En realitat, només veim els paisatges que volem veure, és a dir, els que no qüestionen la idea socialment construïda que en tenim, producte d’una determinada forma d’aprehensió i apropiació de l’espai geogràfic. El paisatge reflecteix una manera particular d’organitzar i experimentar el territori en el marc d’unes relacions complexes i canviants, que poden ser de gènere o de classe, per esmentar-ne algunes, i que, en definitiva, tradueixen qüestions relacionades amb el poder. El paisatge, com a resultat d’una transformació col·lectiva de la natura, és un producte social i cultural.

A pesar de la contradicció que pressuposa, sabem que a vegades desconeixem el que tenim més a prop. L’artista, que viu i treballa a Barcelona, va néixer a Capdepera (Mallorca). Mai no ha pujat al castell d’Alaró, emplaçat sobre un dels cims de l’illa. Fruit d’una residència al poble, situat a la falda de la muntanya, Antònia investiga, entre els habitants d’Alaró, com és la fortificació, com són els voltants i el camí de pujada que condueix al castell, com la descriuen els veïnats i les veïnades, quines imatges genera i quins són els llocs comuns per imaginar-la i fer-ne una reconstrucció personal.

El cos i el moviment són presents d’una manera física i simbòlica en les descripcions, que reforcen i recorden el coneixement del lloc i que configuren una mena de memòria corporal activa en què conflueixen el territori físic, el polític i el digital. El castell configura la gestualitat i, per tant, té un vessant performatiu que és significatiu en el marc de l’exposició.

La transmissió del coneixement, però també de la memòria d’un lloc concret, té molt a veure amb la creació del seu imaginari. Mites, llegendes, tradicions i representacions sobre el castell d’Alaró acompanyen els residents en el procés de vida, que Antònia del Río recrea a partir dels seus testimonis, units també a la simbologia de la muntanya i del cim.

A través d’un treball multidisciplinar amb dibuixos i pintures, vídeo, postals i paisatges sonors, la creadora conceptualitza l’aproximació a un lloc desconegut a partir del relat i del fet experiencial i participatiu.

Antònia del Río (Capdepera, Mallorca, 1983) es va formar en Belles Arts a Barcelona i actualment és doctoranda en Estudis Avançats en Produccions Artístiques. Els seus projectes, que abracen el dibuix tradicional i expandit, les eines digitals i interactives, la fotografia, l’edició i el llibre d’artista, se centren en la investigació dels mecanismes de transmissió i la pèrdua de coneixement, i estableixen un diàleg inevitable entre la memòria i l’oblit. Un tema que ha desenvolupat posant el focus d’interès en qüestions tan diverses com el rastre, allò absent, el record, la memòria col·lectiva, les permanències i els descarts a la Història, i també els magatzems de la memòria, com ara les biblioteques i els arxius. La seva obra s’ha exposat al Centre d’Arts Santa Mònica i a la Fundació Suñol, ambdós a Barcelona, a La Casa Encendida de Madrid i al Centre d’Art Tecla Sala, de L’Hospitalet, entre d’altres.

En paral·lel a la seva producció artística, Antònia del Río porta a terme una tasca activa en la pedagogia de l’art: és professora de la Universitat de Barcelona i membre de l’equip de l’espai d’educació i creació contemporània Experimentem amb l’ART.