L’actual  estat de la platja de Cala Agulla, amb un cop d’ull, es  veu que sofreix una patologia, no sé si greu o molt greu, d’això són els tècnics els que en saben més, i a ells toca dir què hem de fer. Tots els ciutadans d’aquesta terra  que coneixen  aquesta platja  retenen dins la seva retina l’esplendor  d’una imatge  única i singular  com a platja  estimada  i la voluntat de no espenyar-la,  un valor que tothom pereix que vol mantenir,  tengui el preu que tengui, i en aquestes ens trobam. Molt sovint  i de manera intencionada,  entram dins un debat  estèril  en lloc d’aportar diàleg  i seny  per donar una solució  adequada, consensuada, àgil  i que elimini el problema  que tots  tenim. Dic que tots tenim. 

Dins  l’actualitat,  i la política no n’és aliena, tothom aporta un criteri que  defensa  com la millor  opció  per a solucionar  el tema que ens  preocupa. Dins aquest  marc competencial  en què es marquen les línies de les institucions per a desenvolupar la seva gestió, si està  clar  el marc competencial no hi ha ingerència, i per tant no és difícil  esbrinar  la deslleialtat, mala fe, interessos partidistes, rendibilitat electoral, tot allò que provoca  o pot provocar  recel  polític, sempre tan present dins la nostra peculiar  comunitat autònoma, que està integrada per illes ben diferents per costums, arrels i cultura.  

La dinàmica  encetada pels ajuntaments de Banyalbufar i Estellencs  (PP), ajudats pel  GOB  i encoratjats pel Bloc per Mallorca, és d’agrair, no podem espenyar una zona per adobar-ne una altra, però, per altra part,  estan posant entrebancs innecessaris a una solució  tècnica  per millorar  l’estat  actual de  Cala Agulla. Entre tots  tenim l’obligació de trobar una  solució ràpida, sense fer malbé  enlloc.  Cada institució  té  molt clara la defensa dels seus  informes tècnics i els límits  establerts,  el marc competencial  vigent. Si es traspassen aquestes línies, són conscients  de la seva ingerència  competencial. La conselleria de Medi Ambient  diu que el seu projecte té el vist i plau i que també és la millor  resposta  per millorar l’estat de Cala Agulla. Aquest projecte  contempla  remoure  una gran àrea de la Reserva Marina de Llevant,  i a primera vista  sembla poc  adequat  que els tècnics de la conselleria  hagin fet un projecte sense tenir en compte  la zona  que han de tractar,  la Reserva Marina de Llevant. S’obvià aquest detall,  per mi molt important. El GOB, en aquest tema, no mota, ni xita. Es pot interpretar el seu silenci com una aprovació de tocar la reserva marina.

És hora de parlar clar i aportar  idees per millorar Cala Agulla. Hi ha qualque partit d’aquí, la queixa del qual seria tant forta  que s’escoltaria  fins  a Brussel·les, baix amenaça de rompre  el pacte,  per l’alt cost  suposat  si constatàs  la ingerència  en les seves  competències  de qualsevol  conseller de partit diferent al seu. A qui afavoreix  la discussió,  a hores d’ara,  del  projecte? El que és segur  és que s’endarrereix  el començament  de les obres i  el perjudicat  directe  és Cala Agulla. 

Davant la situació actual, correspon al sr. Batle  convocar una reunió  amb les parts  implicades  per a trobar una solució ràpida,  parlant clar i llampant i escoltant a molta de gent que per la seva  experiència pot aportar una solució. És en aquests temes de gran calat on es veu  l’autoritat i la bona gestió  de la primera autoritat municipal (per mi, fora de tota dubte), però ara és el moment de recolzar, de donar suport,  ja que  Cala Agulla  ho necessita  de manera urgent.