Aurora Picornell i les roges del Molinar reben l'homenatge del seu partit, el dia en què es compleixen 75 anys del seu assassinat
Resum de l'acte en homenatge a Aurora Picornell i les roges del Molinar
Dia 5 de gener, a les dotze del matí, unes vuitanta persones entre dirigents i simpatitzants d’Esquerra Unida i del PCIB, familiars d’afusellats i desapareguts, representats de diferents associacions, veïns de Porreres s’han acostat a l’Oratori de la Creu d’aquest municipi per retre homenatge a l’activista sindical, dirigent del PCE a Mallorca durant la II República, Aurora Picornell i a les Roges des Molinar.
L’acte que ha estat molt emotiu, ha estat conduït per Josep Quetglas. Hi han intervingut Maria Antònia Oliver, Presidenta de l’Associació Memòria per Mallorca i Tomeu Garí, el seu secretari, Miquel Mascaró, en nom d’Unitat Cívica per la República, Mateu Castelló de les Joventuts Comunistes, Aina Díaz, en nom del Partit Comunista de les Illes i ha tancat l’acte Manel Carmona, Coordinador d’EUIB. Na Rosa Gener ha interpretat la Cançó de l’Oblit, lletra del poema del Tomàs Garcés i música d’Eduard Toldrà. L’acte a finalitzat amb una ofrena floral i el cant de la Internacional.
Josep Quetglas ha llegit, en nom de l’organització, el manifest que s’adjunta i ha agraït la participació dels representats de Memòria per Mallorca i Unitat Cívica per la República.
Els representants del PCIB i EU han destacat que aquestes dones són un exemple de coratge, de lluita i de compromís contra les injustícies. Aurora Picornell i les Roges del Molinar són el referent per a les noves generacions del Partit, dones valentes, amb valors i consciència de classe, que si fossin vives a la Mallorca actual estarien al capdavant de la lluita contra les retallades de la dreta política i econòmica, contra el pagament de la targeta sanitària, contra les retallades educatives i al costat dels desnonats, del aturats i de les classes populars. Han volgut remarcar que varen ser assassinades per defensar els ideals i les polítiques del Partit Comunista i per la defensa de la llibertat i l’ordre democràticament establert, el govern democràtic de la II República.
MANIFEST LLEGIT A L’ACTE D’HOMENATGE A AURORA PICORNELL I FEMENIES I LES ROGES DEL MOLINAR
Dijous 5 de gener, 12 h, a l'Oratori de la Creu de Porreres.
Organitza: Esquerra Unida de les Illes Balears i Partit Comunista de les Illes Balears.
La paret de la Creu de Porreres va esser feta per aguantar pluja, vent, llamps, però no bales. Tota la part baixa de la paret, fins una alçada de persona, està corcada, menjada per trets de bala fins l’os de la pedra.
L’objectiu de les metralladores, que no s’aturaren de disparar cap vespre entre setembre de 1936 i abril de 1937, no era la paret, sinó cossos humans.
Batles i jornaleres, fotògrafs i trencadors de marès, anarquistes i comunistes, mallorquins i forasters, dirigents socialistes i gent que no s’havia agenollat en passar el viàtic. Fins ara hi ha identificades amb nom i llinatges, gràcies a la feina de l’Associació Memòria de Mallorca, 117 víctimes. Dia rera dia, nit rera nit, s’anava omplint de cossos la fossa del cementiri de Porreres, on hi segueixen encara avui, amb la boca plena de terra, sense que les famílies n’hagin pogut recuperar i honrar el nom i les restes.
Coneixem el nom de 23 persones que mataren la nit de Reis de 1937. Entre elles hi ha quatre treballadores comunistes que vivien al Molinar de Palma: Aurora Picornell Femenias, cosidora, de 27 anys, amb una filla de 2; Maria Flaquer Pasqual, espartera de senalles, d’uns 60 anys; i dues de les seves filles, Antònia Pasqual Flaquer, brodadora, de 28 anys, i Maria Pasqual Flaquer, dependenta de comerç, de 23 anys, amb una filla de 3 –aquestes tres nades a Capdepera.
El mateix dia també mataren aquí a Jaume Bauzà Far, Francisco Cabello Jurado, Sebastià Cabrer Barceló, Gabriel Cabrer Calafell, Emilio García-Peñuela, Antonio González Rodríguez, Belarmina González Rodríguez, Josep Julià Jaume, Arnau Martorell Terrassa, Joan Mas Fiol, Joan Mercant Rebassa, Joan Monserrat Parets, Miquel Monserrat Parets, Valentín Monzó Bartual, Mateu Pallicer Estades, Domingo Rigo Veny, Antoni Terrassa Canyelles i Sebastià Vicens Palmer. Si n’hi va haver més, no en sabem el nom.
Aquells assassinats massius no són un capítol de la Guerra Civil. No podem anar a cercar la vida i la lluita de les comunistes del Molinar a cap llibre d’història, tots ells fets de paper i tinta seca.
On retrobar les nostres companyes?
Allà on avui unes treballadores diguin “no!” a l’encarregat, entre elles hi ha n’Aurora; a les cuines on el treball s’atura si no milloren les condicions, allà on els ordinadors es tanquen, els telèfons no es despengen, les habitacions queden sense fer, allà hi ha n’Aurora; allà on una família s’enfronta a un desnonament, entre ells hi ha n’Aurora; als carrers on la gent protesta, als camins barrats per què no hi passi la formigonera, a les assemblees de joves en atur, d’inmigrants sense papers, per tot allà on un treballador s’aixeca, allà trobam avui n’Aurora i les roges del Molinar, i són les seves veus ben vives les que sentim avui quan cridam: Visca la classe obrera!
Salut i gràcies
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
