Cala Rajada, encant perdut



 

 
Hi va haver un temps en què el port de Cala Rajada tenia un encant especial. La involució (em neg a dir-ne evolució) de tan emblemàtic lloc començà ja fa anys, amb el canvi de pantalans.  

La supressió de la drassana (varador) suposà un punt i a part d’aquest despropòsit que ha culminat amb la renovació del port esportiu.
Quan es construí l’estació marítima, la imatge nocturna del lloc patí una dràstica modificació a causa d’un desproporcionat enllumenat, que sols contribueix a empitjorar la contaminació lumínica, amb el consegüent consum inútil d’energia.

El “súmmum” s’ha assolit aquest estiu, després de l’alteració patida amb el flamant (?) nou port esportiu. Els veïns que hem suportat estoicament renous i tota casta d’inconvenients durant mesos confiàvem que tot revertiria en una millora per al poble. Va ser un goig sense alegria.
De la nit al dia ens hem trobat amb el que se suposa que és una grua, però que més aviat sembla un míssil “Tomahawk”, discordant amb les dimensions del seu entorn. I per si això fos poc, les “ments brillants” que idearen tal disbarat decidiren instal·lar quatre focus dignes d’aeroport o camp de futbol, perquè tots els que ens visiten puguin veure, sense perdre detall, com  s’ha enviat a rodar allò que era un port digne de ser fotografiat i exhibit en esdeveniments diversos.

Ara serà millor que mostrem només les nostres platges. Bé..., no, tampoc.
Algú se n’ha preocupat? Els nostres polítics, embrancats en les seves batalles, supòs que no.

Paolo Zerbato Cano
Cala Rajada