El GOB denuncia una minva del 85% en el pressupost dedicat a “la gestió i manteniment dels espais naturals protegits"

El GOB exigeix a la Conselleria que compleixi amb les seves obligacions i restitueixi els serveis de vigilància

font GOB

Segueixen les retalls en conservació i gestió del patrimoni natural. Fa setmanes, el GOB denunciava la gran reducció en la inversió, per part de l’empresa pública Espais de Natura Balear, per a la gestió i manteniment dels espais naturals protegits segons l’aplicació dels seus plans anuals. Així,el pressupost d’inversió enguany experimenta una caiguda del 85,09%.

Els retalls s’estenen també als espais naturals marins. Segons ha pogut saber el GOB, tres de les reserves marines de les Illes Balears fa mesos que no compten amb servei de vigilància propi: R.M. de les Illes Malgrats, R.M. de l’illa del Toro i R.M. del Llevant de Mallorca (aigües interiors). Després de la supressió dels serveis de vigilància d’aquestes tres reserves, sembla que ara aquesta funció ha estat traslladada als vigilants d’altres reserves marines de Mallorca, que estarien fent vigilància a temps parcial.

Aquesta situació s’afegeix a la notícia dels importants retalls en el pressupost espanyol dedicat a la vigilància de reserves marines de competència estatal, que es redueix un 33%. Recordem que en el cas de les Illes Balears comptam amb una reserva gestionada per Madrid (la part d’aigües exteriors de la R.M. de Llevant) que també es podria veure afectada per aquesta reducció de recursos disponibles.

Tal i com s’exposa al web de la Direcció General de Medi Rural i Marí (Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori), “les reserves marines són figures de protecció mitjançant les quals es regulen els usos i l’explotació del medi marí, per tal d’incrementar-ne la regeneració natural dels recursos i de conservar-ne els ecosistemes marins més representatius. Així, dins l’àmbit de les reserves, hi ha tota una sèrie de limitacions d’activitats i s’hi estableixen zones de protecció especial on es restringeix totalment l’activitat extractiva. Aquestes zones s’ha comprovat que actuen com a focus d’alevinatge i que proliferen les espècies comercials en tota la seva àrea d’influència. Per tant, les reserves són, a més de figures de protecció d’ecosistemes i d’espècies, instruments de gestió pesquera que permeten una explotació sostenible dels recursos.”

Tot aquest discurs queda en no res si les reserves no disposen de la vigilància adequada. Sense vigilància suficient, les reserves marines són espais protegits només sobre el paper.

Disposar d’espais marins protegits on es prescindeix de la mínima vigilància necessària és una greu irresponsabilitat. Aquesta situació facilita l’incompliment de les limitacions establertes i per tant l’espoli dels recursos naturals recuperats després d’anys de gestió i d’una important inversió pública. I d’altra banda es fomenta la impunitat en l’incompliment legal de les normatives ambientals, transmetent-se el missatge que la conservació del patrimoni natural és un luxe perfectament prescindible, i que la normativa en aquesta matèria és “de segona divisió”.

Davant aquesta situació, des del GOB reclamam que la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori assumeixi la seva responsabilitat, doni compliment a les seves obligacions i procuri la recuperació immediata dels serveis de vigilància a les reserves marines del Toro, Malgrats i Llevant.

Des del GOB es recorda que els poder públics tenen l’obligació constitucional de vetllar “per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient”. Igualment l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears estableix que “els poders públics de la comunitat autònoma han de vetllar per la defensa i la protecció de la naturalesa, del territori, del medi ambient i del paisatge”. Insistint en aquest sentit, de responsabilitat, custòdia i restauració dels recursos naturals, la Llei 42/2007 de conservació del patrimoni natural indica que les administracions públiques “identificaran i, en la mesura del possible, eliminaran o modificaran els incentius contraris a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.” Molt ens temem que no sigui precisament aquesta las directriu que en aquests moments marca la gestió dels nostres espais naturals.