Sr. Delegat del Govern, Honorable Senyora Presidenta del Consell de Mallorca, Honorables Conselleres, Sr. Batle, President del Patronat del Castell, Regidors, altres autoritats aquí presents, senyores i senyors, bones tardes.

Som en Toni “Coix”.

Devers l’any 1929 o 1930, la Senyora Maria Esteva de Vicens, a la presentació del “Cant a Mallorca”, acte musical que es dugué a terme a Capdepera per recaptar doblers per arreglar la teulada de la capella on ara ens trobam, va dir el següent: “Tot poble civilitzat i que té vertadera cultura sol ser gelós de les seves tradicions i cuidadós dels seus monuments, principalment si duen ja senyalades les petjades dels segles”.

Jo vénc d’una família catòlica, apostòlica i romana. Els padrins de la meva mare vengueren de Felanitx per treballar en la construcció de l’església de Capdepera cap a l’any 1838-40. La meva mare era cosina d’en Biel “Escolà”. La família del meu pare no era tan catòlica, perquè durant molts anys va estar relacionada amb els protestants a través de l’escola metodista. El meu pare fins als 14 anys no havia entrat mai dins una església, i després no en va sortir. Jo record que tota la cultura des dels anys ‘40 fins prop dels ‘60 passava per l’església catòlica. Tant si eren festes parroquials com comèdies, musicals o els Reis.... i a totes elles el meu pare sempre els havia de posar un bri.

De sempre he estimat el Castell de Capdepera, motivat per l’actitud de la meva família. El meu pare va entrar a l’obreria de la Mare de Déu de l’Esperança del castell l’any 1924; ell i l’amo en Pere “Mecu”, per donar força amb gent jove a la confraria de l’Esperança, que aleshores estava molt decaiguda, segons la revista “Llevant”. A més, era l’encarregat d’adornar la capella per l’Esperança i totes les festes que es feien al Castell. També en fou l’organista fins que va complir els 90 anys.

Jo de nin sempre que tenia ocasió acompanyava el meu pare, tant a la novena com a la festa de l’Esperança. Record les obreres de la Mare de Déu de l’Esperança, en els anys 40: les senyores Gregòries, la senyora Cunia, les Conxes, i moltes altres. Després hi entraren don Francisco Garau, el notari, que s’encarregava de totes les despeses i, a més, tenia a dinar a casa seva els sermoners i el clero.

Aquestes senyores tenien els seus privilegis. A les capelles dels costats hi havia els bancs de les autoritats; a darrere hi havia uns bancs sense respatllers, que eren els dels homes; a la nau central a primera fila hi havia unes banquetes de dites senyores i altra gent privilegiada. Les altres dones del poble, si volien seure, havien de dur una cadira plegadissa de casa seva.

A la confraria hi entraren a la vegada la tia Bel “Gatona”, que a més d’enramellar cosia els vestits de la mare de Déu i els domassos de la capella, i el concu Pedro “Gató”, que ajudaven el meu pare a adornar la capella. També en els exteriors, on es feien rests de brots de mata i de murta que es penjaven davant el portal de l’església, hi escampaven brots de murta pel terra de davant el portal de l’església, per tal de perfumar-ne els exteriors. Era tal la intensitat de la fragància que pareix que encara sent l’olor de la murta.

Per aquelles dates el concu Pedro “Gató” amb les seves mans i l’ajuda d’un ferrer va fer els festers que hi ha devora el camí de pujada.

La meva primera gran sorpresa de la meva infància va ser dins aquesta església. Cada any per l’Esperança, a l’hora de canviar el vestit de la mare de Déu, em feien sortir de l’església i tancaven les portes. Un any i dos, bé, però el tercer any abans de dir-me res vaig agafar l’escala de caragol i em vaig amagar damunt les voltes de l’església. Quan em va semblar que no em cercaven vaig obrir un poquet la porta de l’escala i va ser quan vaig veure que la figura de la mare de Déu només era cap i mans damunt un xassís de fusta. A mi, que m’havien dit que tot allò de l’església era sagrat, em va semblar que havia comès un sacrilegi. A més, eren temps de l’ecònom Melcior Llull, que tot el que feies si sortia un poc del solc era pecat. Me’n vaig guardar prou de contar el que havia vist ni de fer comentaris a ningú.

Quan era un al·lot, com tothom, amb els meus companys d’aventures anàvem al castell a descobrir tresors i espases dels temps dels moros. Anàvem per defora de les muralles i entràvem per dins un forat a l’ossera dels enterraments de davall l’església. Sense por ni cap mania cercàvem entre els ossos i les calaveres, però mai trobàrem res. Anys després, record que damunt les voltes de l’església del castell, davall les teulades, hi havia una gran colònia de rates-pinyades que agafàvem, si podíem, per fer-les fumar, anant molt alerta que no ens mossegassin un dit, perquè tot el que agafaven amb la boca no ho amollaven.

Als anys 1958-60, deixàrem el nostre domicili del Carrer Mediodia, 9 i anàrem a viure amb els meus pares a Cala Ratjada, però no deixàrem el contacte amb Capdepera i el castell. Jo acompanyava sempre el meu pare. Record que l’ecònom don Miquel Picornell durant anys va encarregar al meu pare que recollís els doblers del “cepillo” de la mare de Déu de l’Esperança del castell, una vegada al mes; després fèiem un recompte i l’hi donàvem.

El meu pare no va fallar quasi mai durant 70 anys a cap novena o acte que es fes al Castell i jo sempre el vaig acompanyar. Ell va ser qui em va ensenyar a estimar i valorar el Castell.

Un altre fet que va marcar la meva joventut i que va ajudar-me a apreciar Capdepera i el nostre patrimoni fou la formació que vaig rebre. Jo vaig tenir la sort de poder anar a repàs amb el meu cosí Toni “Solleric”, i després, a l’acadèmia que va muntar amb don Miquel Talaia i en Marcelino López. Els primers anys fèiem el repàs a casa seva. Els dissabtes capvespre, si feia bon temps, ens duia d’excursió amb bicicleta  -això els qui en tenien, i els que no en tenien, anaven asseguts damunt el “portabultos” dels altres-. Ens dugué a visitar talaiots, poblats prehistòrics, coves d’enterraments, molins d’aigua, farineres ... i allò principal, ens ensenyà a estimar el nostre poble, des del seu coneixement i la seva integritat personal. Un poble del qual jo, sempre que tenc ocasió, aprofito per dir que és el poble amb més patrimoni de Mallorca.

Actualment hi ha restes de 17 torres de defensa. I l’any 1789 en Jeroni de Berard, en el seu Viatge a les viles de Mallorca, comptabilitzà que el torrent de Canyamel tenia 23 molins d’aigua fariners, la majoria dels quals dins el terme municipal de Capdepera. En els anys 1940-50 molts d’ells encara funcionaven. Recordo el molí de s’Alzinar, amb aquella enorme roda que feia voltar dos jocs de moles.

Capdepera de sempre ha tingut una cultura pròpia. A més del patrimoni arqueològic i monumental, el nostre poble ha conreat altres aspectes culturals, com ara la fotografia i la pintura. Sols basta recordar en Liesegang, n’Amadeo Alou, el meu pare o en Jaume Mercant. I pel que fa a la música, hem tengut figures com Baltasar Moyà, Amengual, el cego Carbó o Catalina Rosselló. I una mostra d’aquesta intensa activitat és que l’any 1930 a Capdepera hi havia 4 teatres: el teatre del carrer Nou, que es deia Teatre Victoria; el teatre de ca les monges; el teatre de cals frares; i el teatre del Recreo o l’Orient. A més, cada seu de partit polític feia tota casta de representacions, tant comèdies com actes musicals.

He volgut dedicar el meu pregó a dos aspectes que han determinat la meva forma de ser: la figura del pare i l’amor pel meu poble. Ja vos he contat que fou ell el que m’ensenyà a estimar i valorar el nostre patrimoni i jo durant tota la meva vida he intentat fer el mateix. Des que m’he jubilat dedic tot el meu temps a la família i a divulgar i conservar la nostra cultura. Sé que sols des del seu coneixement l’estimarem i així la conservarem i en la mesura de les nostres possibilitats farem que les institucions la conservin i, si pot ser, la restaurin.

Així que vull acabar fent una crida perquè tots els gabellins, tant si són d’aquí com nouvinguts, prenguem consciència del nostre entorn cultural i de la nostra identitat gabellina.

Molts d’anys i gràcies a tots.

El mercat és obert.

Bona fira i VISCA CAPDEPERA !!