Claire Provost - Matt Kennard
“El Asalto silencioso“
“La ciència descobreix, l’industria aplica, l’home s’adapta”1
El saben aquell que diu que al Grup Schwarz, propietària de Lidl, amb més de 12.000 supermercats en una trentena de paises, un dels quals a l’Av. Juan Carlos I 58, l’any 2004 fou finançat pel departament del Banc Mundial, l’IFC (Corporació Financera Internacional) amb 100 milions de dòlars, any en que es conegué la conculcació dels drets laborals dels seus treballadors a Alemanya. Que al 2009 rebé un préstec del IFC de 75 milions de dòlars per expandir-se per Bulgària i Romania. Que al 2011 si sumaren 66 milions més i que al 2013 s’amplià a 105 milions de dòlars destinats a Bulgària, Croàcia i Servia. Que el BERD (Banc Europeu per a la Reconstrucció i Desenvolupament) el 2015 duia concedits al Grup Schwarz 500 milions d’euros. Que el propietari, Dieter Schwarz, ocupa el lloc 40 de la llista Forbes d’homes més rics del món amb un capital de 29.900 milions d’euros.
Que la Visió del Banc Mundial “és crear un món sense pobresa en un planeta habitable.”
Que la Missió del Banc Mundial “és posar fi a la pobresa extrema i impulsar la prosperitat compartida...”
Que justificaren aquestes inversions dient que “havien creat nous canals per a els agricultors locals”... que “els consumidors accedien a una selecció més assequible i diversa de productes alimentaris d’alta qualitat”.
Si sou propietari d’una botiga i, voleu conèixer de primera ma els viaranys pels quals transcorren els diners del vostres imposts fins a fer-vos la competència deslleial, aquest és el vostre llibre.
Un tret de l’economia mundial actual és l’augment de les desigualtats. “El Asalto silencioso” explica els mecanismes a través dels quals institucions mundials com el Banc Mundial i les seves seccions el BERD (Banc Europeu per a la Reconstrucció i Desenvolupament), el BIRF (Banc Internacional de Reconstrucció i Foment), el CIADI (Conveni sobre Arreglo de Diferències Relatives a Inversions entre Estats i Nacionals d’Altres Estats) han estat fagocitades per grans corporacions que les utilitzen en benefici propi, fins al punt d’aconseguir que els drets del capital predominin sobre els drets humans, interferint amb èxit en les polítiques socials i mediambientals dels Estats que dificulten la consecució dels seus interesses empresarials.
Si sou d’aquells que no acaben de veure clar que els electors, els congressistes, els senadors, els jutges i els governs siguin únics depositaris del poder polític, aquest és el vostre llibre.
Organismes internacionals i governamentals amb l’objectiu de treure de la pobresa a milions de persones segueixen la consigna de Nigel Peters, aleshores director d’una agència del govern britànic: ”El negoci de l’ajuda humanitària i la cooperació al desenvolupament és aquí, és un negoci considerable, i som aquí per a ajudar-les a aconseguir-ne una part”. “Benvinguts al negoci de les ajudes”.
Si no acabeu d’entendre com amb tants organismes i ong’s abocades a acabar amb la pobresa no se’n surten, aquest és el vostre llibre.
El saben aquell que diu que l’IFC inverteix en mines de diamants o que assessorà a Romania en la privatització de la sanitat. Que MCC, (Corporació del Desafiament del Mil·lenni) un projecte del govern G.W. Bush, elegí dur electricitat als complexos turístics abans que donar llum a les zones rurals on un 89% de la població no tenia accés a la corrent elèctrica.
“Necessitem actuar de forma urgent contra el canvi climàtic”, clama el Banc Mundial. Acabarà abans amb la democràcia?
1Lema del Chicago World’s Fair 1833-1933, Century of Progress Exposition.
Claire Provost. Matt Kennard. El Asalto silencioso. Bauplan. 2023. Pp.357.
