La mar. Aquesta mar de la que tant bravegem. Aquesta mar nostra, d'aigües cristal·lines i nítids blaus  Aquesta mar estimada a la que abocam brutor com si fos un gran femer on tot hi cap. 


De tant en tant qualcú en treu unes poques deixalles del fons marí per a recordar, que els residus són sota l'aigua embrutant i contaminant. Malgrat no els veiem són allà. 

Verderol