Esquerra Unida-Els Verds i GADMA, denuncien el mal estat del sistema dunar de Cala Agulla







   El passat dissabte, 17 de juny, mitjançant una roda de premsa, Maria Orts i Bernat Fiol presentaren un escrit adreçat  a la Conselleria de Medi Ambient en què denuncien la degradació del sistema dunar de Cala Agulla. L’escrit (que reproduïm al final d’aquesta nota)  posa de manifest el mal estat de conservació del savinar  i  reclama actuacions de la Conselleria.  Entre d’altres aspectes, els denunciants es fan ressò de la manca de vigilància, de l'abocament d'enderrocs, de la brutor escampada, de la manca de reforestació, de ll'absència de senyalització.... en definitiva, de la degradació d’una zona que té la màxima protecció a nivell europeu.



   Durant la visita a diverts indrets de la zona poguérem constatar la brutor acumulada al bosc,  l’abocament d’enderrocs (alguns de molt antics), la circulació de cavalls pels senders, la manca de cartells informatius i els usos inadequats de tot l'espai.



   A més de la primera línea de la platja, férem un recorregut per camins del bosc i la pedrera d'arena, zona on hi trobàrem una gran acumulació de restes de construcció.




Escrit  presentat a Medi Ambient



 
Maria Orts Rodríguez, regidora i portaveu d’Esquerra Unida –Els Verds a l’ajuntament de Capdepera, 
Bernat Fiol Moyà, president i portaveu de l’associació GADMA, 

Es dirigeixen a vostè i presenten la següent,

Denúncia sobre el mal estat de conservació del sistema dunar i del savinar de Cala Agulla, i reclamació d'actuacions al respecte per part de l'administració autonòmica competent (Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat).

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

Atès que amb l’acord del Consell de Govern de 28/7/2000 es proposà l’àrea anomenada “Muntanyes d’Artà” (codi ES0000227) com Lloc d’Importància Comunitària (LIC) dins el marc de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels Hàbitats Naturals i de la Fauna i Flora Silvestres, essent aprovada definitivament per acord del Consell de Govern de 03/03/2006 i finalment adoptada la proposta balear amb la Decisió de la Comissió de 19/07/2006.

Atès que l'espai natural de Cala Agulla s'inclou en el LIC “Muntanyes d’Artà” degut a que engloba diversos hàbitats inclosos a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, un del quals, dunes amb juniperus spp, hi té consideració d'hàbitat prioritari.

Atès que aquest espai natural protegit presenta un estat de degradació important de tots els seus hàbitats, tant del primer front dunar com del savinar, a conseqüència de la massiva  afluència de visitants a la platja de Cala Agulla sense cap tipus de control ni regulació del trànsit.

Atès que l’Ajuntament de Capdepera, per tal de possibilitar la instal•lació dels elements de temporada (xiringuitos, hamaques, etc.) als hàbitats protegits per la Xarxa Natura 2000, va presentar a la Conselleria de Medi Ambient un estudi de repercussions ambientals amb l'objectiu de minvar l’impacte d’aquestes instal•lacions i el seu ús públic .

Atès que en data 5 de març de 2010 la Comissió Balear de Medi Ambient va informar favorablement en relació a la majoria de les instal•lacions de temporada, amb el condicionant del seguiment de les mesures correctores i protectores establertes en l’esmentat estudi de repercussions.

Atès que, d'acord amb aquest estudi de repercussions ambientals, l’Ajuntament de Capdepera de manera directa i a través de l’empresa concessionària del servei de platges es comprometien a:

-  Neteja manual -un pic per setmana com a mínim- per part de la concessionària de tota la zona dunar de domini públic o d’una amplària de 10 metres des del cordó dunar (punt 5.8 del plec de condicions).
- No instal•lar hamaques, quioscs, torres de vigilància, casetes de primers auxilis, passarel•les, mòdul de banys a menys de 6 metres del cordó dunar.
- No realitzar neteja mecànica, ni operacions amb tractor en els 6 metres de protecció prèvies al sistema dunar.
-  Reconeixement que l’actual acordonament de la zona dunar té l'esmentat perímetre de protecció de 6 metres, i  compromís per part de l'Ajuntament de col•locar panells informatius de prohibit el pas al llarg de tot el cordó dunar.
-  Per tal de controlar l’afectació del sistema dunar en cas d’invasió per part dels usuaris, el pla de repercussions ambientals també preveu el control i vigilància per part dels zeladors de medi ambient i la policia local, com per assegurar el compliment de tots els esmentats preceptes per part dels usuaris i de la concessionària.

Atès que, tal i com demostren les fotografies adjuntes (annex 1), aquestes mesures no són suficients per garantir un estat de conservació favorable d’aquest hàbitat.

Atès el que s'observa en les fotografies que s'adjunten, això és, que la major part de mesures a prendre per poder instal•lar els serveis de temporada no es compleixen i el mal estat de conservació dels hàbitats naturals protegits:
-  Manca de neteja del sistema dunar. Fotografies annex 1
-  Absència de rètols informatius i mal estat de conservació del cordó dunar. Fotografies nº    de l’annex 1
-  L’ús continuat i massificat per part de gran nombre de visitants del sistema dunar sense cap control ni regulació del pas ni del trànsit. Fotografies nº de l’annex 1
-   La manca de vigilància per part de la policia local que en cap cas fa complir de prohibició de pas cap al sistema dunar. Fotografies nº de l’annex 1

Atès que totes les mesures recollides en l’estudi de repercussions ambientals fan referència exclusivament a l’hàbitat que es troba en la zona de domini públic (el sistema dunar), i atès que aquesta zona no inclou l’hàbitat de conservació prioritari de juniperus spp, a la part de duna fixa.

Atès que aquest hàbitat (duna fixa amb savina) és sens dubte l’hàbitat de la zona més degradat degut a:

-  La gran facilitat d’accés que té la zona, fins i tot en cotxe.
-  Un ús públic incontrolat,  sense vigilància i sense cap itinerari.
-  Gran trànsit sense regulació de vianants, cavalls  i rodat.
-  Abocaments incontrolats de tota classe residus, sobretot de residus de construcció i demolició.
-  La manca d’actuacions de preservació per cap administració pública.

Ateses les molt greus conseqüències per no haver-se aplicat, durant tots aquests anys, cap mesura de conservació per part de les administracions competents, que comporten que un hàbitat d'interès prioritari a nivell europeu (el savinar) s’està degradant a gran velocitat i està molt enfora d’un estat de conservació favorable (s’adjunten fotografies Annexe 2).

Atès que fins i tot administracions públiques -i en concret la Demarcació de Costes a les Illes Balears- han realitzat actuacions, durant l’any 2008 damunt les dunes que han provocat la desaparició d’hàbitats, tal i com es reflecteix a informes realitzats tant pel departament de biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient com pel departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Capdepera. Fotografies de l’Annex 3.


Per tot això,
SOL•LICITAM:

- Que la Conselleria de Medi Ambient asseguri l'aplicació, per part de l'Ajuntament de Capdeperà, de les mesures protectores del pla de repercussions ambientals aprovat per aquesta mateixa administració local, per tal de minvar, controlar i evitar en la mesura del possible l'afectació dels hàbitats protegits per la Xarxa Natura 2000 per  les instal•lacions de temporada.

- Que es destini vigilància i s’apliqui la Llei de responsabilitat ambiental sobre aquells particulars, empreses i/o organismes públics que, per la realització d’actuacions o per omissió de la seva responsabilitat, estiguin contribuint a la degradació d’aquest espai natural protegit.

- Que, en acompliment de les seves competències, la Conselleria de Medi Ambient prengui les mesures necessàries i de manera immediata per evitar la degradació que també pateix la zona de savinar (hàbitat de conservació prioritari a nivell europeu), i que adopti les mesures necessàries per mantenir l’espai en condicions de conservació favorables, tal i com estipula la Directiva 92/43/CEE.

Palma, divendres 18 de juny de 2010


Maria Orts Rodríguez     
Regidora EUEV Capdepera

Bernat Fiol Moyà
President GADMA

A/A DEL SR. CONSELLER DE MEDI AMBIENT I MOBILITAT I DEL SR. DIRECTOR GENERAL DE BIODIVERSITAT