El passat dia 15 del present, vaig tenir l’ocasió de comprar l’”Anuari Cap Vermell 2007-2008” i a la pàg. 75 vaig trobar la crítica que se me va fe a la meva persona i a la publicació que duc a terme cada diumenge, el full parroquial. Quan va sortir a la web, no vaig contestar perquè vaig trobar l’escrit tant de mala llet i de prepotència tal, que no era digne de dirigir-li la paraula i vaig optar pel silenci, pensant que allò que és digital un dia o altre s’esfuma i només interessa als qui s’hi han vist implicats. I més encara, no me vaig posar en contacte amb vosaltres, perquè als pocs dies ja no vaig veure o no vaig trobar la vostra crítica, pensant que l’havíeu llevada perquè havíeu fet llarg... Sigui el que sigui, vet aquí que l’ escrit surt “complet” i no resumit com amb les altres notícies. I com que el que està escrit, escrit està i dura, deixau-me defensar de totes les impropietats que hi apareixen, com també vos demanaria que en el pròxim anuari publicàssiu “complet” aquest escrit.
 
L’escrit del Cap Vermell és la segona part i conseqüència d’una primera que s’ha de recordar. Com publicà l’”Ültima Hora”: “El rector confronta promeses del PSOE amb l’Evangeli en el full parroquial”. Sí, al full parroquial hi surten les promeses, emperò no trobareu enlloc que hi surti el PSOE, en no ser que se volgués polititzà els escrits, com se va fer.
 
En el primer full que esmentam, surt la promesa de aleshores ministre Soria que promet “alcohol de calidad y preservativos gratis” als joves. Aquesta és la promesa i qualsevol persona amb dos dits de seny, ho digui el partit que sigui, ho rebutjarà o qui és el pare o mare que ja actua així, donant alcohol o preservatius als seus fills? L’ensenyança que se volia donar al full era que la felicitat que cercam les persones en les coses materials, mai la trobarem, perquè les persones som més que matèria, som esperit i som vida i només ens omplirà el que estigui relacionat amb aquestes realitats.
 
I no siguem hipòcrites. Relacionat amb l’alcohol hi ha unes ordenances que va publicar l’actual Ajuntament per regular la venda i els llocs de consum. I cada any se deixen sentir veus, publicades en el Cap Vermell, com molts dels mals que pateix el descans i el turisme de Cala Rajada, ve de l’alcohol.
 
En el segon full que confrontam les promeses del rector amb el PSOE, surt un retall de l’”Ultima Hora” on se fa una entrevista a una persona que no se diu de quin partit és ni jo l’anomen en el meu escrit. El que me va sorprendre d’aquesta entrevista és que l’entrevistada per una part rebutja la violència de gènere, no s’ha de matar a les esposes, i després, sense tenir gens de pudor proclama: “Sin duda, aborto libre y gratuito”: Mort a les criatures indefenses. Respectem les esposes, però matem els no-nats. ¿Té sentit aquesta manera d’enraonar?
 
La meva posició en aquell full era defensar el primer dret de tots: la vida, i allà on hi ha vida s’ha de respectar des del primer moment fins al final. La vida és evolució, la vida és progrés i val més valorar una mare amb un fill viu que no una mare amb un fill mort. (Tota ajuda a una mare que té un fill).
 
I no siguem tampoc hipòcrites, que llavors vos vàreu esqueixar les vestidures perquè vaig defensar la vida abans que l’avort, i vàreu aplaudir i publicàreu el sermó del Carme d’enguany on també hi surt la defensa de la vida: “Vivim un egoïsme tan gran, que només cercam que ens llevin la molèstia dels altres que destorben els nostres plans, i, encara que no ens hem atrevit a dur-ho fins a les darreres conseqüències, ens arribam a plantejar l’avortament i l’eutanàsia com a solucions per no haver de sofrir ningú que depengui de nosaltres i ens doblegui a no poder fer del tot els nostres comptes. Fan bé els bisbes quan proclamen amb tanta contundència que d’aquests camins no se n’ha de recórrer ni la primera passa.” ¿O no hi havíeu caigut?
 
I arribam a la segona part en què després d’aquests dos fulls parroquials, se me va taxar de fer política, involucrant el batle i altres persones, quan en tots els meus drets havia volgut manifestar la meva postura davant dues publicacions o “promeses”, com se va dir. I davant l’acusació de politització, vaig seguir la corrent i, tinguent present tots els partits, vaig donar la meva opinió pública davant les eleccions, cosa que també fan els bisbes i els líders dels partits perquè cadascú se pensi lliurement el vot. I vet aquí, que perquè vaig posar el PP el nº 1 de la llista, ja vaig fer trampes. Idò, per no fer trampes vaig anar a internet a la  pàgina oficial d’”Elecciones a Cortes Generales 2008. Candidaturas al Congreso de los Diputados. Illes Balears” i allà vaig trobar la llista oficial, que encara avui podeu comprovar, i la vaig copiar tal qual. Per tot això, vaig escriure “que n’hi ha que volen inflar l’ambient i veuen bubotes allà on no n’hi ha”.
 
I no siguem tampoc hipòcrites. Quants n’hi ha que duen s’aigua cap al seu molí i no poden demostrar la seva innocència com jo ho he pogut fer? “El qui estigui net de pecat que tiri la primera pedra”, també va dir el Bon Mestre. La política no és dolenta; la politització, sí.
 
I finalment, al qui escriu “Miscel.lània. Quatre xafarderies”, dir-te que no sabia que tinguessis el  do de tanta prepotència per qualificar de xafarderies el que no t’agrada, de canviar el xip a qui no pensa com tu, de que els altres van errats i ens faràs veure la veritat i la distinció entre el missatge eclesial i les ensenyances del Bon Mestre o que descobriràs la poca convicció de la gent que va a missa. Si te pogués conèixer, segur que m’il.luminaries en la teva veritat, perquè fora de tu, pens, ignorància, fosca, res. Per si un cas, ja no publicaré aquest escrit al full parroquial.
 
Miquel Mulet