Tots els participants en l'elaboració de "l'ou fregit gustavià", voluntaris i usuaris de SOM AQUÍ GABELLINS, orgullosos de l'acceptació de la seva feina.
Aquesta no és sols la crònica d'una presentació oficial, és la història d'un procés, dels episodis quinzenals d'autoestima, del "JO SOC CAPAÇ", de l'arribar a casa i endolçar la vida a la família amb una galleta. En definitiva, un conte de superació i la crònica màgica de com les sinèrgies aconsegueixen les fites més altes. És el llarg, divertit i encorajador procés de com una galleta es converteix en un ou fregit que temps abans havia pintat Gustavo.
.
I sí, finalment es presentà oficialment la galleta feta per SOM AQUÍ GABELLINS. A l'espai Gustavo, com era de rigor. L'artista no hi pogué assistir però l'esperit gustavià hi era ben present.
L'acte, que s'havia ajornat per tal d'extremar i assegurar les condicions sanitàries relatives a la COVID, finalment es dugué a terme el dilluns dia 20 de desembre. Les galletes ja formaven part de l'estand de l'associació al mercadet de Nadal el cap de setmana anterior i que, per cert, aconseguí un notable èxit de vendes i crítica culinària.
Però calia fer un homenatge particular a tots aquells que havien intervingut en la creació d'aquesta galleta. L'acte començà amb un aplec de nadales que diversos membres de la coral gabellina interpretaren per transmetre l'esperit de Nadal a tots els assistents que també hi participaren fent mambelletes. I l'estrena d'uan cançó retrobada:
Aquest era l'ambient festiu...
Les galletes, en el centre de la sala, damunt una peana com una escultura més de Gustavo. A la pantalla l'ou fregit i les fotografies de la gent que comprà galletes al mercadet.
La nina amb energia còsmica també volia sortir a la foto...
Donat que les cantaires havien de marxar per obligats compromisos, foren obsequiades amb ara ja les famoses galletes. I l'acte continuà amb Pere Cortada, com a mestre de cerimònies, que contà l'aventura de com sorgí aquesta galleta. La idea sorgí entre diversos amics i socis de SOM AQUÍ GABELLINS. Al pensar en diferents tipus de galletes que podíem fer en Toni Navarro digué que en podíem fer una d’ou. I un tot d’una pensà en fer-la d’ou però amb la forma d’ou. I no una forma d’ou qualsevol si no d’un ou que havia dibuixat Gustavo anys enrere i que ell recordava. Al consultar la proposta a Gustavo tot d’una s’engrescà amb el projecte (el logotip de l’associació també és dissenyat per l’artista) i ha seguit l’evolució de la galleta tant pel que fa al gust com a la forma i li ha posat un nom a la galleta: “huevo frito hecho con amabilidad”. Gustavo està encantat de contribuir a que aquest col·lectiu pugui valer-se per si sol i apelar a la solidaritat a través de les seves imatges.
A continuació donà pas als dos pals de paller d'aquest projecte: Esperanza Izquierdo i Toni Navarro.
Esperanza Izquierdo, la presidenta i ànima de l’associació SOM AQUÍ GABLELLINS que treballa per crear la inclusió de les persones amb diversitat funcional a través del lleure, ha estat la coordinadora i responsable de tota la logística de la feina. De tenir-ho sempre tot a punt, de convocar i desconvocar a usuaris i voluntaris. Ella ens contà que és un projecte senzill però molt engrescador. Els al·lots poden fer tot el procés i en acabar tastar-les, dir el què els sembla i dur-se’n algunes per a casa. Aquest és el vertader empoderament, on els usuaris es senten útils i valorats.
La galleta té tres ingredients bàsics, segons ens conta Toni Navarro: farina, sucre i mantequilla. Això fa que sia una massa que es pot treballar molt bé i que és cruixent, gustosa i es conserva durant molt de temps. L'amor en què estan fetes és el secret i polsim màgic.
Fotos de rigor i la broma de les camisetes, arredoniren l'acte que acabà entre rialles i tothom amb una galleta amb la mà per berenar l'endemà. Guistavo obsequià a tots els que han participat en la elaboració de la galleta amb una tassa i diversos imans.
Ja fora dels focus mediàtics, Esperanza Izquierdo ens conta que certament tots ho hem passat malament al llarg de la pandèmia, però el col·lectiu de persones amb diversitat funcional han tengut molts pocs recursos i contactes socials. Nosaltres hem mirat a través de whassaps i videoconferencies de fer-lis estones més agradables…i començar el projecte de les galletes solidàries ha estat com una glopada d'aire fresc que ens ha entusiasmat a totes.
Entre tots han definit les propietats de la súpergalleta: dolça, saborosa, cruixent, guapa, solidària, divertida i sobretot feta amb molta estima.
I el lema que faran servir a l’etiqueta no és banal: LA TEVA GRATITUD ENDOLÇA LA VIDA.
Com ja hem dit, la galleta es posà a la venda al mercadet de Nadal i ja tenen una comanda per dia 2 de gener. Passat festes disposaran de punts de venda, com el Bar Nou segle XII, on sempre n'hi haurà de fresques.
Però la història començà a l'estiu quan n'Esperança cercava un projecte senzill i capaç d'engrescar al col·lectiu de SOM AQUÍ GABELLINS i tornar a engegar la dinàmica pre pandèmia. La proposta fou fer galletes. Diferents i divertides, així com som nosaltres.
I en aquest punt Pere Cortada aglutinà les sinèrgies de Toni Navarro i Gustavo, connectà i relacionà idees i començaren les provatures. 
Diversos assajos amb la pasta, l'enfornar, els colors, la solidesa....i els al·lots com a jutges. 
També era necessari agafar la dinàmica de les formes, del dibuix de la galleta. Això fou molt divertit. Ara el nas més gran, ara més punxagut...Primer unes galletes eren més gruixudes, d'altres més primes...que llavors a l'enfornar plegades unes es torraven més que les altres...No fou fàcil el procés per aconseguir que totes les galletes tenguin el mateix pes: entre 63 i 65 grams.
L'ajut dels monitors i voluntaris no te preu, tot i que s'ho han passat molt bé!
Fins a disposar de motlles que es fan una galleta perfecta.
Després queden els detalls, com bé explica Toni Navarro.
Us adonareu que totes les galletes són iguals però totes tenen una rialla diferent. 
I, mica en mica, han aconseguit unes galletes estèticament belles, precioses.
Just sortides del forn. Alguna també se romp...
Treballar amb guants ho fa més complicat, però no hi ha res impossible.
I arriba el dia de fer la comanda gran pel mercadet i la presentació. Els acompanyà també n'Emilio Navarro, premi d'artesania 2021.
El treball en sèrie i l'escandall s'imposà. N'Esperança ho tenia tot organitzat: per taules i dinàmiques rotatòries per no avorrir el personal.
Les imatges són prou eloqüents. L'artesania en sèrie.
Els detalls, un a un.
Imatges precioses que permeteren a Cap Vermell ser testimonis de primera mà i a primera línea de producció. Un luxe!
"Aquests són els nostres secrets -diu n'Esperança- la constància i el bon rollo. D'aquí treim les forces".
Les galletes fetes, a la llauna i al forn. Cosa de Toni Navarro.
Al forn...que es refredin i encara queda la darrera passa.
L'empaquetar i que quedi guapo.
Llavors pensar en el preu...3€ un paquet de dues, dos paquets 5€.
Etiquetatge amb el registre sanitari imprescindible per a la venda.
I a punt per la venda.
I aquesta és la història de la galleta que volia ser ou o de l'ou que volia ser galleta. Tant se val, perquè és una història amb final feliç.
Les galletes, boníiiiiiiiiiiisssimes!!!
Gràcies per la vostra feina i pel vostre somriure!
