fotos 2008
Joana Maria Galmés, manacorina de quaranta-sis anys. Des de fa gairebé vint anys és professora de secundària. Apassionada de l'educació més que de la biologia, carrera que va estudiar. Des de l'adolescència he estat vinculada a moviments ecologistes i de justícia social, tot i que els darrers anys ha estat des de segona o tercera fila.
1- Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Tenir bona memòria no és de les meves virtuts, per tant, no puc recordar quina va ser la primera vegada que vaig participar en la marxa pel tren de Llevant. Però degué ser devers l'any 2003 o 2004, que ja formava part de la delegació del GOB a Manacor. L'any 2003 ja era membre actiu de la plataforma en defensa del tren, que es va reactivar amb l'amenaça de la consellera Mabel Cabrer de tancar la línia fins a Manacor, només un any després d'haver-la recuperada. De la marxa de 2008, sí que record fer tasques de coordinació, reunions amb polítics, declaracions a la premsa i fins i tot, escurar plats de la fideuada!
2- Per què ho feies?
Perquè crec necessari i just que Mallorca disposi d'un transport públic de qualitat, per sostenibilitat ambiental i justícia social.
3- Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?
De les marxes, record especialment l'ambient festiu dins la reivindicació i el compromís de moltes persones. També record, en negatiu, les ganes de protagonisme i benefici propi de certs personatges, pocs però molestos. I del que em sent més orgullosa és d'haver conegut molta bona gent!
4- Recordes amb qui anaves, anècdotes?
Record que diverses vegades la pluja també hi volia ser, però que quasi sempre aconseguíem fer-li por. Excepte un any, que vàrem arribar xops com a polls... i ni així vàrem suspendre la festa!
5- Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
El moviment pel tren de Llevant érem gent diversa, de tots els pobles de la comarca, que crèiem en el tren com a transport públic i en el dret a poder moure'ns sense cotxe. Eren persones que sacrificaven el seu temps lliure per la causa, per organitzar les marxes, per reunir-se amb els polítics municipals i autonòmics, per parlar amb la premsa, per parlar amb la gent... però no només érem aquells que estàvem al capdavant, també érem la gentada que el dia concret de la marxa, venia a caminar per les vies per reivindicar la tornada del tren de Llevant!
6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades... Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
Potser la principal errada ha estat haver cregut en els polítics que deien que reobririen la línia fins a Artà... I potser no vam ser prou valents i en el seu moment reclamar un traçat més adequat a les necessitats del moment, deixant una mica de banda el romanticisme de recuperar el traçat de les vies antigues. L'expropiació i consum de territori per fer una línia de tren és infinitament menor que el de les carreteres i autovies que s'han fet en aquests darrers 25 anys...
7- Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
De cap de les maneres... que tres mesos abans de les eleccions, cada quatre anys, es torni a parlar de posar del tren de Llevant és surrealista i... un insult, per mi! Però en termes de transport públic tampoc no em pensava mai que la xarxa de busos podria millorar tant, també s'ha de dir!
8- Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
Els moviments socials són necessaris, tot i que els representants polítics no estiguin a l'alçada. Com a societat, ens falta encara visió global, més enllà del nostre trosset i els nostres interessos particulars. I per molt decebuts i cansats que estiguem, m'agradaria encoratjar a continuar treballant per aquesta societat compromesa i activa.
9- Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d'avui?
A Mallorca seguim sense el dret a viure sense cotxe. Dels (excessius) turistes que ens visiten, pocs es plantegen no llogar un vehicle (amb motiu). La saturació de cotxes que patim, ens resta qualitat de vida. Per tant, reivindicar transport públic, de tren, tramvia i xarxa d'autobusos, continua sent necessari!
10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per a alguna cosa?
Sí que aniria a una nova marxa! Perquè tengués ressò, faria falta molt feina prèvia... i perquè servís per alguna cosa (perquè el tren arribi fins a Cala Rajada, em referesc), potser faria falta un miracle 😏. Però almanco, serviria per recordar als governants que hi som, i no som només quatre utòpics arreplegats...
1- Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Tenir bona memòria no és de les meves virtuts, per tant, no puc recordar quina va ser la primera vegada que vaig participar en la marxa pel tren de Llevant. Però degué ser devers l'any 2003 o 2004, que ja formava part de la delegació del GOB a Manacor. L'any 2003 ja era membre actiu de la plataforma en defensa del tren, que es va reactivar amb l'amenaça de la consellera Mabel Cabrer de tancar la línia fins a Manacor, només un any després d'haver-la recuperada. De la marxa de 2008, sí que record fer tasques de coordinació, reunions amb polítics, declaracions a la premsa i fins i tot, escurar plats de la fideuada!
2- Per què ho feies?
Perquè crec necessari i just que Mallorca disposi d'un transport públic de qualitat, per sostenibilitat ambiental i justícia social.
3- Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per haver-hi pres part?
De les marxes, record especialment l'ambient festiu dins la reivindicació i el compromís de moltes persones. També record, en negatiu, les ganes de protagonisme i benefici propi de certs personatges, pocs però molestos. I del que em sent més orgullosa és d'haver conegut molta bona gent!
4- Recordes amb qui anaves, anècdotes?
Record que diverses vegades la pluja també hi volia ser, però que quasi sempre aconseguíem fer-li por. Excepte un any, que vàrem arribar xops com a polls... i ni així vàrem suspendre la festa!
5- Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?
El moviment pel tren de Llevant érem gent diversa, de tots els pobles de la comarca, que crèiem en el tren com a transport públic i en el dret a poder moure'ns sense cotxe. Eren persones que sacrificaven el seu temps lliure per la causa, per organitzar les marxes, per reunir-se amb els polítics municipals i autonòmics, per parlar amb la premsa, per parlar amb la gent... però no només érem aquells que estàvem al capdavant, també érem la gentada que el dia concret de la marxa, venia a caminar per les vies per reivindicar la tornada del tren de Llevant!
6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades... Quines creus que han estat les errades de la plataforma?
Potser la principal errada ha estat haver cregut en els polítics que deien que reobririen la línia fins a Artà... I potser no vam ser prou valents i en el seu moment reclamar un traçat més adequat a les necessitats del moment, deixant una mica de banda el romanticisme de recuperar el traçat de les vies antigues. L'expropiació i consum de territori per fer una línia de tren és infinitament menor que el de les carreteres i autovies que s'han fet en aquests darrers 25 anys...
7- Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?
De cap de les maneres... que tres mesos abans de les eleccions, cada quatre anys, es torni a parlar de posar del tren de Llevant és surrealista i... un insult, per mi! Però en termes de transport públic tampoc no em pensava mai que la xarxa de busos podria millorar tant, també s'ha de dir!
8- Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?
Els moviments socials són necessaris, tot i que els representants polítics no estiguin a l'alçada. Com a societat, ens falta encara visió global, més enllà del nostre trosset i els nostres interessos particulars. I per molt decebuts i cansats que estiguem, m'agradaria encoratjar a continuar treballant per aquesta societat compromesa i activa.
9- Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d'avui?
A Mallorca seguim sense el dret a viure sense cotxe. Dels (excessius) turistes que ens visiten, pocs es plantegen no llogar un vehicle (amb motiu). La saturació de cotxes que patim, ens resta qualitat de vida. Per tant, reivindicar transport públic, de tren, tramvia i xarxa d'autobusos, continua sent necessari!
10- Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per a alguna cosa?
Sí que aniria a una nova marxa! Perquè tengués ressò, faria falta molt feina prèvia... i perquè servís per alguna cosa (perquè el tren arribi fins a Cala Rajada, em referesc), potser faria falta un miracle 😏. Però almanco, serviria per recordar als governants que hi som, i no som només quatre utòpics arreplegats...
Aquesta entrevista forma part del conjunt d'accions que la Plataforma pel tren de Llevant ha fet per commemorar els 25 anys de la primera marxa pel tren de Llevant i que Cap Vermell reprodueix conjuntament amb tots els mitjans de comunicació del Llevant de Mallorca.
