Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2483

El centenari Gabriel Reus Veny, es patró Biel, supervivent de Filipines



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2634
A les pàgines de BRISAS, suplement dels dissabtes d'ÚLTIMA HORA

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 3160

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2150
Na Xisca Massanet ens comenta la visita escolar a l'Ajuntament


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2831
 

"LA IDEA ÉS INFINITA"

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2640



La roba del tafoner s'aguantava dreta





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2460


Així ens ho contaren…

i talment us ho contam (SILEM)


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 3120

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2506
 I Joan va contestar a “Los Palmesanos”

...del libro Casialgo de Marce López Sirer


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2467

“El col·lectiu de majors de Balears
és un gegant que dorm”





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 3104

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 3259



Tornam a parlar d'ampliar el Parc de Llevant?





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 4142
Documentació Gabellina i Oriental (37)

 

per Jaume Morey 

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2379
És un dels grans reptes de la humanitat: poder acordar Raó i Follia. El mestre Foix ho va immortalitzar en un vers. Coses de poetes, diran els amics lectors. Però ni tan sols ells, amb versos sublims o escarransits, han estat capaços de salvar el biaix que separa aquesta dualitat. Aquest biaix que ens fa mortals i, literàriament, corruptes. O el que és el mateix: incapaços de sostreure'ns de les nostres pròpies quimeres – que és una manera políticament correcta de dir de les nostres febleses- per assolir allò que seria just. I com que aquest terme és massa mal d'afinar potser ens hauríem de conformar d'assolir allò que és millor per a la Congregació – per dir-ho un poc que s'assembli al mestre Espriu- . De totes maneres, encara que no és un consol, això ja ho plantejava Plató d'una manera visible a través del mite de la caverna i que l'Evangeli ho va cristianitzar amb aquella frase de Jesús a Getsemaní: l'esperit és fort però la carn és feble. I el fet que el mal sigui més vell que el pastar no hauria de ser un argument per creure que mai per mai podrem resoldre aquesta divergència, que l'astigmatisme serà eternament perpetu. O com a mínim, fins que el desgel de l'Àrtic i altres apocalíptiques anunciacions siguin una realitat tangible. Hem de fer esforços, individuals i col·lectius, per defugir de la maledicció hobbessiniana i pensar que, si bé el biaix és insalvable sempre podem aconseguir que l'efecte òptic ens digui que hem avançat vers l'anhelada convergència.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2487

  Els “LLADREGOTS”
  d’Amador Calafat





Bartomeu Melis “Meyme”

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2996









Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2744





 L’oliva i l'aglà és d'allà on va






Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2502

"Los palmesanos" escriuen a Marce


Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2528
"Crec interessant i important el llibre de Miquel Llull, sobretot per una qüestió. El lector descobrirà la intensa vitalitat d’una idea que homes i dones de Capdepera, quan la paraula socialisme era gairebé un insult, per a ells era un far d’igualtat i fraternitat que il·luminava l’esperança d’un canvi radical que fes justícia als desheretats".


"Jo em referiré de la infinitud de la idea en l’espai, no en l’àmbit exterior, l’internacional, on va néixer, sinó en un espai proper, immediat, d’aquí al costat, que he estudiat: Artà...La col·laboració entre els obrers artanencs i gabellins en la celebració del 1r de maig va ser contínua des dels inicis". 

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2312

Sens dubte ha estat la notícia de la setmana. I la seva mort, sobtada, no ha estat exempta de polèmica i histrionisme. Com la seva vida! Passaré per alt la polseguera que ha aixecat el famós minut de silenci al Congrés i el dol institucional declarat per l'ajuntament de València. La mort la va sorprendre a ella i ens va sorprendre a tots. També els encarregats del protocol. O als assessors protocolaris. La mort, aquesta insana criatura que de tant en tant ens toca de prop, inesperadament, i ens omple de temor de la pròpia. Per això hom vol descarregar el feix de la consciència. M'ho explicava un amic, expert en cures pal·liatives, part de la seva feina consisteix a això: a ajudar a descarregar el feix. La morfina – em deia- fa la feina física. Però no només el client carontià vol alliberar-se'n sinó també els que queden. D'aquí que, ho puc entendre, hom no sàpiga ben bé com ha de reaccionar davant la pèrdua. Encara que sigui d'una enemiga política. I que no sempre és fàcil distingir – ni els que optaren per una postura o per l'altra- la persona humana de la bèstia política.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona

Subcategories

PODCASTS Nombre d`articles:  94