Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2483












Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 3136

Aquesta era una frase, resignada, que pronunciava al final de cada aventura un personatge de dibuixos animats. No puc recordar si era Buggs Bunny o qui era. Tant se val! També és atribuïda a Baltasar Gracián  i la trobam al llibre Oráculo Manual y arte de la Prudencia, de 1647, que fa uns anys va ser best-seller als Estats Units. Tot un prodigi. La frase del jesuïta aragonès era: no tot pot sortir bé ni podem tenir content tothom. Aquesta frase, com a mínim en la primera premissa, me la podria aplicar a mi mateix. Quan l'article de la setmana passada duia dies rodolant vaig pensar que vaig errar el títol, hauria estat molt més encertat fer una paràfrasi del llibre de Rodoreda i deixar-ho amb La meva Eva i altres contes. Segur que els perspicaços lectors s'haurien imaginat la borbònica seduïda i bleda a remolc del promès, com la protagonista del conte Aquella paret, aquella mimosa. Però som una mica esburbat i faig les coses amb presses i moltes vegades podrien sortir molt millor. Com a la infanta, que va tenir temps de rectificar i no fer més el ridícul demanant que esborrassin de la memòria de la xarxa qualsevol al·lusió al seu procés. A més, no entenc tanta obstinació. Si no se'n recordava què gastava, ni d'on venien els doblers, com pot recordar-se'n del que es publica a la xarxa? O té memòria selectiva? Una dona que deia saber tan poques coses, sap que existeix internet?

Tampoc no li pot sortir tot bé a don Mariano Rajoy tot i que fent el colló fent el colló va bo l'adagi de qui dies passa anys empeny. Góngora, en un atac de visionarisme impur, degué pensar en ell quan va escriure allò d'Ándeme jo caliente, ríase la gente...Ho dic per la manera com va esquivar una pregunta en anglès davant la premsa internacional. Un gest més propi de Calimero que no d'un estadista.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:







Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 4428
La Biblioteca del Golea (21)
 
 
«The Eye see more than the Heart knows»
W. Blake.

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2626



       Privatitzar el govern







Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2364

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2428

LA PERFECCIÓ DE LA TÈCNICA,

o la ciència avança que és una barbaritat

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2566
  

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2320
Ja ho saben, Eva és el nom d'una senyora que in seculo es deia Cristina de Borbón i altres herbes. Però com les monges que, quan professaven canviaven de nom, ella, ara que ha ingressat dins la clausura judicial – a vegades les sentències són inextricables- també ho ha fet. Són les prerrogatives de la justícia espanyola. En altres parts del món això no es fa, com per exemple Noruega. Una raó més per les quals els noruecs perden el cul per ser espanyols. Rajoy, són 1786 motius, i el compte no crec que s'hagi tancat. Jo no sé qui ha triat el nom però veritablement s'ha lluit de valent. I no crec que ho fes a posta! Eva, ja ho deveu intuir, va ser la primera gran pecadora de la història. Per culpa seva, la humanitat sencera arrossega la dura càrrega del pecat original. I el que és pitjor, som privats de viure eternament a l'edènic paradís. Encertada la correspondència entre la primera pecadora i la primera infanta que s'hagut d'asseure al setial dels presumptes pecadors. Un setial orfe de pal·li i al costat de facinerosos. Segurament, si la Bíblia relatàs la conversa entre n'Adam i n'Eva, la just posterior a  la qüestió de la poma, la nostra primera mare degué respondre amb un enfilall d'evasives: no me'n record, no ho sé, no ho tenc present, ho he fet per amor – la serp també es criatura divina-. Sortosament, el relator bíblic ens estalvià aquesta seqüència. Tot sigui pel dinamisme del text i per guanyar lectors i adeptes.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2276


       

         De veres que..., tot va malament?





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 4283
Vicenç Nadal Sunyer, secretari del C.E. Escolar durant 19 anys


CE Escolar, temporada 1976-77. Vicenç Nadal, a l'esquerra de la imatge, i l'autor d'aquesta col·laboració, Miquel Bestard, a la dreta

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2500
Intimissimi 


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2962
Despedida*







Del Libro “Casialgo” de Marce Lopez Sirer



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 3141
Tintoreres, salroigs, mussoles, rajades, mantes... Els tenim tan a prop, hem escoltat xerrar d'ells tantes vegades i han format part de la història pesquera de Cala Rajada, que ja ni tan sols importen, ara, en els nostres quefers diaris...
No, no vos confongueu amb el cantant de nom paregut, Rod Stewart, que va marcar una generació a qui agradava la seva classe de música. No, em referesc al cineasta documentalista canadenc que va commoure al món amb el seu documental Sharkwater sobre la salvatge cacera sense escrúpols de taurons en tots els oceans del món.

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2593

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2360


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2640



Història de la Tercera Edat de Capdepera, 

contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2067

Els alumnes de 1B guanyen el concurs de millor decoració nadalenca amb materials reciclats.






Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2303

Avui he d'escriure un d'aquests papers que no voldria escriure gairebé mai. M'hi sent com forçat. Les tecles m'hi menen. Com si s'haguessin rebel·lat. No m'agrada escriure per obligació, però a vegades hi ha obligacions, morals, que hom no pot defugir. I hom les ha de fer sigui en forma d'article o sigui en forma de rap. Permeteu-me una prèvia. Just abans de posar-me a escriure he anat a la perruqueria. És femenina, o de dones, però amb mi, i  amb algun altre compromís, fan una excepció. Ens atenen quasi clandestinament, quan no hi ha ningú. Però avui he conviscut amb una dona que es tintava els cabells, ja ho sabeu les que hi teniu experiència, la cosa du un poc de murga. Quan he entrat parlaven de la sentència. No la d'en Valtònyc sinó de la de n'Urgandarín. Ja sé que el que s'esclovella sota la capa pluvial del tint no és significatiu. Una flor no fa estiu. O sí, que n'és. Quan a la perruqueria – de poble, de barri- una figura com n'Urgandarín cau en desgràcia i no desperta un enfilall de jesúsdéumeus quenon'hihapertant és simptomàtic d'alguna cosa. Si fóssim optimistes diríem que d'aquí a l'abolició de la monarquia hi ha una passa. Però també sabem que així com ha caigut del pedestal qualsevol trivialitat farà que s'hi enfili. Les masses, democràtiques i tot, tenen aquestes contradiccions. I si no, que ho demanin a Jesús de Natzaret. Ja em direu que era per complir el guió bíblic la girada de casaca popular, però va existir. Si més no ho diu la Bíblia.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2191
Els alumnes de 1r de FPB de CUINA estan progressant molt ràpid en les seves pràctiques.


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 3339



Aixì ens ho contaren…,
i talment us ho contam 

(SILEM)




Subcategories

PODCASTS Nombre d`articles:  94