Hem llegit aquest preciós article de Benet Bohigas al diari Ultima Hora. I ens ha encantat. Nosaltres només hem afegit unes  imatges.


Gràcies Benet per descriure amb belles paraules Canyamel i el seu torrent.





El torrent de Canyamel

BENET BOHIGAS

El torrent de Canyamel en arribar a la platja forma un estany d'aigua dolca de característiques molt especials, tant Per la fauna que alberga com per la vegetació que ho confor­ma, creant un espai únic i accessible. Un deis costats està vorejat per un passeig amb bancs, des don d'assegut pots contemplar tota la gran diversitat de fauna a una distància d'uns pocs metres. Asseure's a un dels bancs és com veure un dels documentals del National Geographic, però en viu i en directe. És un espectacle  únic de la natura vora un petit nucli urbà. Mentre no creixi el nucli, seguirà la bona sintonia i no ingerència perjudicial a aquest medi tan singular i delicat.

Un tudó passa en vol ràpid i s'atura al gran pi de l'enfront. Les tórtores no deixen de cantar i es passegen molt a prop ignorant la meva presència. Una parella d’ànecs passen caminant amb el balanceig que els caracteritza, ja és tard i fan la darrera passejada del dia.

Les fotges, de front blanca i cames grogues, tenen un característic vol rasant que sembla van corrent per damunt de l'aigua. Li tenen mania a les gallinetes d'aigua, i en apropar-se qualcuna van corrensos cap a ella amenaçadorament. Els gorrions venen a picotejar i beure a la ribera. Un nombres grup d’ànecs, amb els seus pollets, es renten, s'endiumengen i es prepa­ren per anar a dormir.

La llum a poc a poc es torna mes densa i va tenyint de tons vermells la torre Nova i els xalets de se'n front. Al voltant del banc àlbers, a l'altre ribera és tot canyís, les seves inflorescències al contrallum semblen una processó amb de milers de torxes. Un poc mes a dalt els oms.

Ben a prop un niu de fotges, en arribar la parella, es seca el plomatge i fan el canvi, es tornen per covar els ous. El que abando­na el niu es submergeix i suri a la superfície amb un gran peix al bec, que s'envia amb dificultat. Tota una gran diversitat d’anàtids va passant a peu o nedant, a poca distan­cia. La idíl·lica contemplació et relaxa i et fa oblidar tot el trull i problemes quotidians.

 

UH, 21 de Març de 2013