Cap Vermell - Col·laboracions

Detalls: Escrit per: Gabriel Barceló; Categoria: Collaboracions; 29.10.2017; Vist: 2478

Sant Alonso

Detalls: Escrit per: Pau Quina Jaume; Categoria: Collaboracions; 28.10.2017; Vist: 2588

" Tant el Govern de Catalunya com el d’Espanya tenien dues maneres per afrontar el conflicte en què estam immersos: diàleg i debat per una part; execucions radicals per l’altra."

Llegeix més...

Detalls: Escrit per: Rafel Crespí i Ramis; Categoria: Collaboracions; 27.10.2017; Vist: 2393

Quan em pos a escriure aquest paper – dijous horabaixa- he de reconèixer que no és el millor moment per a solfes ni ballets. Si és mira en clau nacional, és clar! Com va escriure Foix: tot és confús, Senyor Déu. No sé com estarà el panorama quan el benèvol lector els llegeixi. Però optaré per una postura còmoda i posaré per escrit dues idees que em ballaven pel cap des de feia dies.

Ja saben que la cançoneta infantil del títol s'ha fet això que en diuen viral gràcies a qui la va penjar a la xarxa – Messi- i de l'al·lotó que la cantussejava, el seu fill. Aquest fet, d'una aparent innocència, ha coincidit en el temps amb una campanya de reiteració de l'argumentari unionista on s'acusa a tot déu que no és de la seva corda de ser un adoctrinador en potència o un pobre i indefens alienat adoctrinat: (l'escola, TV3, ...) Va coincidir el vídeo – prova irrefutable de la capacitat abductiva dels mètodes d'aprenentatge catalans- amb les declaracions – una de tantes- del delegat del Govern a l'Aragó, el senyor Gustavo Alcalde, que en el dia assenyalat dels Àngels Custodis, patrons de la policia, va envergar una arenga contra el suposat adoctrinament on proclamava el cantussol que ja coneixen però – l'ocasió imperava- amb molta més virulència i marcialitat, potser ells en dirien amb més sentiment patriòtic.

Ja vaig parlar en un anterior article de les xifres d'audiència de TV3. És veu que hi deu haver com una mena de multiplicació de pans i peixos que fa que un 10% en converteixi un 60% - amb xifres rodones- . De totes maneres, si l'adoctrinament és tan fàcil i evident com diuen, en comptes d'acarnissar-s'hi tant allò que els convendria és, també com va dir el poeta medieval, prendre'n enseny.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Detalls: Escrit per: Miquel Estelrich; Categoria: Collaboracions; 26.10.2017; Vist: 3097

En aquests moments, la ciutadania de l'estat espanyol está sotmesa a un allau inaturable de mentides i manipulacions sense cap vergonya i sense límits per part del mitjans de comunicació. No importa si els mitjans es presenten com a presumpte imformació d'esquerres o de dretes públics o privats: tots ells menteixen a més no poder i coordinadament envers qualsevol cosa relacionada amb la rebel-lió ciutadana a Catalunya.

Llegeix més...

Detalls: Escrit per: WebMaster; Categoria: Collaboracions; 26.10.2017; Vist: 2761

Capítol 27

Relleu a la presidència de l'Associació

Llegeix més...

Detalls: Escrit per: Biel Barceló; Categoria: Collaboracions; 21.10.2017; Vist: 2388

Les Verges

Llegeix més...

Detalls: Escrit per: Biel Mir; Categoria: Collaboracions; 18.10.2017; Vist: 3016

Benvolguda Tia:

Ara que està contrastada la Vostra degeneració cognitiva, és a dir, allò que vulgarment en diem perdre el nord, us envio aquesta darrera carta sense ànim que arribeu a llegir-la.

Llegeix més...

Detalls: Escrit per: llucià rinyon; Categoria: Collaboracions; 18.10.2017; Vist: 2499

EXERCICIS DE MICROSOFT WORD

Llegeix més...

Detalls: Escrit per: Camiser; Categoria: Collaboracions; 17.10.2017; Vist: 2300

EN COS DE CAMISA

Llegeix més...

Detalls: Escrit per: Bartomeu Melis “Meyme”; Categoria: Collaboracions; 15.10.2017; Vist: 2422

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran

Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”

Llegeix més...

Detalls: Escrit per: Caty Martínez i Joan Sancho; Categoria: Collaboracions; 14.10.2017; Vist: 2253

Alborada

Del Libro Casialgo de Marce Lopez Sirer

Llegeix més...

Detalls: Escrit per: Rafel Crespí i Ramis; Categoria: Collaboracions; 13.10.2017; Vist: 2230

L'escaineg continuat, monòton, de la dreta – i no tan dreta- unionista és que els independentistes han portat els catalans a la divisió. No només els han dividit, segons ells, sinó que els han enfrontat irreconciliablement. Afirmen, per tots els altaveus possibles, que no són pocs, que en aquest enfrontament hi ha uns dominants, seduïts, abduïts, fins i tot l'exministre Bono ha parlat d'enverinar, que, segons la seva manera de comptar, són una minoria i que aquesta vol abassegar una majoria abnegada, submisa, patriòtica, heroica que no fa altra cosa que contribuir a la riquesa dels catalans i dels espanyols. Hi ha, en definitiva, uns prepotents i unes víctimes marginades. Les armes usades per enfornar a aquesta minoria tal grau de follia, ja ho saben, són dues: una televisió i l'escola. A vegades, no hi ha com sacralitzar l'argumentari per caure en el fanatisme més encegador i elevar aquesta obturació visual i mental a la categoria de veritat immutable.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Detalls: Escrit per: Pau Quina Jaume; Categoria: Collaboracions; 12.10.2017; Vist: 2735

Ara que el conflicte català està estancat (o en una tensa espera, si ho preferiu) aprofit per fer-ne una reflexió. Això sí, un poc enfora del bessó de la qüestió (però d'alguna manera relacionat).

Llegeix més...

Detalls: Escrit per: Rafel Crespí i Ramis; Categoria: Collaboracions; 06.10.2017; Vist: 2504

He de reconèixer que mai no he estat dels més valents. Coses de l'ADN, supòs. Tampoc amb el temps no he sabut progressar gaire en aquest àmbit. Potser per això – i per preservar la meva salut, tot sigui dit- diumenge vaig esquivar tant com vaig poder les imatges calamitoses que va mostrar TV3 o que es publicaren a les xarxes socials referides a l'1-O. Aquestes mateixes que des de Madrid – des de la púrria més escoriosa qui hi ha, que és molta- han dit que eren un muntatge. I vaig prendre una mica de química tranquil·litzant no fos cosa el meu cor s'embalàs i ni el desfibril·lador que duc incorporat fos capaç d'aturar l'atropell. Tanmateix aquestes circumstàncies personals no són atenuants per haver-me procurat un filtre davant l'horror.

Tanmateix, amb el pas del dies, potser empès per la ràbia que les paraules insultants de na Soraya, n'Hernando i n'Albiol... m'ha provocat, he començat a entrar una mica de fil en imatges i testimonis directes o indirectes de la situació. Encara he estat a temps d'esborronar-me.

Dimecres vaig anar al meu metge de capçalera, un home de bé, moralment i ètica. Servicial. Amb un passat d'Escolta, que va assistir, com moltes persones més, a la missa del nou bisbe auxiliar de Barcelona, el mallorquí Antoni Vadell, que va oficiar a la Seu. Un home de bé, repetesc. Em va contar que la seva filla, una persona educada en els mateixos valors que els seus pares, va anar a Barcelona i va rebre una porrada a les anques. Havien passat tres dies i encara duia el blau marcat al seu cos. Potser el cop se li esborri però mai, les escenes viscudes al col·legi electoral, se li esborraran de la memòria. La jove patia per una dona velleta que es troba empesa per la turba policial.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: