Foto: Cati Artigues

Com cada any, a mitjans de gener de 2024 s’ha realitzat el cens d’aus aquàtiques i limícoles a les Illes Balears, que s’emmarca dins el «International Waterbird Census» coordinat per Wetlands International (www.wetlands.org).

El cens ens ha donat una xifra de 21.419 aus de 64 espècies aquàtiques diferents que estan passant l’hivern a les zones humides de les Illes Balears. Respecte a la mitjana dels darrers 10 anys s’observa una baixada important del 22% a Mallorca i del 13% a Formentera mentre que a Eivissa hi ha hagut una lleugera pujada del 5%. A Menorca ha augmentat molt el nombre després de dos anys de fortes baixades, però així i tot la baixada respecte a la mitjana dels darrers 10 anys ha estat del 4%.

En general les espècies d’ànneres han estat les que han sofert un major descens respecte a la mitjana dels darrers 10 anys, que a Mallorca ha rondat el 20% en moretons (Aythya ferina), del 25% en cullerots (Spatula clypeata) i cetlles rosses (Anas crecca), del 30% en collverds (Anas platyrhynchos) o fins del 75% en moretons de puput (Aythya fuligula). També les fotges (Fulica atra), grans bioindicadors de la qualitat de l’aigua dolça, segueixen en descensos en el seu nombre i s’observa un descens del 20% respecte a la mitjana dels darrers 10 anys.

El cens se fa sobre anàtides, agrons i limícoles, així com altres espècies que viuen a les zones humides, com soterins, alguns rapinyaires i algunes espècies de gavines. Per illes, a Mallorca s’han visitat 40 zones, 19 a Menorca i 15 a les Pitiüses. La zona amb major nombre d’exemplars ha estat el Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, amb 7.368 exemplars i 54 espècies, que representen més del 80% de les espècies vistes al conjunt de les Balears. A Mallorca destaquen també la Reserva Natural de s’Albufereta amb 1.397  exemplars i el Parc Natural de Es Trenc-Salobrar de Campos amb 1.198 exemplars. A Menorca ha estat especialment important el Parc Natural de s’Albufera d’es Grau, amb 2.626 aus censades i a les Pitiüses les Salines d’es Codolar d’Eivissa, amb 948 exemplars i l’Estany Pudent de Formentera amb 335 aus.

Les espècies amb major nombre d’exemplars censats han estat els els collverd (Anas platyrhynchos), les fotges (Fulica atra), els esplugabous (Bubulcus ibis), els cullerots (Spatula clypeata) i les cetles rosses (Anas crecca). És interessant l’augment d’una espècie habitualment escassa com és l’agró blanc gros (Ardea alba) fins als 65 exemplars i un limícola cada vegada més habitual com és el girapedres (Arenaria interpres) dels que s’han comptat 77.

Els recomptes s’han pogut realitzar gràcies a la participació de 160 voluntaris al conjunt de les Illes, amb la coordinació del GOB a Mallorca, la SOM a Menorca i el GEN-GOB a les Pitiüses. També ha participat personal de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i ha comptat amb el suport de l’Agència de Reserva de Biosfera a Menorca.

Aquest cens se ve realitzant a molts països del món des de fa 50 anys. Aquestes series llargues de temps ens permeten saber quina és l’evolució de l’avifauna a les zones humides i per tant en quin estat de conservació es troben aquestes zones a les Balears.