JOAN FERRER (PP) PRESIDIRÀ L’AJUNTAMENT DE CAPDEPERA

   Fins ahir a darrera hora, tothom donava per fet que el càrrec de batle recauria en la persona de Tolo Alzina, els propers dos anys, i que després aquest cediria la vara a Biel Torres, fruit de l’acord PSOE-UCAP. Però aquest matí les informacions han començat a ser contradictòries i, a mesura que passaven les hores, ha anat cobrant cos el rumor que el pacte s’havia trencat i que el PSOE no presentaria candidat a la batlia. Inicialment, la idea que surava entre l’opinió pública era que les imposicions o les exigències d’una de les dues parts, o de totes dues, havien ensorrat una negociació que havia costat tant de tancar.

Com poden suposar els nostres lectors, a les 12 l’expectació era màxima, a la plaça des Sitjar, i la sala de plenaris ha resultat insuficient per a encabir tota la gentada que volia assistir a l’acte de constitució del nou consistori. La mesa d’edat ha esta presidida per Joana Llull i Margalida Servera. Passats pocs minuts del migdia, la secretària de la corporació ha anomenat els 17 regidors electes i aquests han anat prometent o jurant el càrrec, segons la fórmula convencional, a banda dels dos representants de PSM-Entesa que, amés, ho han fet “sense renunciar al dret de decidir del nostre poble”.

Acte seguit, s’ha demanat a cada partit que digués si presentaven candidat a la batlia. Ho han fet Joan Ferrer (PP), Biel Torres (UCAP), Pere Fuster (PSM-Entesa) i Mateu Melis (Es Grup). En aquest moment encara es platejava el dubte de si la no presentació de candidatura per part del PSOE obeïa a la intenció de donar suport a UCAP. Però tots els dubtes s’han esvaït quan, a l’hora de les votacions, cada grup ha votat el propi candidat, a excepció precisament dels socialistes, que s’han abstingut. El fet de no comptar amb majoria absolua, per part de cap dels candidats, el càrrec de batle ha anat a recaure en la llista més votada, la del PP, i en la persona del seu cap Joan Ferrer. La sorpresa s’havia consumat.

El mateix Ferrer ha pres la paraula per agrair el suport rebut i l’orgull que sentia de ser batle del seu poble, sense amagar la preocupació derivada tant de la situació econòmica com del fet d’haver d’assumir aquesta responsabilitat en minoria. Va dir que, des del proper dilluns, es posaria a fer feina per a cercar suports que donin estabilitat a la legislatura. Mateu Melis, de la seva banda, ha retret als tres partits majoritaris que no haguessin estat capaços d’assolir un acord que asseguràs la governabilitat en els propers quatre anys, cosa que ha atribuït als interessos partidistes per sobre dels interessos del poble; així mateix, com a grup municipalista, ha dit que estava disposat a recolzar el nou equip de govern. Finalment, Tolo Alzina, sense desvetllar els motius de la ruptura de l’acord assolit amb UCAP, ha dit que era el moment de treballar per al poble i que cadascú ho havia de fer des del lloc que li correspongués. Qualificaríem les seves paraules d’ambigües. Ni UCAP ni PSM-Entesa no han fet ús de la paraula.

Ja de tornada a la plaça, les converses entre uns i altres han intentat cercar una explicació al que havia passat. Des d’UCAP s’ha passat la responsabilitat al PSOE i als problemes interns d’aquest partit, personalitzant-ho en Tolo Alzina.

Ara tothom es demana què pot passar. És evident que un equip de govern amb cinc regidors de desset (sis, en el cas que Mateu Melis s’hi integràs) no pot afrontar la gestió de tota una legislatura. I, una vegada més, sembla que correspon a UCAP decidir què fer: o recolzar el nou batle, o intentar recompondre la situació amb el PSOE. Totes dues coses, realment complicades, ara mateix, però ja se sap que en política mai pots dir d’aquesta aigua no en beuré.