Infracròniques Republicanes (10)

Pablo Iglesias, a la presó?




Sarah Mardini y Seán Biden

Hi ha institucions (o autoinstituïdes institucions) o col·lectius que ho tenen relativament més fàcil guanyar-se, de boqueta, - ei!, no sospirem miracles- les adhesions de la gent. Basta que es facin portaveu d’una qüestió més o menys de moda, més o menys necessària, per guanyar adeptes, likes a les xarxes socials i fer una mica de rebombori públic. Quan això passa semblen untades d’una mena de Veritat Absoluta que tot allò que diuen i publiquen es converteix en matèria de fe que, acòlits i associats – la teranyina pot créixer una mica més, professen amb cega obediència. I fins i tot, sol passar, ateses les nobles intencions amb què revesteixen el seu credo, que allò que diuen és immaculat. Sembla que, de les espúries intencions que denuncien a institucions públiques – especialment- i la classe política que les atén, ells n’estan quitis, com si un estrany bateig els hagués eliminat aquesta possible màcula. Màcula que prové no tant del credo que les sustenta com de les persones que amb més o menys oportunisme contaminen – la paraula pot ser més gruixada- les nobles intencions. Quan te n’adones de la farsa és quan poses en dubte la credibilitat o, com a mínim, te’n malfies.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






Margalida Caimari Ferragut
Psicòloga infanto-juvenil




" El receptari no l’ha escrit ni Andreu Genestra, ni Jaume Fuster, ni tampoc Josep Terrassa ni molt menys servidor, Joan Cabalgante Guasp.  El receptari és obra de tota la col·lectivitat gabellina. "


El text el va llegir Andreu Nadal, professor de filosofia, en nom de Josep Terrassa, qui no va poder assistir a l’acte. 
 


" El present és l’aire. L’aire que has respirat quan llegies aquest article..."













La caiguda del tur-operador Thomas Cook pot arrossegar al desastre l’economia de moltes famílies per la seva dependència al sector dominant en l’economia local.



                                   SCOTT WARREN

 Suflé d’ametlla i llavors de carabassa

FINAL DE SINGLADURA DE LA HISTÒRIA DE LA TERCERA EDAT  DE CALA RAJADA  (De moment)  



Transcripció: JMV (
Vocalía de Comunicació)


Flam de vainilla amb llima confitada i taronja

100 ANYS ESPERANT EL TREN A CAPDEPERA (2)

Bartomeu Melis “Meyme”



              
UN SEGLE,  JA,  PARLANT  DE  TREN FINS  A CAPDEPERA 

Bartomeu Melis “Meyme”





Mélanie Perpiñá del Campo 


Psicòloga i terapeuta


“Qui era aquest/a?”

“Amb aquest vestit pensaran que vas al que vas.”

“Si no em dones la contrasenya del teu mòbil vol dir que m’amagues alguna cosa.”

“Si no m’acompanyes enlloc d’anar amb la teva germana, no podré confiar mai amb tu.”

 “Que no em contessis que el/la vares veure en aquella festa, encara que no parléssiu, és per jo una traïció.”

“Però quines tonteries que dius, això no és res."


"...el principi de parsimònia: és un principi emprat a les disciplines científiques, que afirma que l'explicació correcta de qualsevol fenomen és la més senzilla que poguem concebre a partir de les dades que tenim, mentre no es demostri el contrari."







Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran

Transcripció:  JMV (Vocalía de Comunicació i Ràdio)



CAPÍTOL XXIV.-  TEATRE, LLAMPUGA, FESTES  I ANÈCDOTES PELS 600 ASSOCIATS DEL CLUB







Subcategories