Le Carromato:
        bona música, complicitat amb el públic, humor...

Podríem usar l’expressió contemporània “bon rotllo” per acabar de definir el que transmeteren els quatre components del grup de música Le Carromato el primer dissabte (14 juliol) de la XXIV edició de les Serenates d’Estiu de Cala Rajada. Si els jardins de la Torre Cega de la Fundació Bartomeu March són en si mateixos un marc excepcional per a espectacles d’aquest tipus, la manera de fer música i la complicitat existent entre els components d’aquest grup de Palma acabà de posar la guinda a aquesta primera serenata d’estiu.

Desconeixem si l’absència d’un micro de veu va ser accidental o ja formava part de l’espectacle, però el cert és que va permetre crear una línia d’humor que marcà la presentació de tots els temes que van amenitzar la vetllada i va apropar el públic als músics. Miquel Àngel Aguiló, violoncel, percussió i mestre de cerimònies, usava l’amplificació del violí d’Alfredo Ardanaz per a dirigir-se al públic cada vegada que havia de presentar un nou tema, la qual cosa, com podeu comprendre, facilità bromes diverses entre els dos músics.

Tocant virtuosament, seguint-se amb la mirada els uns als altres amb la complicitat d’una família que viatja en un carro carregat de ganes de fer bona música, el repertori va anar passejant per temes i paratges ben diversos. De Piazzola als Beatles, de la música tradicional jueva a la de pròpia creació, com Limerick (creat per Xisco Aguiló, contrabaix), que trasllada l’espectador als turons verds d’Irlanda, passant pel swing, el jazz manouche, o el que trobin en el seu recorregut; amb violí, violoncel, contrabaix i la guitarra acústica de Toni Pastor, més una bona dosi d’humor fi i elegant, i habilitats suficients per sortir-se’n de qualsevol problema, aquests quatre músics fan disfrutar animant al públic a demanar que l’espectacle no acabi mai.



(fotos Cap Vermell)