Declaracions de Rafel Fernàndez, explicant els canvis a les nòmines dels funcionars

Detalls
Categoria: Plaça del sitjar
Vist: 1962
Després de la nota de Cap Vermell que recollia el malestar de part dels treballadors de l’Ajuntament amb les darreres modificacions de les nòmines de 2013, hem parlat amb el batle  Rabel Fernàndez  per conèixer la versió de l’equip de govern de l'Ajuntament de Capdepera.






“El primer que vull deixar clar és que no es tracta d’un tema de conveni, sinó un tema salarial”. Però abans d'explicar tot el procés que s’ha dut a terme aquests mesos, amb les modificacions d’algunes nòmines, va voler posar-nos en antecendents i ens explicà que des de fa més de 20 anys hi havia unes pujades de sou dels funcionaris lligades a la productivitat. Aquestes eren discrecionals, les decidia el batle i afectaven de forma individual els funcionaris. "Estam parlant d’uns trenta empleats públics; la resta, devers 90, no el reben. Atenent la Llei d’Hisienda Local, la productivitat ni és fixa ni continuada". El cert és que es tracta, sempre segons el batle, d’una pràctica alegal  però generalitzada a molts d'ajuntaments, per no dir tots, i mantinguda legislatura rere legislatura fins a l'actual.


La seva versió dels fets és aquesta:
“Així arribàrem al 2011, quan el Reial Decret de Mesures d’Estabilitat Pressupostària (el decret Rajoy), posteriorment ampliat al 2012, entre d’altres coses  regula les 37,5 hores de jornada laboral, el control del capítol 1 de personal, les pagues extres i, en el 2013, les productivitats, que passen a ser “controlades” per l’Estat. Cada mes s’envia un informe específic i personal. A més, cal aprovar els pressuposts (aquí ens comentà que per primera vegada en molts d’anys, a Capdepera s’aprovaven els pressuposts al gener). En aquest marc la batlia convocà una reunió amb tots els sindicats, informant que no es pot pagar la productivitat de gener i que en un parell de dies es tornarien a reunir per intentar trobar una solució. Donat que el 2011 se saldà amb un lleu superàvit, es fa un informe justificatiu en què l’interventor l’atribueix a la labor dels funcionaris i ens permet pagar el mateix mentre cercam una solució. Per a la nòmina de febrer s’arriba a la solució que els 33 funcionaris que cobren la productivitat passi a ser part del complement específic. Això suposa que es cotitza i que s’ha distribuir en 14 pagues, en lloc de 12 com ara. Això suposaria que mensualment la nòmina baixaria 40 euros de mitjana, els quals es recuperarien a les pagues extres. Aprofitant aquesta situació, la batlia va considerar que hi havia funcionaris concrets que havien de tenir aquesta “productivitat” i a altres se’ls havia d’incrementar o abaixar, perquè les condicions de feina havien canviat des que es començaren a donar. Tot això s’explicà a l’oposició quan es va fer l’informe de tancament dels pressuposts. Vull agrair que, en un acte responsable de l’oposició, va fer costat als pressuposts .

Així les coses, necessitàvem una relació de llocs de feina que justificàs la pujada del complement específic ja consensuada amb sindicats i oposició. Aquesta feina s’encarrega a la mateixa empresa que n'havia fet una anteriorment i es preveu que duri 2 o 3 mesos.

En aquesta situació es va produir una reunió amb els sindicats en què un treballador fa una queixa per escrit i ens acusa d’haver fet tot això d’esquena als sindicats i que era il·legal. Així es rompé el consens i calia llevar la productivitat i esperar a poder aplicar el nou complement específic. Mentrestant, l’equip de govern va decidir que l’informe preceptiu per seguir pagant la productivitat el fessin els caps d’àrea i el batle els ratificarà durant aquests mesos, mentre finalitzen els treballs de l’empresa Rodríguez Vinyals sobre la relació de llocs de feina.

Esperam que pel juliol es pugui aprovar la relació de llocs de feina, lligada a la valoració econòmica. A partir d’aquí tots els funcionaris cobraran el que pertoqui, sense productivitat ni increment del complement específic que no vengui donada per la mateixa valoració dels llocs de feina”.

D'aquesta manera, Rafel Fernández recollí l’oferta de Cap Vermell de donar la seva versió i descripció del procés negociador amb els sindicats. Pot ser una explicació un poc llarga, però el tema és complex i mal de resumir.