mínim, fins que el desgel de l'Àrtic i altres apocalíptiques anunciacions siguin una realitat tangible. Hem de fer esforços, individuals i col·lectius, per defugir de la maledicció hobbessiniana i pensar que, si bé el biaix és insalvable sempre podem aconseguir que l'efecte òptic ens digui que hem avançat vers l'anhelada convergència.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



  Els “LLADREGOTS”
  d’Amador Calafat





Bartomeu Melis “Meyme”














 L’oliva i l'aglà és d'allà on va







"Los palmesanos" escriuen a Marce


Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer


"Crec interessant i important el llibre de Miquel Llull, sobretot per una qüestió. El lector descobrirà la intensa vitalitat d’una idea que homes i dones de Capdepera, quan la paraula socialisme era gairebé un insult, per a ells era un far d’igualtat i fraternitat que il·luminava l’esperança d’un canvi radical que fes justícia als desheretats".


"Jo em referiré de la infinitud de la idea en l’espai, no en l’àmbit exterior, l’internacional, on va néixer, sinó en un espai proper, immediat, d’aquí al costat, que he estudiat: Artà...La col·laboració entre els obrers artanencs i gabellins en la celebració del 1r de maig va ser contínua des dels inicis". 


Sens dubte ha estat la notícia de la setmana. I la seva mort, sobtada, no ha estat exempta de polèmica i histrionisme. Com la seva vida! Passaré per alt la polseguera que ha aixecat el famós minut de silenci al Congrés i el dol institucional declarat per l'ajuntament de València. La mort la va sorprendre a ella i ens va sorprendre a tots. També els encarregats del protocol. O als assessors protocolaris. La mort, aquesta insana criatura que de tant en tant ens toca de prop, inesperadament, i ens omple de temor de la pròpia. Per això hom vol descarregar el feix de la consciència. M'ho explicava un amic, expert en cures pal·liatives, part de la seva feina consisteix a això: a ajudar a descarregar el feix. La morfina – em deia- fa la feina física. Però no només el client carontià vol alliberar-se'n sinó també els que queden. D'aquí que, ho puc entendre, hom no sàpiga ben bé com ha de reaccionar davant la pèrdua. Encara que sigui d'una enemiga política. I que no sempre és fàcil distingir – ni els que optaren per una postura o per l'altra- la persona humana de la bèstia política.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona

 

 






 Los Palmesanos



Del Libro Casialgo de Marce Lopez Sirer

Així ens ho contaren…
i talment, us ho contam (SILEM)





El cervell dels homes
és com un armari amb caixonets







El periodisme—segons la nostra protagonista d’avui – és el millor ofici del món




Segons el DCVB a Mallorca i Menorca, el normatiu basa, la consonant inicial es pronuncia labiodental – vaja, v, en comptes de b- . També el mateix diccionari recull una frase feta: fer vasa, que defineix com tenir molta d'importància, fer un paper molt rellevant. Ho dèiem la setmana passada quan ens referíem a la poca incidència que tenia el PP de les Balears a Madrid. Ara s'ha demostrat una vegada més. (Dubt que si els diputats estatals fossin del PSOE i manàs aquest partit, a Madrid, fessin millor paper). Deia suara que s'ha demostrat una vegada més la poca vasa que fan els nostres representants a Madrid i també la sucursaleta illenca. Em referesc a la nova retallada que ha preparat el Ministeri de Foment per als ciutadans de les Illes pel que fa al descompte de resident.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona



Subcategories