Novembre, 5 del capvespre / Des de la mar...

Penyals altius i costa baixa, arenals, cales obertes i racons ombrívols, accidents de naturalesa diversa i canviant, tot un seguit de sorprenents perspectives van dibuixant la costa des del cap del Pinar fins al cap d’es Freu.

És la mateixa costa que degueren albirar, cercant nous horitzons, les gents que habitaven al fons de la Mediterrània, allà a Orient. Foren civilitzacions que ens precediren, que es desenvoluparem abans que en aquesta terra s’hi hagués bastit cap projecte de societat, civilitzacions que arribaren a aquestes illes occidentals quan navegar era la més perillosa aventura que l’home pogués emprendre.

Descobrir la costa de Capdepera des del mar, quan el sol cau amb dolça lentitud per un ponent encès d’ocres indescriptibles, com ja ho feren els romans, els cartaginesos, els vàndals, els musulmans o els catalans, i fer-ho a més amb ulls encuriosits i amb cor tafaner, pot ser una bona teràpia per a guarir-nos d’algunes obsessions, com la que ens impel·leix a refer la crosta del món i a gravar-hi tatuatges que en deformen la fesomia.

Hi ha tant per salvar!