Que deu passar per la ment d'un escriptor quan es posa a escriure d'una cosa tan complexa i esgarrifosa com és una pandèmia? S'imaginava Giovanni Boccaccio que més de set segles després d'haver-la escrita encara hi hauria una societat, paisos o un sistema econòmic mundial posats de genolls per mor d'un maleït microbi? Perquè precisament és així com ens trobam ara mateix, de genolls, sense una certesa ferma del que pot passar.


Bé, disculpau-me per haver entrat així tan directament. Emperò, lectors/es, si hi ha un clàssic d'entre els clàssics, un llibre que xerri de la situació actual que vivim i que descrigui tot el que està passant, aquest és sens dubte el Decameron d'en Boccaccio. Pot ser que el tingueu a ca vostra dins una col·lecció que omple un prestatge i ni tan sols l'heu obert. Pot ser també que qualque vegada l'heu llegit sense pensar en l'actualitat. O pot ser que ni tan sols l'heu escoltat anomenar.
 
Deu joves florentins, fugint de la pesta negre que va exterminar a mig Europa cap el 1348, decideixen confinar-se a una finca d'un d'ells; durant el seu "exili" i per fer més lleuger el confinament decideixen contar-se històries per torns. El llibre és brutal, amb ironia que transvalsa totes les parts de l'ésser humà i els posa tots a cantar, cridar i fins i tot a gemegar de plaer. Les plagues no es contemplen igual sense cap que amb cap. Sense dubte un dels millors llibres escrits a la història de la literatura universal de tots els temps.
 
Altres llibres també que xerren de plagues com "La plaga" d'Albert Camus, o "The last man" de l'autora de Frankenstein, Mary Shelley, no deixen indiferents a ningú. I són una bona avinentesa per poder comprar-los per la xarxa de xarxes, aquest proper Sant Jordi.



Emperò si hi ha un llibre del any 1981 que extranyament xerra d'una situació molt pareguda a la d'avui és un que duu per títol "The eyes of darkness" (Els ulls de la foscor) de Dan Koontz. Casualitats? Escriptors profètics? Que cadascú tregui les seves conclusions.