"El nivell a un nacional sempre és molt alt, i aquest any hi havia 3 competidors campions d'Espanya d'altres edicions.”·


 

L’amic Joan Sans, és mestre de s’Alzinar i compagina les seves grans passions, la fotografia i la mar, amb l'ensenyança. Enguany ha estat campió d’Espanya de fotografia submarina. Una disciplina que combina l’aspecte tècnic i artístic de la fotografia, l’esportiu i  científic. Amb aquesta entrevista ens comenta l’esforç que suposa preparar les competicions i les satisfaccions de la feina ben feta. Regularment entrena a les aigües de la Colònia de Sant Pere, on resideix, i a la costa de Capdepera que qualifica “d’autèntic paradís per a la fotografia submarina”. A Cap Vermell ham gaudit d'algunes fotografies submarines fetes per en Joan.

- Joan que suposa per tu guanyar el campionat d'Espanya?
- Es una gran satisfacció personal. Darrera hi ha prou hores d'entrenament, moltes proves amb l'equip de fotografia i molt aprenentatge de Biologia per conèixer bé els hàbitats, comportaments i localitzar espècies. Jo sempre vaig a fer-ho el millor possible, nedar el més ràpid que puc, trobar el màxim número d'espècies de peixos i fer les fotos amb la millor qualitat possible. Tot i que en aquesta alçada, i a la meva edat, guanyar ja no és un objectiu prioritari, he de dir que he pogut entrenar com toca i vaig anar a guanyar. Aquest any a més de guanyar, els tres primers classificats varem batre el rècord d'espècies de peixos en un campionat nacional. Jo en vaig fer 70. També és una satisfacció poder oferir el títol de Campió d'Espanya a la marca Cressi sub, que m'esponsoritza des de fa anys. No sempre és fàcil en un esport amateur donar bona resposta a la confiança que dipositen en tu, la feina, la família, el dia a dia... de vegades és complicat trobar hores per entrenar.

- Com prepareu les proves competitives?
- Bé, les proves són d’una sola jornada, de 5 hores de duració. És a dir has de bussejar durant 5 hores, trobar el major número d'espècies de peixos diferents que puguis i fer-los les fotos el millor possible. Tot això en apnea...a pulmó lliure. Amb aquestes condicions s’ha de tenir molt clar l'equilibri d'una equació important: has de trobar el màxim d'espècies diferents de peixos perquè per cada una et donen punts, però també has de fer les fotos guapes amb la màxima qualitat. Si dediques massa temps a cada peix per assegurar-te una foto guapa, et falta temps per trobar moltes espècies. Però si vas accelerat només pensant en les espècies i no cuides la qualitat de les fotos perdràs punts del jurat que les valora, que també és important. Per tant no pots perdre temps, has de nedar molt ràpid, conèixer bé els hàbitats on trobar cada peix i a l'hora controlar l'equip per a aconseguir una foto bona a la primera, si pot ser.
Jo sempre preparo les proves en parella, tot i ser una competició individual. De vegades som algun més i ens ajudem a trobar les espècies. Uns tenen més facilitat en trobar peixos a la rompent, altres dins l'arena, altres amagats a les roques... en general ens duim molt bé i ens complementem. Es més divertit i aprens més. La meva especialitat, em diuen els companys,  és trobar unes espècies de petits cabots de corall que viuen dins les coves.

Els dies abans d’una competició, intentem localitzar hàbitats i espècies, programem una ruta el més efectiva possible, calculant el temps que tenim per cada zona o quan ens podem allunyar per tornar a temps. Quan competim fora del Mediterrani, afegim la dificultat d’haver d'aprendre espècies noves, hàbitats i comportaments en un temps rècord. A més de temes com marees, corrents, temperatura, claror de l'aigua, mida del peix... tot influeix, tant en la localització com en les fotos.

 

-- Quants d'anys t'hi dediques a aquesta modalitat?
- Competint en campionats de Balears i Nacionals, fa 3 anys. Aquest any ha estat el meu tercer campionat nacional. Abans ja feia fotografia submarina en apnea, perquè practico la pesca submarina de tota la vida i de vegades trobes espectacles naturals o curiositats que saps que mai més trobaràs, llavors agafava la càmera i immortalitzava el moment. També resulta una forma de gaudir i entrenar a pulmó, quan tens poc temps o quan ja tens prou peix per menjar, però tens ganes d'anar a la mar.
En aquests tres anys, en que he competit més seriosament, he aconseguit un sots-campionat de Balears i he guanyat dues vegades el Campionat de Balears. A nivell nacional, el 13è lloc en el meu primer nacional a Canàries, l'any passat el 5è d'Espanya a Galícia i enguany campió d'Espanya a Eivissa.
 

- Després del campionat d' Espanya, n'hi ha altres internacionals? 
- És una modalitat que tot i que fa prop de 30 anys que existeix, està en construcció en la seva estructura internacional. El verdader boom d'aquesta modalitat va ser amb l'entrada de la fotografia al món digital fa uns 12 anys. L'estructura internacional s'està creant perquè n’hi ha diferents reglaments segons els països i s'han d’unificar. Es va fer un Europeu pilot a Malta, crec, i es parla de fer un altre Europeu pot ser l'any vinent, d’intentar organitzar un mundial...no se, de moment s'han d’arribar a acords, i esper que es consulti als esportistes que som els que toparem qualsevol modificació.

- Com vas trobar el nivell?
- El nivell, a un nacional, sempre és molt alt i enguany n’hi havia 3 competidors campions d'Espanya d'altres edicions. A més l'edat de la majoria dels participants que pitgen, no passa els 30 anys, el subcampió d'enguany en té 28 i ja va guanyar fa dos anys a Canàries... Jo ja en tinc 45!!! Físicament em trob molt bé, crec que puc fer patir el joves uns quants anys més...però les combinacions i malabarismes que he de fer a vegades per mantenir una regularitat en els entrenaments, combinar família, feina i altres compromisos, si que em cansa, i veure el poc suport per part d’institucions i Federació m'esgota!
 

- Explica en què consisteix la prova?
- Bé, com he comentat abans, la prova és d'una sola jornada de 5h de duració. Sol començar a les 9h i acabar a les 14h. Es fa bussejant en apnea, es a dir a pulmó lliure. Es tracta de trobar i fotografiar el major nombre possible d'espècies diferents de peixos i fer les fotos amb la màxima qualitat possible. Els peixos han de sortir sencers a no ser que estiguin parcialment amagats amb algun element natural i sempre s'ha de veure l'ull. Si no és així no són vàlides. Es important que es pugui identificar bé l'espècie i no es confongui amb alguna altra, perquè si no està prou clar podria ser eliminada. Es dona una puntuació per cada espècie trobada, les difícils puntuen més que les fàcils i això varia depenent de la zona. Igualment es puntua la qualitat de les fotografies, però no totes. Es poden presentar a valoració artística al jurat la meitat del total de les fotos de peixos presentades( el 50%). Per tant presentes al jurat les millors, i les altres només es puntuaran com a espècie sense valorar la qualitat. Es solen fer moltes immersions i es neda tot lo ràpid que pots per no perdre temps en superfície. No és habitual anar a molta profunditat, la vorera de 0 a  5 metres aproximadament és la més important i la més rica en biodiversitat. De vegades, depenent de la zona, si que pot ser important anar a més profunditat o haver de cercar en llocs complicats com coves, però és poc freqüent. En aquest darrer campionat d'Espanya a Eivissa, anar amb comoditat a certa profunditat era important i va ser determinant ja que hi varem trobar algunes espècies petites que no estaven a la vorera. Es molt complet a nivell físic i molt divertit. Es pot practicar a qualsevol edat cadascú al ritme que es senti còmode per gaudir. Tenim participants de més de 60 anys i algun nin de uns 10 anys. Hi ha bona participació femenina, aquest anys la balear Maria Arcos ha fet subcampiona d'Espanya i 9ª absoluta.
Després de la prova en si, dins l'aigua, queda una part molt important i esgotadora, perquè estàs cansat i dura unes 3 o 4 hores, la selecció d'imatges, identificació d'espècies i les que vols presentar a valoració del jurat. Aquesta part és la que més costa a la gent que comença, has de tenir un bon llibre d'identificació d'espècies, conèixer els noms científics o trobar-los ràpid i seleccionar el millor possible les teves fotos per obtenir la major puntuació possible. Després de fer tot això, normalment sobre les 20 hores, has acabat. Ja pots descansar i esperar la valoració i puntuació de totes les teves imatges.
 

- Fins quin punt la part tècnica (càmeres, flash...) influeixen en els resultats?
- La part tècnica és important, però ja saps el que diuen, "la canya no fa el pescador", no és la fletxa que ha de ser bona, és l'indi que ha de tenir punteria. Jo fins aquest estiu, tenia una càmera prou "normaleta" una Olympus EPL-7 de format micro 4/3 i abans una Olympus XZ1 compacta. Tant amb una com amb l'altra he fet fotos fantàstiques i he aconseguit guanyar prou competicions o col·locar-te en bones posicions, entre gent que maneja equips rèflex amb grans prestacions i molt costosos. Les rèflex pro, tenen algun avantatge sobre les altres, per exemple la velocitat i precisió de l'enfocament i també la duració de la bateria (en compactes la bateria dura poc i obliga a canviar-la en competició). Però d'altre banda són equips molt voluminosos i molt cars. La subcampiona d'Espanya femenina d'enguany duia una càmera compacta, ja descatalogada, petita i ben senzilla...però sap que ha de fer amb ella. Es important el tema de la il·luminació, ja que baix l'aigua la manca de llum es nota molt per treure bons colors. La majoria duim un bon flash submarí extern i hi ha gent que du un focus potent tipus vídeo. Tot aquest equip no és barat, però avui en dia el món de les compactes ha evolucionat tant que trobes càmeres submergibles sense carcassa estanca i amb una qualitat d'imatge molt bona. Es tracte de saber per que la necessites i aprendre a manejar-la bé. Jo en aquests moments continuo amb una càmera format micro 4/3 Olympus, un model més avançat i ja no tant petit. La qualitat és molt bona i l'únic que en alguna situació concreta em fa patir és la precisió d'enfoc, quan hi ha poc contrast entre el subjecte i el fons pot fallar. Però és puntual, per tot el demés estic satisfet.

- I la zona on se realitzen les proves del campionat? 
- Les zones de competició influeixen en els resultats en diferents aspectes. Si és molt rica en biodiversitat es podran fer moltes espècies diferents, però tens el mateix temps, per tant hauràs de córrer molt. Si per contra, hi ha poca biodiversitat o les condicions de la mar són dolentes, es trobaran menys espècies i serà molt important que les fotos tinguin la millor qualitat possible i te les puntuïn bé. Conèixer la zona és important, perquè ja vas directe als llocs o hàbitats on has vist les espècies i guanyes molt de temps. Si no ho coneixes dediques molt de temps a cercar i tens menys temps per fer les fotos. En un nacional si vols tenir opcions has de revisar i entrenar a la zona uns quants dies abans.
 

- Pel que fa a la qualitat les imatges poden ser "retocades"?
- No, presentes les fotos tal qual surten de la càmera. Per això la qualitat depèn molt de les condicions concretes de la jornada. Si la mar està moguda i bruta tot es complica i la qualitat se'n ressent.
 

- Alguna cosa que vulguis afegir?
- Bufff...crec que ja he dit moltes coses!!! Animar a tots els que els agrada nedar o bussejar per la vorera a que ho provin, la costa de Capdepera te llocs excepcionals i molt adequats per accedir des de costa i practicar la fotografia en apnea. Si algú necessita algun consell o vol provar-ho que no dubti en demanar-m'ho, em trobaran a s'escola de s'Alzinar!!! La federació balear té càmeres i fa sortides per iniciar-se. Ànims i ens veiem a al mar!!! 





Notícia del campionat d'Espanya (publicada a Cap Vermell)
http://www.capvermell.org/index.php/actualitat/esports/23310-joan-sans-campio-d-espanya-de-caca-fotosub-apnea

Ponència de Joan Sans a AFONIB: