Narracions, ampliades, basades  en l’ arxiu de premsa de Bartomeu Melis  “Meyme”

 TERRISSAIRES AL TORN DE “SA TEULERA” ( I )

   BARTOMEU AMENGUAL, amic periodista, conta que Joan Manuel Serrat va sucumbir a l’encant de la Punta del Cap de la Pera  – el Far de Capdepera – i va citar aquest enclavament a una de les seves cançons, on anomenava, el cantautor, les seves preferències vitals.

   Des de sempre, jo havía cregut que això de “el farero de Capdepera” era una distorsió de “alfarero (de alfarería) de Capdepera”, perquè aquí, en aquest poble del llevant mallorquí, n’hi va arribar a haver molts, de gerrers, terrissaires o persones dedicades als treballs de les teuleres. Fins i tot hi ha un carrer, el de “sa Teulera”, i fa uns anys el de Son Magdalè s’anomenava “Alfarería”.

    Capdepera, en el transcurs de la seva història, va arribar a comptar amb quatre instal·lacions de professionals de teules, bigades o revoltó. Fou a l’any 2004 quan el municipi gabellí va posar fi a aquesta activitat, amb la jubilació dels germans BARTOMEU I SEBASTIÀ ESTEVA PASCUAL.

      Bartomeu “Pil·lito” (n’hi ha que escriuen “Perlito”), ja desaparegut, encara treballava a la seva teulera amb 89 anys, tot ell pletòric i feiner. Malgrat estar jubilat, mai no va deixar de freqüentar la vetusta teulera del camí de sa Pedruscada.

      Sebastià, el seu germà, més jove i també retirat, inclús ara, al 2011, no pot passar ni un sol dia sense visitar l’edifici on ha consumit la major part de la seva vida. És home actiu, li agrada la pesca i el conreu, la seva constitució física li permet actuar talment com quan era jove,  i sempre acudim a ell perquè ens anticipi quin temps farà. És persona amable i acollidora.


Els germans Tomeu i Sebastià "Pil·lito" a la taulera


PAU DINTRE LA NAU

      Foren quasi 70 anys d’activitat de la teulera dels “Pil·lito”, com els coneixen a Capdepera.  En una entrevista que férem als dos germans, l’any 2004, ens confessaven que passar unes hores en aquelles antigues naus els donava vida, una pau i una tranquil·litat que no trobaven a cap altre lloc.

    En un moment donat en què sols ells dos romanien “ al peu del canó”, algú va apuntar que hauria pogut estar bé fer-los un reconeixement popular, en representació pròpia i d’altres professionals existents, temps enrere, al poble, com d’altres oficis que han experimentat el seu final o es troben en franca decadència.

    La major part de les teulades de les cases de Capdepera s’han elaborat, durant molt de temps, mitjançant les teules fabricades en aquesta taulera, on han treballat manualment – aquí està el mérit – amb l’ajut del torn.


Mestre Mateu Esteva, pare dels germans terrissaires, iniciador de l'activitat

     Al llistat de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Capdepera sobre l’impost de matrícula industrial, període 1882-1940, elaborat per Flaquer-Massanet-Rexach, apareix el nom de MATEU ESTEVA LLULL, persona dedicada, aleshores, a treure marès, i pare dels nostres entrevistats, que l’any 1933 assumia l’activitat denominada “Fàbrica de teules amb forn” al lloc assenyalat com a “Cuartel 4º, nro. 3”. Els “Cuartel” era el nom que rebien els indrets disseminats per la forana del poble, per a una més fàcil localització.

      La idea inicial, a l’hora de proposar-se, els Pil.lito, el muntatge d’una teulera, aquesta tengué com a objectiu un solar a “Ses Roges”, a Cala Rajada. Allò es va descartar i pensaren que, tal volta, seria millor i més productiu adquirir a l’amo en  PERE “VALERO” uns terrenys que es trobaven a baix de la falda del Puig Seguer, pràcticament a la meitat entre les dues entitats de població. I allí s’hi ubicaren.

    Emperò, avui, no podem contar tota la història, se’ns feria llarg i, tal volta, cansaríem el lector. No ho volem fer. És, aquest, el primer capítol d’una narració que tracta d’artesania pura, ja extingida per les nostres contrades, de la qual se’n pot parlar més. Així ho farem si “Cap Vermell” ens ho permet.  Fins aviat.


BARTOMEU MELIS  “ Meyme”
 6/11/11