Maribel Servera posa lletra a una obra d’Antoni Mairata en una composició que ens recorda un dels fets més importants de l’illa de Mallorca



 

Dijous dia 20 d’Octubre de 2022, a les 20 hores, es va dur a terme la representació de Germania 500 de la mà de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears en el Centre Cap Vermell. Maribel Servera en va ser la lletrista, mentre que Marian Lush va ser la cantant i Rodo Gener, el narrador. També fou cabdal la revisió de Bartomeu Mestre i tot sota la direcció de Bernat Quetglas. Cridà l’atenció el cartell amb una escultura de Jaume Mir.
 

Primerament, dir que estam d’enhorabona per haver pogut tenir l’oportunitat de gaudir d’una obra d’aquestes característiques en el nostre auditori i també que és una llàstima no haver-hi vist més espectadors, tot i ser en dia feiner. La veritat és que hi havia bastant de públic alemany i una bona representació de representants de la cultura del poble.
 

Seguidament, comentar que amb aquesta obra queda palesa una de les injustícies més grans que ha sofert el nostre poble en tota la seva història: l’alçament dels revoltats es va dur a terme per posar fi a la corrupció i suprimir l’endeutament crònic de la hisenda del regne, que ofegava la gran majoria de famílies illenques. La Germania va involucrar la major part de l’illa.
 

Posteriorment, s’ha de considerar que en part es va perdre l’oportunitat de conèixer un fet tan important, que es pot recordar amb una de les dècimes de Maribel Servera:

 

Saben els nostres infants
què va ser la Germania?
A l’escola s’estudia
la lluita dels ciutadans?
Saben els passos gegants
Que es varen aconseguir?
La història és un llarg camí
que en l’educació s’explora. 

 

Després, s’ha de valorar enormement el cant de Lush, qui demostrà posar tota l’esma amb una partitura de luxe per part de l’orquestra simfònica que, tot i no ser-hi al complet, interpretà a la perfecció una música ideada per a l’esdeveniment. D’altra banda, Rodo Gener, demostrà gran vàlua alhora de contar la història i va saber, fins i tot, interpretar una lluita d’espasa que sota la llum vermella deixava sobre l’escenari la taca de sang de qui patí tantes injustícies. Va ser una vertadera desgràcia per a menestrals i pagesos que s’alçaren contra el poder. L’obra dóna a entendre que aquesta lluita encara no s’ha acabat i els qui batallaren per la cultura i per la llengua catalana esdevingueren capdavanters en les victòries i les il·lusions d’un poble, però també en els seus fracassos i les seves decepcions.

 

D’altra banda, rere els músics, s’aixecava una pantalla amb projeccions que contaven la història així com va ser, amb text i imatges colpidores que quedaven elevades amb la banda sonora que va fer arribar part de la representació de la simfònica de les Illes Balears, que va fer emocionar el públic assistent, tant que, fins i tot, al final de la funció es posaren drets alguns dels assistents i aplaudiren a rompre.

 

 Els sons dels oboès sobrevolaven l’auditori i es mesclaven amb altres instruments de vent, percussió de timbals i un sintetitzador que creà un ambient ideal, perquè tant Rodo Gener com Marian Lush portessin tot el pes interpretatiu de l’obra, amb poderosa veu i ferm cant que et feia posar la pell de gallina. Són moltes les raons que es fan necessàries per commemorar una obra d’aquestes característiques i és que el poderós que ens embrida ens vol fermats i acotats, per això els agermanats cercaren una sortida. Conta Joana Maria Roque[1] que Mallorca va viure un clima de constants agitacions, enfrontaments i lluites socials que contrasten enormement amb la tòpica imatge del mallorquí escèptic i menfotista a qui cap esdeveniment aconsegueix sublevar o interessar. A més, afegeix: «Aquests pagesos que conraven la terra a canvi dels «alous» o arrendaments, eren, malgrat tot, els més afortunats».
 

Finalment, s’ha de considerar que també hi va haver participació de Menorca en la Germania i els intents del agermanats mallorquins per tal d’estendre la seva causa a Menorca es repetiren. D’altra banda, també hi va haver eivissencs agermanats a Mallorca. Fins i tot el poble valencià va somiar amb una societat sense amos ni senyors i el 25 de Novembre de 1519 va esclatar a València la revolta de les Germanies. A Mallorca, tristament, el cap de Joanot Colom va romandre tancat dins una gàbia i exposat a la porta Pintada durant 300 anys, per escarment dels sublevats.  A Mallorca es commemoraren els 300 anys de subjugació borbònica per les armes del Regne de Mallorca. Fins i tot hi ha hagut una comissió cívica, lectura de manifests, elaboració de programa d’activitats, llibres...El paper de les dones en la germania mallorquina també va ser important, perquè varen ser les que tingueren cura de la logística necessària. La repressió en contra de les dones agermanades va ser molt cruel. La lletra de Maribel Servera hi escau molt bé en aquesta obra, car hi aporta frescor, harmonia i coratge en un tempo intrèpid i esfereïdor, que sembla escurçar el temps de l’obra que s’interpreta, degut a la intensitat dramàtica i a l’emoció que crea a l’espectador. En definitiva, sembla aquest deute històric una ferida que fa mal, però de vegades les ferides et fan obrir els ulls. I és que com bé comenta M. Margalida Perelló Pons[2]: «és un fals mite fer creure que Mallorca sempre ha estat una bassa d’oli», «les dones varen tenir un paper essencial durant la revolta» i, atenció: «Els alumnes saben més coses de la Revolució Russa que de l’alçament agermanat». Així doncs la  Germania es pot considerar com «el fil roig de moltes revoltes».   L’obra acaba amb una crida a seguir la lluita per servar la llengua i la cultura catalanes (pesi a qui li pesi), perquè la condemna al nostre poble no ha acabat i encara es manté, amb la reivindicació de les màximes figures representants del progrés i la llibertat com puguin ser Aurora Picornell, Emili Darder, etc.  Així que la crida va ser: pac qui deu i pau i justícia per a tothom! I com bé canta Mateu Xurí en una de les seves gloses:

Avui he somiat un bosc de picornells
i un despertar de mil aurores
i, de sobte, se m’ha eriçat tota la pell
d’emocions corprenedores.

  

Joan Cabalgante Guasp

 

__________________________________________________________________________________________

[1]ROQUE, Joana Maria: Crónicas de la Historia de Mallorca. Palma de Mallorca 1983.

[2]PISSARRA. «Revista d’ensenyament de les Illes». 500 anys de Germania: el fil roig de moltes revoltes. «Entrevista a M. Margalida Perelló Pons. Montserrat Nadal (coordinador)». Octubre-desembre 2021. Núm. 159.