De la capacitat de mobilització ciutadana i del suport de tots els agents socials, en pot dependre que el tren arribi més prest o més tard a la mar, a Cala Rajada

Dissabte, dia 18 d’octubre, va ser un dia assenyalat per al futur del transport públic a la comarca de Llevant. La presentació del projecte de reobertura de la línia ferroviària Manacor-Artà, davant els els batles dels municipis afectats, es va fer pocs dies després de la signatura del conveni entre la Conselleria de Mobilitat i el Ministeri d’Obres Públiques. I, a més del projecte del tren de Llevant, hi haurà doblers per a allargar la línia de Sa Pobla fins Alcúdia i per a millorar el tram de Palma a Inca, entre d’altres inversions que poden suposar una notable modernització de la xarxa ferroviària de Mallorca.

Però, a nosaltres ens afecta especialment la línea fins a Artà. I aquí no podem sinó comentar dues coses que ens preocupen. La primera és que encara no s’hagi triat una opció per travessar Manacor ( passeig del Ferrocarril?, soterrament?, traçat aeri?). Hagués estat interessant tenir resolt aquest entrebanc i que la Conselleria hagués presentat ja la seva opció. Si les dades que maneja el departament de Mobilitat són correctes, gairebé un 70% dels usuaris de la línea Artà-Manacor tenen com a finalitat accedir a la capital de la comarca. En aquest sentit, aquesta línea ajudarà a vertebrar  la comunicació entre els municipis amb el transport públic i a potenciar la capitalitat de Manacor. Però caldria que la Conselleria, i aviat, prengués una decisió  sobre la continuïtat de la línea Artà-Manacor-Palma. La segona cosa que ens preocupa, malgrat les bones  paraules i intencions de tots els polítics,  és l’arribada de la línea a Cala Rajada. Des del moment que per a poder fer realitat el projecte, un cop superada la primera passa de l’estudi de viabilitat (cal recordar que serà un traçat nou), tot depèn, una vegada més, del finançament extern, és a dir de Madrid, la  seva realització es presenta, com sempre, difícil i llunyana.  

De la capacitat de mobilització ciutadana i del suport de tots els agents socials, en pot dependre que el tren arribi més prest o més tard a la mar, a Cala Rajada. La Conselleria de Mobilitat s’ha compromès a elaborar un projecte aquesta mateixa legislatura. Ho esperam. I que el traçat sigui el més respectuós possible amb el medi, i basat en criteris objectius.

Si badam i, en lloc de començar a reivindicar conjuntament l’arribada del tren, ens quedam mirant-nos la guixa o ens perdem en discussions estèrils, la història es repetirà,  com va passar anys enrere, quan les vies s’aturaren a Artà.

Després ens lamentarem que no hi ha res que arribi a Capdepera. Això ja ho sabem fer.