TOROS POPULARS

Amb motiu de la presentació d'"El temps s'esmicola" a la Fundació ONUART


Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”


   

La sensació és que a Mallorca els turistes poden fer el que realment els vengui de gust, amb el vistiplau indirecte de totes les autoritats competents







ESPIRITISTES

Aquest Putin en té cada una. El pobre Rajoy, -gris i mediocre, què us he d'explicar!- ni amb pífies, ni amb idees d'en Jaimito - “idea de bomber” deu ser gairebé igual de castellanista- iguala aquests dos gegants que té el costat: el rus i l'americà. No els cansaré amb una documentació exhaustiva de les banalitats d'un i de l'altre. Ara, l'intocable rus resulta que no té dies dolents perquè és un home. Hem d'entendre que no té canvis hormonals. Vaja, tot un fora de sèrie. Jo, que crec que també ho som, un home, en tenc, de dies dolents. Diria, si les feministes i tota la lliga... no s'haguessin d'enfadar, que tenc molts de dies a l'any que vaig menstrual. Però deixem-ho córrer que si no hi haurà pols i era. I som aquí per parlar d'en Putin i les putinades.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Chispa



Del llibre “Casialgo” de Marce López Sirer








La televisió en blanc i negre de les nits d'hivern...





  



Unes hores abans que la llotja del Bernabeu s'omplís de bafarades d'havans – o no es fumen cigars ara ja a les llotges dels camps de futbol?- i d'aromes de perfums cars, un diumenge 14 de maig, era assassinat a Madrid, a l'altra banda del riu, un delinqüent, aquest amb tots els ets i els uts, que tenia com a nom de guerra “el niño Sáez. Amb tots els ets i els uts no és un judici de valor, tradueix el qualificatiu que unànimament li ha donat la premsa. Els canapès del Bernabeu exhalaven opulència mentre els sucs gàstrics d'estomacs de luxe en començaven la lenta dissolució vers el recte – i mai més ben dit- accés al regne de la merda. Senyorial, però merda. En negre, o en marró gisenc. Bruta. Com el cadàver del Niño Saez, ja fred, més que no els canapès, iniciant el trànsit vers la descomposició absoluta.

S'hi hauria pogut asseure, el delinqüent, a la llotja del Bernabeu. No hi desdiururia gaire, entre els altres, en alguns aspectes.  Tenien coses en comú. Algunes confessables, els altres no. La meva deformació professional em mena a dir que els conceptes assolits finalment són quasi idèntics, immenses fortunes, ara bé, en els procediments potser hi ha algunes diferències de matís.  Amassaven grans fortunes. Les tenien fora de les urpes de la hisenda espanyola. Uns a paradisos anomenats fiscals, el pobre abatut per sicaris, a llocs més modestos i de menys anomenada: el Magrib.  Posseïen, segons conten les cròniques negres de societat -i també les roses-, cotxes de gamma alta, altíssima. I, com alguns, que de tant en tant han trepitjat la zona noble de l'estadi, també feia ús de testaferros. 

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:










Narració breu de Joan Cabalgante seleccionat per Òrbita Editorial. Llegit a IB3 ràdio i publicat a l'ARA BALEARS


 Òrbita Editorial ha posat en marxa un projecte diferent, l’objectiu del qual és aconseguir publicar un llibre escrit pels mateixos lectors sota el títol: Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu: un llibre que escriurà el lector



Documentació Gabellina i Oriental (39)
Tombes excavades en roca a Mallorca, i prop d’Arles-en-Provence[1]
Per W.J. Hemp[2], F.S.A.
 
 
 
The Antiquaries Journal
Being the Journal of the Society of Antiquaries of London
January, 1933 (Vol. XIII, No. 1)
 
Gràcies a Antoni Flaquer Coix podem presentar aquest article de Wilfrid James Hemp, sembla que publicat el 1928 per primera vegada i reeditat el 1933. Parla d’algunes coves mallorquines, entre les quals s’inclou la de Son Jaumell. Afegim un retall de premsa (El Correo de Mallorca, 12 abril 1928), que fa referència a la primera edició d’aquest petit estudi, i també les il·lustracions que l’acompanyaven. La versió catalana és de Biel Mir. [M.L.]
 





El primer peu sobre la lluna






Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”




Al no poder venir a la presentació, ens ha enviat la seva intervenció per escrit. 



"El llibre que ens ocupa és formidable. Ho és perquè és capaç de posar dempeus el petit univers d’un poble petit on aquestes tensions que dic devien ser fortíssimes."







Subcategories