El disc retxat de Cala Retxada


Cíclicament apareixen veus “interessades” en la regeneració de la platja de Cala Agulla: se fa malbé, diuen, cal cuidar-la. I jo afegiria: està destrossada, però no només físicament, pateix un altre tipus de destrossa que molt bé va denunciar Maribel Magaz en aquesta mateixa pantalla.D’aquesta destrossa cap dels “interessats” en parla.

Per tant, el primer que demanaria és una mica d’autocrítica abans d’esperar res dels altres. Què hem fet noltrus per destrossar Cala Agulla i tot Cala Retxada? Això és el que s’haurien de demanar tots aquests “interessats” abans de tirar la primera pedra.

El volum de negoci té aquesta contrapartida, amics meus. El món és finit i el capital pretén esser infinit, però les lleis matemàtiques, físiques i químiques no ho permeten. Així que ja me direu, què en feim de tot això?

Els qui tenim una edat recordam perfectament el principi de la fi de Cala Retxada: ningú va fer ni punyeteru cas als qui predeien aquest desgavell, i ara els “interessats” se’n recorden de Santa Bàrbara quan trona música màquina des del cel de les seves discoteques i bars.
Cala Retxada va perdre la T de tranquil·litat pel camí de la destrucció sistemàtica i “interessada” del territori, i ara, de cop i volta, li ha comparagut una altra T, una T de terror de cor de veure en què s’ha convertit. 

Miquel Flaquer

Bibliotecari del Golea