És difícil actuar després d'una magnífica versió d'un conte clàssic.
Més encara ocupar sol un escenari durant 35 minuts sense donar descans al públic.
I més si ho fas des del plantejament de la teva autobiografia dansada.
I estrenar-la a casa, entre amics,....
I, des d'aquesta subjectivitat, de la que no defugim, volem destacar la valentia del plantejament de Jean Marc. Sol davant tots els perills.
Des de la seva recerca activa de nous llenguatges, de noves sensacions. I a fe que ho aconsegueix. Que s'hi deixa la pell, com es diu vulgarment.
Que l'obra es pot pulir, com totes. Que hi ha moments de sensació de caos entre la dansa i la creació audiovisual?, sí. I quina vida és aliena a aquests moments?
Però els presents gaudirem de moments excepcionals, de combinacions d'imatges i moviments de dansa emocionants de textos clàssics, rics i adients. En una molt bona dicció.
Una vertadera lluita de titans que tots portam dintre i que ell s'atreveix a exterioritzar. L'essència del sentiment nu, despullat.
I un final apoteòsic!
